Salvi em truca per una qüestió sense importància. Qualsevol excusa és suficient. Despenjo el telèfon i abans de sentir-li la veu ja sé que és ell perquè de fons escolto òpera. És absolutament meravellosa la veu que escolto d'Anna Netrebko. En el mateix i precís instant, jo estic escoltant la mateix ària exacta, interpretada per la mateixa Netrebko. L'acompanya la seva parella operística natural, Rolando Villazón. És una gran coincidència i no em sorprèn sinó que em fa feliç. En el temps que fa que estem junts això ens ha passat una pila de vegades. Sona el telèfon i el despenjo feliç perquè és ell i em truca just quan estic a punt de trucar-lo. Com se'n deu dir d'això?
Salto del "Sempre Libera" a aquest "Amami Alfredo". Ja tot està dit.
Com sempre, deixo les llàgrimes lliscar galtes avall.
divendres, 11 de juliol del 2008
SEMPRE, SEMPRE PRESO A TE... AMAMI ALFREDO...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
D'això se'n diu amor amb totes les lletres...Llàgrimes d'alegria, d'emoció, que bonic...Petons!
coincidències, o animes bessones
Se'n diu sincronisme... :-)
Hola amics. Estic completament d'acord amb tots vosaltres. El que ens passa no deixa de ser curiós, sincrònic i probablement ens passi perquè som, en algun aspecte, ànimes bessones, però el més cert és que ens passa, crec, perquè a hora d'ara, encara ens devem estimar.
Petons a tots i tota.
Publica un comentari a l'entrada