divendres, 11 de juliol del 2008

SEMPRE, SEMPRE PRESO A TE... AMAMI ALFREDO...

Salvi em truca per una qüestió sense importància. Qualsevol excusa és suficient. Despenjo el telèfon i abans de sentir-li la veu ja sé que és ell perquè de fons escolto òpera. És absolutament meravellosa la veu que escolto d'Anna Netrebko. En el mateix i precís instant, jo estic escoltant la mateix ària exacta, interpretada per la mateixa Netrebko. L'acompanya la seva parella operística natural, Rolando Villazón. És una gran coincidència i no em sorprèn sinó que em fa feliç. En el temps que fa que estem junts això ens ha passat una pila de vegades. Sona el telèfon i el despenjo feliç perquè és ell i em truca just quan estic a punt de trucar-lo. Com se'n deu dir d'això?
Salto del "Sempre Libera" a aquest "Amami Alfredo". Ja tot està dit.
Com sempre, deixo les llàgrimes lliscar galtes avall.

4 comentaris:

zel ha dit...

D'això se'n diu amor amb totes les lletres...Llàgrimes d'alegria, d'emoció, que bonic...Petons!

Jesús M. Tibau ha dit...

coincidències, o animes bessones

Eduard Boada ha dit...

Se'n diu sincronisme... :-)

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola amics. Estic completament d'acord amb tots vosaltres. El que ens passa no deixa de ser curiós, sincrònic i probablement ens passi perquè som, en algun aspecte, ànimes bessones, però el més cert és que ens passa, crec, perquè a hora d'ara, encara ens devem estimar.
Petons a tots i tota.