dimarts, 14 d’octubre de 2008

SOTA L'AUSPICI DELS BONS SANTS





Fa tot just un mes a Tarragona es celebrava amb grans solemnitats i celebracions, la festivitat de la patrona, Santa Tecla. Tothom la recorda quan arriba la festa major però durant la resta de l'any, la seva invocació és escadussera i fins i tot minsa, a banda de ser un nom que es perd entre les noves generacions de nenes tarragonines. Hi ha qui diu que el nom mai s'acabarà d'extingir perquè Santa Tecla és la patrona d'Internet i dels internautes (consulteu aquest enllaç), però el cert és que personalment, de Tecla no en conec cap, excepte l'aranya que li feia la guitza a l'abella Maya.
Amb tot, Santa Tecla no era pas filla de Tarragona i té amb la ciutat una història força atzarosa, no pas així altres sants i santes que, segons diu la tradició, sí eren estrictament tarragonins i tarragonines. Així doncs, segons explica el Costumari Català de Joan Amades, la ciutat de Tarragona compta amb tota una sèrie de sants i santes que no només en representen el patronatge, com Sant Magí i la ja esmentada Santa Tecla, sinó que a més, la tradició iconogràfica del santoral els reconeix com a fills de Tarragona i per tant, ciutadans i ciutadanes que, a causa d'una sèrie de circumstàncies i a ran de les seves pròpies qualitats personals, han esdevingut sants i santes. Sovint, i exceptuant els sants als quals es ret homenatge per les seves festivitats en forma de festes majors petita i grossa respectivament, Tarragona compta també amb els sants diaques Fructuós, Auguri i Eulogi, la festa dels quals és el dia 21 de gener. Tots tres van morir a Tarragona i les actes dels seus martiris els situen directament sobre l'arena de l'amfiteatre tarragoní. El refranyer sol dir: Sant Fructuós serè, any de fruita i també si Sant Fructuós passa núvol els sarments no carreguen.
Tanmateix, altres noms que recull el santoral passen completament desapercebuts, tot i ser, insisteixo, fills i filles de Tarragona. Anem a pams.
Tot just començat l'any, el dia 3 de gener es celebra Sant BALDULF o BLIDULF. Deixeble de Sant Agustí d'Hipona, la creença popular el fa fill de Tarragona i abat d'un dels primers monestirs de la ciutat, nomenat directament per Sant Paulí de Nola, qui va confiar en Sant Baldulf a causa de les grans qualitats que va demostrar. No se li reconeix, tanmateix, cap miracle.
Segons ha quedat a la veu popular, Sant ASCANI era un ciutadà tarragoní el qual, abans que el prenguessin per ser cristià, es presentà pel seu propi peu davant el pretor romà de la ciutat i declarà obertament les seves creences, de manera que va patir martiri i mort. Els vells de Tarragona, "in nilo tempore" l'invocaven i es recordaven d'ell quan passaven dificultats. La seva onomàstica és el 25 de gener.
Sense ser fills de Tarragona, arribaren a ser bisbes de la ciutat Sant OLEGUER i Sant EPAFRODITE, tots dos amb tantes virtuds i qualitats que arribaren a la categoria de sants. Sant Oleguer es celebra el 6 de març i Sant Epafrodite el 22 del mateix mes.
L'endemà mateix, el dia 23 de març es celebren les festivitats dels sants DOMICI, ESPARQUI, TEODORA, AQUILA i PELÀGIA, tot plegats, sants i santes, fills i filles de Tarragona i aquí mateix van patir martiri i mort per part dels romans perseguidors del cristianisme.
Així mateix, Sant ZENON i santa VERONA eren també nadius de Tarragona i la tradició els fa deixebles de l'abans esmentat Sant FRUCTUÓS. Segons ha quedat escrit, van morir també com a màrtirs a l'amfiteatre de la nostra ciutat i la seva festa és el 12 d'abril.
Un altre sant que la tradició vincula amb Tarragona és Sant HERMENEGILD, fill del rei god Leovigild, de tradició arriana i de mare catòlica. De fet, la veu popular el fa rei de Tarragona i de creences cristianes, valent lluitador contra els moros que volien envair la ciutat. Els cavallers l'invocaven i pregaven el seu ajut per emprendre les batalles contra la invasió sarraïna i pel que sembla, la seva advocació era molt efectiva en aquests afers. Per això encara se'l recorda el 13 d'abril.
Pel que fa a Santa VERONA, la festa de la qual està instituïda el 19 d'octubre, era nascuda a Tarragona, filla d'una família benestant i amb "possibles" de la ciutat, però ella va renunciar a les facilitats de la vida acomodada que podia permetre's per convertir-se al cristianisme. Això li valgué el títol de santa.
Bé, què hi ha de cert o de fals en tot el que he escrit en aquest post? Quí és que ho pot saber. Trobar aquesta informació i molta més, és ben fàcil si es fa una consulta ràpida al Costumari de Joan Amades, perquè en aquest Costumari és on apareixen explicades les facècies que la veu popular atribueix als distints sants i santes. La seva lectura és entretinguda i força interessant. Us la recomano vivament.

Pel que fa al cas i tal i com deia la meva iaia Roseta, "més val creure que anar a veure".


2 comentaris:

zel ha dit...

Collons (perdó) quina corrua de sants i santes que t'han sortit... si és que gairebé podríem dir que sento la mama amb el missal a la mà....Que no, bonica, que hi coses que no s'han de perdre!!!!Petonassos.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Em va semblar curiós el número de sants i santes que diu la tradició que són nascuts a Tarragona, més que res perquè justament Sant Magí i Santa Tecla, que són els més venerats a la ciutat, no són fills de Tarragona i en canvi, com a les cases bones, de nascuts a Tarragona n'hi ha tota una colla, com has pogut veure. Vaig trobar interessant explicar què diu el Costumari de Joan Amades al respecte i he escrit aquest post com una curiositat, tot i que en el fons del fons, no són pas sants de la meva devoció.
Molts petons.