LA CANALLA SEMPRE ÉS CANALLA

Tot navegant per Internet hem trobat l'Ariadna i jo aquestes imatges, per a ella divertides, per a mi entranyables, dels pallassos de la tele, amb el Fofó (l'enyorat i plorat Fofó) al capdavant, cantant allò de l'"Auto de papá."
A ella li ha encantat, malgrat ser unes imatges força precàries i en blanc i negre, fet que demostra que la canalla, sempre és canalla.
Perquè en comptes de tant de manga, dibuixos japonesos i mandangues diverses, no tornen a fer programes com els que feien quan la meva generació, els que ara som pràcticament quarentons, érem petits i que ens encantaven? Aquell 1974 jo tenia només 3 tendres anys i cridava com una boja un esgargamellador "Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!" quan els pallassos preguntaven: ¿Cómo están ustedes?."
Déu meu Senyor, però si això era ahir i ara veig aquestes imatges amb la meva nena que té cinc anys...
Com passa el temps. Snif, snif.

Pavarotti - Il Trovatore - Di quella pira

Un any després encara hi penso, el trobo a faltar, l'admiro i l'estimo.
I ja ha passat un any...