dimarts, 19 de febrer de 2008

FARTA, CUITA, CANSADA I FINS AL MONYO de tant de pedorreo





Emeto una consideració que és un judici: la programació de la tarda de les distintes cadenes, és una merda. Tal i com sona i sense pal·liatius, naturalment, des del meu punt de vista.
Cada tarda, quan després del cole l'Ariadna, el Marcel i jo, arribem a casa, amb el berenar arriba l'hora de la tele, aprofitant que l'Ariadna encara no té la sobrecàrrega de fer deures per fer a casa (tot arribarà).
Engego la tele i faig zàping. No sé on quedar-me perquè a totes les cadenes hi ha programes que tracten les fibres del cor de la manera més despiatada. Acabo posant una pel.lícula al vídeo o al DVD, d'aquelles del Walt Disney que tan agraden a la meva nena i fins i tot jo em quedo descansada. Als meus temps, quan sortia de l'escola, la televisió emetia "Barrio Sésamo" o "La cometa blanca", que distreien a la canalla i els ensenyaven coses. Ara tot això s'ha perdut i només queda, o bé algun resquici del Club Super 3 o els canals de dibuixos que emeten capítols sorollosos i atabaladors del Doraemon, el Shin Shan o el Ninja Hatori, als que no suporto (on són els dibuixos de la Warner o de Hanna-Barbera?).
Els programes anomenats "del cor" o de "crònica social", arriben a inundar fins a tal punt les programacions a totes hores, que de debò que no sé cap a on tirar. D'acord que en hores nocturnes, hi hagi un espai que aquests temes, però si us plau, no a totes hores, perquè la salut mental dels televidents, perilla.
De vegades, en hores més nocturnes, només per veure com acaba el circ que els periodistes i els "famosos" munten pel seu interès, a base de crits, insults, discutides inútils, descrèdits mutus i atacs personals, arribo fins al final d'alguna entrevista. De fet, sempre acaba igual: malament, i els dies que acaba bé, encara és pitjor.
Mai com ara la televisió, en general, ha emès amb aires de dignitat, un conjunt de despropòsits tan gran, tenint com a protagonistes als carronyers de torn, en busca de la sang resseca dels "famosos", d'aquells de "pagant Sant Pere canta", de buitres que ens serveixen en safata drames aliens que no deixen altre cosa sinó alè de podrit. Els peridistes són maliciosos, desconfiats, mala gent, carronyers sanguinaris vestits amb roba de marca que, complint amb la seva missió, destripen la vida privada dels "famosos", i fins i tot considerant-se valedors d'una amistat profunda d'anys i anys, amb el famós/a al qual esquarteren, serveixen la carn de la víctima en una safata a la que pretenen anomenar entreteniment, investigació i comunicació.
Del safareig s'ha passat al descarament més absolut, a la intromissió sense contemplacions en la vida aliena, fins al punt d'esperar que el "famós" de torn, surti de casa seva, muntant guàrdia davant la porta particular del domicili en el qual, la víctima s'ha hagut d'atrinxerar.
Hi ha molta gent d'aquesta que no tenen ofici ni benefici, als quals aparèixer en aquests programes, mal sigui per sortir-ne escaldats, els reporta "pingües" beneficis i per això aguanten una hora o més de preguntes i acusacions completament inaudites, per sortir-ne amb uns quants milions a la butxaca que sufraguin i amorteixin la vida escandalosament distesa que sovint porten. De què, sinó, personatges execrables com la Belén Esteban, el Paco Marsó i la seva filla, la Maite Zaldívar i un llarguíssim etcètera de gentussa més, trencarien silencis que s'allarguen per espai de mesos i tornarien a refrescar, en la memòria del públic, els seus escàndols més escabrosos, quan la gent ja els tenia mig oblidats? Perquè, sinó, remourien novament unes aigües enfangades que ja començaven a veure's més reposades?
El que trobo més greu de l'assumpte, tanmateix, és que les espanyes segueixen mirant aquests programes i mantenint-los en antena. Aquests programes són sovint com els presentadors i presentadores que els condueixen: una gran mentida revestida de moralina i d'escàndol. Està clar que Espanya segueix essent un país de pandereta i encara hi haurà algú que ens voldrà fer creure que la pandereta, es pot considerar un instrument que emet música.
Us convido a clicar aquest enllaç perquè pugueu veure què entenen aquest personal per "entrevista". Deplorable.

4 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

desenganyat tenim o tenen la tele que és mereixen, resumeixo:

Qui mira la tele, infants petits quan esmorzen, no hi caiguis mai a aquesta trampa.
Gent jove que fracasa a la escola, i que al arribar a casa està sola i és molt fàcil veure la tele i no llegir un llibre.

i sobretot i molt, la gent gran que no te acces al internet.

per tant gent amb un nivel cultural mes aviat baix o encara per formar, forma la majoria.

petons

zel ha dit...

Si no se'ls pot anomenar periodistes, dona...L'altre dia escoltava aquell senyor que està seguint la vida d'uns quants "ferits i damnificats" per les mines antipersona i deia que, aquest país (tot, el nostre i el veí) és un dels que menys periodistes té posats a llocs on passen coses de veritat, als drames, a les guerres, als genocidis, a la fam.... què vols, això no ven i no els surtiria a compte!!!!


Petons, bufona, com estan els nens?

mossèn ha dit...

bo, molt bo, boníssim ... salut

Lucila Isabel ha dit...

Amb els 2 primers minuts he tingut prou d'entrevista...
És el "pan i circo" que ja data de fa més de 2mil anys, només que ara la sang i els fetgets ja no ens esquitxen.

T'explico el meu secret? Tinc tele però no està connectada a l'antena, està connectada al PC.

Ja fa anys que la tele és una MERDA grossa i pudenta però el que em preocupa més és que pugui ser representativa de la societat o que la societat vulgui imitar el que veu i ho trobi normal i natural...