dimecres, 6 d’agost del 2008

SANT SALVADOR, tants ous



Avui es celebra la festivitat del Sant Salvador. De fet, no hi va existir pas un sant que es digués Salvador i que pel seu martiri fos pujat als altars, sinó que aquesta festivitat es refereix al Salvador, és a dir, a Jesucrist, transfigurat. Hi ha una colla de tradicions i creences al voltant d'aquest dia però potser de totes la més estesa és aquella que creu que dels ous de les gallines, en aquest dia, es pot escollir quants pollets en naixeran mascles (cantadors) i quants gallines (ponedores), i les nostres besàvies deien "Sant Salvador, tantes gallines; Sant Salvador, tants cantadors", dient en cada ocasió el nombre que volien que nasqués, per exemple, cinc gallines i dos galls. Es veu que això funcionava només en aquest dia, i que l'atzar hi tenia molt a veure, especialment en les aproximacions. Ai senyor, el que és la fe popular!...

Avui el meu post va precisament d'això, d'ous.
S'ha de veure quin rebombori s'ha format amb la Candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani, i quins ous la gent que sense saber, n'opina intentant dinamitar-ho abans de néixer. Ahir algú em va dir: "això passa molt a Tarragona, que abans de saber res i de valorar si un assumpte és prou bo, d'entrada sempre es té un no per resposta". I jo contestava: "però això dels Jocs no és un projecte que hauria de ser il.lusionador, engrescador, que hauria de venir a promoure la ciutat, a impulsar-la en tots els sentits?" I la persona amb la que parlava em deia: "Sí, però ja veus. Això és típic de Tarragona, criticar i carregar-se les coses abans de saber-ne tots els detalls". I jo vaig pensar: no en sóc de Tarragona, però pel que veig, a tot arreu ve a passar més o menys el mateix i per tant, no em perdo res per no ser nadiua de la capital.

Al llarg d'aquests darrers dies he sentit tota mena de punts de vista i d'opinions al voltant d'aquest tema dels Jocs del Mediterrani. Està clar que a casa tinc en el Salvi un referent en el que confio plenament i com que a ell el veig tan il.lusionat amb el projecte, tan emocionat pel futur i tan content per la feina que es va fent cada dia, que no se'm va ni passar pel cap que hi hagués unes quantes persones (que no crec que arribin ni a la cinquantena), que públicament en mostrin una aversió tan ferotge, especialment contra la persona del senyor Mario Rigau, al que he tingut el gust de conèixer en aquesta ocasió i les facècies i aventures passades del qual, si és que en té, desconec. Aquí, qui més qui menys, ha trencat algun plat alguna vegada, especialment si és l'encarregat de rentar-los; però ara la vaixella no ve al cas.

Vaig sorprendre'm moltíssim davant la roda de premsa de la setmana passada dels senyors Aregio (CiU) i Fernández (PP), dient que si bé tot el referent a la candidatura dels Jocs i el seu desenvolupament fins al moment, fins i tot amb la contractació d'alguns serveis, s'havia fet segons la legalitat, els mètodes no havien sigut prou elegants i per tant, això s'havia convertit en reprobable i demanaven que fins i tot l'alcalde Ballesteros sortís al pas donant unes explicacions que, a banda de poder-se donar perfectament, amb les corresponents xifres i lletres, potser no li corresponen a ell, donat que l'alcalde deu tenir assumptes més importants per tractar que l'envejosa "pataleta" de dos polítics que no saben què fer per sortir als diaris, especialment al mes d'agost, que sembla que el món s'aturi. Tot plegat no ha servit absolutament per a res perquè si el que volien era descavalcar al Sr. Rigau o fins i tot aturar el projecte, està clar que han ficat la pota fins al clatell i que a més, són ells els qui han quedat en evidència. Jo pensava que tan l'un com l'altre tenien taules polítiques i una llarga experiència en els afers de la ciutat, però està clar que m'equivocava a l'hora de valorar-los positivament i de tenir-los en consideració. Jo també peco molt sovint d'ingènua.

Tots els grans projectes han tingut els seus detractors: en Maragall quan va proposar Barcelona per organitzar els Jocs Olímpics i més recentment, en l'organització del Fòrum de les Cultures, el van deixar a caldo; Sevilla amb la seva Expo; Saragossa amb la seva, també, i sense anar tan lluny, hi havia molta gent que es preguntava quina utilitat tindria per Tarragona ser Patrimoni de la Humanitat. Quan Tarragona ho va ser, tot déu muts i a la gàvia i endavant amb el Seguici Popular per celebrar-ho. En tots els casos els organitzadors han sabut tirar endavant, convençuts del que tenien entre mans i coneixedors dels aventatges de fer-ho d'aquesta manera, aliens als comentaris, als rumors malintencionats o a les mentides descarades que es traboquen sobre els projectes i les persones que els encapçalen. És tan dolenta l'enveja i la misèria personal que mou els motors fent-los girar enrera... Qui és que pot assenyalar amb dit acusador a un altre, havant d'amagar els propis pecats?.

Estic convençuda que la gent que impulsa la Candidatura, juntament amb les entitats, empreses i institucions que hi donen suport (el nombre de les quals creix, afortunadament, dia a dia), sabran fer la feina ben feta, igual com ho han estat fent fins ara i que posaran els ous, jugant-se'ls si cal, en el projecte en el que creuen, que no deixa de ser, al capdavall, un projecte collonut per Tarragona, que promocionarà la ciutat "allende los mares". Estic convençuda que el temps em donarà la raó. De moment, per al Comitè Promotor de la Candidatura, ànims, sort i bona signatura avui amb el Nàstic!.


11 comentaris:

zel ha dit...

Jo, fidel a Tarragona, (com si fos casa meva) , ja vaig posar al blog el cartell de la candidatura, apa, qui no li agradi que no vingui, no trobes? Petons!

zel ha dit...

Ah, i no és només a Tarragona que passa això, reina, roda el món...

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

Hola Roser,
encantada de poder entrar a casa teva i gaudir del teu blog, és molt interessant, intentaré anar pasant, però noia, en tinc tants per veure, coses de la solitut i soletat i...

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Ara fa uns dies que no em connecto i quan ho faig, sempre és agradable veure que algú t'ha deixat algun missatge. Si és algú com tu, millor que millor. Fas ben fet de prendre aquesta actitud, tots plegats n'hauríem de saber més d'allò del "si t'agrada bé i si no, també". Ja sé que a tot arreu es reparteixen mastegots i aquí qui més qui menys, en va rebent, però en aquest cas concret, no és només una crítica, sinó que es tracta de la realització d'un projecte que té molt a dir a favor de Tarragona i de les persones que hi són al capdavant, no pas per un caprici personal, sinó per mandat exprés de l'alcalde Ballesteros, en el cas del Sr. Rigau. Jo crec que només per això, ja ha de tenir un vot de confiança per part de la gent i no crec que sigui just posar en entredit la seva honorabilitat, especialment sense proves i només basant-se en un "rumore rumore" que, d'altra banda, tampoc és cert.
T'envio un petó molt fort.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Menta Fresca.
Benvinguda al meu bloc, si és el primer cop que hi entres. Hi tens casa teva.
Una abraçada.

mossèn ha dit...

ous ... bonic terme !!! ... salut

zel ha dit...

Preciosa, vaig seguint el fil de la candidatura i si que hi ha marro, però tal com dèiem, tranquil.litat i cuida el Salvador que hi deixarà la pell!!! I els ninins, com han passat l'estiu???
Els fas un fort petó de part meva i per vosaltres també!

Oscar Ramírez ha dit...

Tens un home i pare únic. El Salvi no juga brut, mai ho ha fet. Els qui volen enbrutar són aquells que fa anys que estan ben coberts de "merda" i que ara s'hi estan acabant d'enfonsar. Una petonada per tothom.

Unknown ha dit...

Bones,
Davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre en els nostres blogs pengem l'Estelada. Una campanya que he començat sola i que necessita de tots. En el fons són les nostres cases virtuals. Passa'l . Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut

Anònim ha dit...

Benvolguda, enhorabona pel blog (un dels millors rebots que he tingut a la blogosfera).
Amb el teu permís, l'enllaço a les Cròniques...
Respecte a Sant Salvador, la qüestió no és pacífica, com pots veure a http://www.smestregispert.cat/?p=123 (post de 17/03/2008)
Salut i força!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola amic "Mòsdriu". Gràcies pel teu comentari, per llegir-me i per tenir-me linkada. M'he passejat pel teu bloc i l'he trobat interessantíssim i com pots veure, també l'he enllaçat entre els meus preferits.
Ens escrivim i ens llegim, OK?
Una abraçada.