divendres, 26 de juny de 2009

MICHAEL JACKSON. ADÉU A LA LLEGENDA

Sembla una ironia, però de vegades la vida, aquestes coses ja les té.
Aquest matí m'ha assaltat amb un ensurt, la mort de Michael Jackson. Si sí, del Michael Jackson, el mateix al qual vaig seguir en moltes ocasions a través dels canals, a veure si emetien algun videoclip d'ell, del qual coneixia totes les cançons, al qual vaig admirar fins als límits que la meva jovenesa em permetia sense arribar a embogir com una fan histèrica a l'ús d'aquell moment.
He de reconèixer (amb una certa recança i un gran enyor) que l'únic póster que durant temps i temps vaig tenir penjat a la meva habitació era una imatge enorme de Michael Jackson que va regalar la revista Súper Pop. Jo tenia aleshores dotze o tretze anys com a molt, i el fet de penjar aquell póster a la meva habitació crec que va significar que deixava enrera la infantesa i saludava la meva acabada d'estrenar adolescència. No cal ni dir que la meva carpeta del col·legi estava ben farcida de fotos de Jackson i de fet, de ningú més.
Quan l'any 1982 va sortir Thriller al mercat, jo comptava només 10 anys i per tant, el seu èxit aclaparador i la revolució, insultant per a altres artistes del moment, que van representar els seus vídeo clips, em van passar força desapercebuts fins a l'any 1985, quan vaig començar a fer un programa a la ràdio i Jackson em va néixer amb tota la força del seu carisma i del seu encant personal. Una barreja explosiva d'electricitat en la seva manera de ballar, una veu infantil però potent en la seva manera de cantar i sobretot, una personalitat sensible i introvertida, pròpia d'algú que vol continuar sent un infant tota la seva vida. Un infant no, però està clar que Jackson, lamentablement, no envellirà o almenys, no ho farà més del que ho fa fet fins aquesta matinada.
De debò que la seva mort em sap molt greu. Però molt.
Quan de gran m'he decantat i he preferit altres estils musicals i altres artistes (sabeu que m'encanta l'òpera i el heavy, per estrany que resulti), no he deixat mai de tenir un racó del meu pensament per a Michael Jackson i també he lamentat, al llarg d'aquests anys, la seva decadència personal i musical. Algú que ho tenia tot a les seves mans, no va saber què fer-ne ni com dirigir la seva vida.
El Michael Jackson que avui ha mort no té, de fet, massa a veure amb el Michael Jackson que recordo, per exemple, en aquesta actuació que us adjunto, pertanyent a l'espectacle enorme que va servir per celebrar el 25è aniversari de la Motown, el segell discogràfic que el va veure néixer com a artista i amb el qual, va enregistrar per a la posteritat, alguns dels seus primers èxits.
Vagi doncs, per a Michael Jackson, aquest senzill però sentit homenatge. Billy Jean.

5 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

Jo també prefereixo recordar el Michael Jackson de la meva jovenesa, el gran cantant. Em sap molt greu tota la decadència posterior que ha tingut per això segurament em quedo amb el clip Bad.

Anònim ha dit...

ERA UN POBRE HOME HOME.
JO TAMBE EM QUEDO AMB AQUELL NOI VIU I ALEGRER.
LA MORT FINALMENT LI A SALVAT LA MEMORIA.
JUGANT AMB BCN.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Marta. Coincideixo plenament amb tu: era un gran artista i un ídol quan érem jovenetes. Ara no reconec la màscara en la que es va convertir i ho lamento profundament. També sento la seva mort.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Anònim. Les circumstàncies el van convertir en un pobre home. Una persona marcada per la seva falta d'infantesa i pels tractes (sovint dolents) que rebia a casa seva, es va negar a créixer i a assumir les responsabilitats de la seva edat. Tanmateix, les seves històries personals quedaran sempre a l'ombra quan surt l'artista, el realment important de la seva biografia i la seva trajectòria vital.

yeu_yeu ha dit...

With Forbearance, one can give up everything for Truth. But Forbearance does not mean tolerating evil beings–that no longer have human nature or righteous thoughts–defying both human and divine laws as they corrupt sentient beings and Dafa's existence at different levels, much less is it ignoring terrible crimes ... If the evil has already reached the point where it is unsavable and unkeepable, then various measures at different levels can be used to stop it and eradicate it.quail west
LASIK Klinik