TARRAGONA AL BON PUNT DEL MATÍ

De bon matí he hagut de sortir de casa per fer un encàrrec. Ja sé que això, en plenes vacances, sona una mica estrany, però així ha estat. De manera que a les 8 en punt ja era al lloc i com que he enllestit la feina relativament depressa, he tingut una estoneta, una mica menys de mitja hora de fet, per fer un tomb per Tarragona.

No en tinc gaires oportunitats donat que en dies feiners normals, a les 8 del matí estic asseguda al despatx i per tant, la vida que corre i es desvetlla per Tarragona em passa completament per alt.

Avui però, he tingut la oportunitat d'anar fins a la Plaça de la Font, tot fent una passejada pel carrer Comte de Rius, quan faltaven uns minutets per dos quarts de nou. Tot just acabada de despertar, a aquesta hora primerenca els comerciants preparen les seves botigues, alguns aparadors, i especialment bars i cafeteries ja estan en marxa per servir els primers esmorzars, igual aquells de forquilla i ganivet o entrepà salat i cervesa, com aquells més tiquis-miquis i afrancesats del croisant i el cafè amb llet. Entre l'un i l'altre, tanmateix, hi ha tota una varietat de salats, flautes, minis i brioixeria diversa a base de pasta de pa.

Molt al principi de viure jo a Tarragona, al Salvi a mi ens encantava (quan érem solters o acabats de casar però en tot cas sense criatures) anar a esmorzar a la granja del Carrer Major. Des del Carrer la Nau ja es sentia la flaire del cafè i dels croisants acabats de desenfornar, enllustrats amb una capa espessa i enganxifosa de caramel. Encara els fan igual, crec. El millor d'aquells esmorzars, tanmateix, era la companyia, la conversa i la planificació del dia: gaudir d'una sensació d'una certa llibertat.

M'he assegut cinc minuts escassos en un banc de la Plaça de la Font. Es respirava tranquil·litat i una mica de silenci. Per la plaça pràcticament no hi caminava ningú i en direcció a l'Ajuntament, per treballar-hi per exemple, ni de conya. He pres aire i he pensat fins a quin punt és d'agrair aquesta pausa de benestar. El Carrer del Portalet ja està guarnit amb els penons i estendards que anuncien la propera festa de Sant Magí. Com passa de ràpid l'any. El mes entrant, Santa Tecla i el seu brogit. Però ja en parlarem quan toqui.

Un bon dia cordial, una salutació ràpida, una mica de conversa i la vida que remunta la seva energia per convertir a Tarragona en la ciutat que coneixem a plena llum del dia: sorollosa, transitada, visitada i inevitablement bruta, però amb amples mires i grans horitzons en el seu futur immediat, com els Jocs del Mediterrani del 2017.

De retorn cap a casa he passat per la Rambla Nova. Els aspersors de reg de la gespa que envolta la rambla a banda i banda estaven engegats. M'ha cridat l'atenció veure alguns coloms prendre una dutxa freda al costat mateix dels aspersors, gaudint de la seva aigua, aprofitant la seva fresca, estirant les ales i separant les plomes, preparant-se per la xafogor del migdia. Aquests sí que en saben de viure bé. Sempre hi ha qui els hi tira menjar, dormen als arbres, ningú els amoïna i només han de vigilar l'atac furtiu d'algun gat ocasional. De fet, sovint ni això perquè els gats d'avui dia van tan tips que només es dediquen a prendre el sol de panxa enlaire i a escalfar racons. Aquests també, mereixen un comentari a part.

A casa a aquesta hora hi ha una gran tranquil·litat. Els nens encara dormen, estic sola davant l'ordinador i ni tant sols he posat música. M'agrada aquest bri de silenci, aquest repiquetejar dels dits sobre les tecles de les lletres, com si es tractés de pluja i sobretot, m'agrada abocar els meus pensaments sense pressa i amb calma. Flueixen sols com un riu d'aigua i de vegades, em sembla que escric al dictat de la meva pròpia ment.

El dia que comença promet ser calurós i humit, però no tant calurós ni humit com la passada nit...