dijous, 28 de febrer del 2008

BÉ LLIURE PERÒ ESCÀS



Quan estudies economia, el primer concepte que ha de quedar molt clar és la diferenciació que existeix entre un bé lliure i un bé escàs. Anem a pams: un bé escàs és un bé econòmic, és a dir, és aquell que pots adquirir, sempre i quan puguis assumir-ne el preu; el bé lliure, en canvi, és aquell que està a disposició de tothom en quantitats raonablement grans i la seva adquisició és gratuïta, o bé la quantitat de diner que s'ha de pagar per al seu gaudi, és sovint simbòlica. Exemples concrets: un bé econòmic és, per exemple, qualsevol producte que podem comprar en un mercat, mal sigui de primera necessitat, com l'aliment; en canvi, un bé lliure pot ser l'oxigen que respirem, el sol que ens toca o l'aigua, que està disponible pagant-ne un preu relativament assequible i encara, no per l'aigua en sí, sinó per la diversitat de serveis que es mouen al seu voltant, com la potabilització, les anàlisis, el seu acanalament, etc.
L'aigua és tema de debat i de polèmica des de fa un certs temps, perquè sembla que de cop i volta, n'hi ha en menys quantitat i la que hi ha, està mal repartida. Sovint els homes del temps, en els seus micro-espais, mostren imatges d'inundacions paoroses, amb un cert nombre de víctimes, a l'altre banda del planeta, mentre aquí, a casa nostra, els envassaments estan cada cop en situació més penosa i no hi ha manera que plogui una pluja en condicions mínimament decents per pal.liar i corregir aquesta situació.
Fa uns quants mesos, la família Guinart-Pros al complert, vam visitar el poble de Lilla, en busca d'enyors agradables i alguns records dolorosos. Al costat mateix del bar del poble, un cartell anunciava que la restricció d'aigua feia que la gent del poble en disposés d'una certa hora a una altra i encara, procurant moderar-ne el consum i actuant amb seny. Al cap d'uns quants dies escoltàvem per la ràdio que a l'Espluga de Francolí, el raccionament de l'aigua era el pa nostre de cada dia, i d'això ja fa uns quants mesos.
Ara resulta que aigua provinent de Tarragona se n'ha d'anar cap a Barcelona perquè d'aquesta manera, la ciutat i l'àrea metropolitana, no es vegin afectades per la manca preocupant d'aigua. Qui ho entén això? Que m'ho expliquin bé, perquè la veritat és que jo no ho veig gens clar. Naturalment, els grups ecologistes ja han posat el crit al cel i també els afectats per aquesta decisió, que es veu que són els regants de l'Ebre, tant de la riba dreta com de l'esquerra, que ja han anunciat que recorreran a mesures legals si aquesta decisió els afecta negativament.
Però es veu que la cosa ja està feta. El plenari tarragoní així ho va aprovar fa tot just unes jornades i l'alcalde Ballesteros es veu que ho té molt clar, que en contrapartida, podrà aconseguir alguns avantatges, com ara l'increment de captació d'aigua dels aqüífers tarragonins, mesura a la que l'Agència Catalana de l'Aigua, ha de cedir per trons en contraprestació pels serveis rebuts.
Jo no sóc biòloga ni geòloga, i entenc que l'alcalde Ballesteros fa el que creu millor, però a primer cop d'ull, dóna la mateixa impressió que es repeteix una i una altra vegada des de fa tota la vida: Barcelona té totes les prioritats, gaudeix de totes les premises i es fa seus tots els avantatges, en detriment, si convé, d'altres contrades que també tenen, no només dret a viure, sinó indicis de vida intel.ligent. Serà veritat que això no és pas Catalunya, sinó Barcelunya? Corregiu-me si m'equivoco, però des de la meva manera d'entendre les coses, tot plegat és prou trist.
A veure si algun company blocaire pot explicar-me quins son els avantatges d'anar fent favors a Barcelona i més encara, quan aquests favors representen posar el llit, el beure i la galta.
Per acabar aquest post de bon rotllo, us passo un vídeo que m'encanta, d'una cantant fascinadora, que enmig de les cançons crida el seu crit de guerra: AGUA!... (podeu veure'l clicant aquí). I A GOSAR, MI AMOL!



6 comentaris:

zel ha dit...

També a Girona portem aigua del Ter cap a Barcelona i és ben bé que li has trobat el nom adient, noia, Barcelunya, perquè el bé lliure que ara és escàs es dóna sembla ser al rovell de l'ou, el seu ou, que nosaltres ens hem de fotre!
Què fa el bufonet de casa? Ila bufoneta? I el papa i la mama? Petons a tots!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Ets a Girona o de Girona? Saps? És la meva ciutat preferida des de fa molts anys. Li tinc a Girona una estima molt especial perquè la conec força bé i l'avi Joan, el meu avi matern, era gironí (tot i que de la província, no pas de la pròpia capital). Està clar que a tot arreu hi couen faves i que Barcelona és capaç d'esclafar-nos a tots, sols ells estiguin bé. És un fàstic tot plegat.
Per cert, el nen està preciós i és un encant de criatura; la nena... què dir-te'n, si em té robat el cor? El papa i la mama, bavejant matí, tarda i nit.
Molts petons.

Anònim ha dit...

Jo quasi que preferiria que no m'ho expliquesin... Em pitarien les orelles de sentir contes xinesos :_(((

Roser Pros-Roca ha dit...

Ja tens raó, Lucila Isabel, però més val saber la veritat que no pas morir tontos, no trobes? Al capdavall, si ens donen pel sac, més val saber perquè i en quines condicions. Per cert, aquest matí he escoltat al Bassas explicant que una canonada d'aigua principal de subministrament a l'àrea metropolitana té una sèrie de fugues, des de fa uns cinc anys, per les que es perden 11.000.000 de litres diaris. Quan ho he sentit m'ha rodat el cap i he intentat fer la multiplicació, però no sé calcular tantes xifres. De taquicàrdia. Això sí, per als ciutadans, especialment els de la resta de Catalunya, cada gota val per mil.
Salutacions.

Jobove - Reus ha dit...

ampliant aquesta noticia, portarem a Barcelona la mateixa cantitat d'aigua que ells perden a les fuites, sino hi ha més gent a les presons és perqué no hi caven

petons

Anònim ha dit...

el centralisme és un virus que s'encomana i es pateix a totes les escales.
madrid vs barcelona
barcelona vs províncies
províncies vs comarques
comarques vs ciutats
ciutats vs barris turístics....

tothom qui pot s'acaba columpiant... i així ens va.
salou s'independitza farta de pagar impostos i no "notar-ho" als seus carrers (us sona???)

el més trist és que el diferencial barcelona vs madrid és tan exagerat que tot i quedar-se tot lo nostre, no en tenen prou... a pagés continuarem com sempre....

però la vida és així, com canten els pets, bonica, però complicada ;)

salutacions
ricardo santiago