dimarts, 11 de març de 2008

CREADORS DE CRISIS


















Qui son els principals creadors de crisis en situacions ben concretes? La resposta és ben clar: els mitjans de comunicació, en general. Els encanta furgar en la ferida, obrir-la fins a fer-li supurar serumen i pus infectat, veure si l'arrel del trep arriba ben endins o si queda només en la superfície d'una pell ben fina i si la ferida en qüestió és ben profunda, hi picotegen a dins com a bèsties carnívores i sanguinolentes.
Avui, veient El Club de TV3, ho he vist ben clar. Què en penseu de la crisi que hi ha a Esquerra?, preguntava l'Albert Om, amb aquell mig somriure a la cara, darrera del qual ensenya els ullals amb els que s'agafa a qualsevol mínim símptoma de merder i l'engrandeix fins que l'opinió pública ja no veu ni sent cap altra cosa i deixa de pensar per ella mateixa. Això mateix li he vist fer una colla de vegades, sovint amb entrevistes absurdes, fora de to i desencertades, com la que, sense anar més lluny, l'Om dels pebrots li va fer al José M. Íñigo fa tot just unes jornades, només per posar un exemple.
Ara el tema ja no és ni la campanya electoral, ni el paper que a partir d'ara faran els vencedors i els vençuts. Ara el tema és la pressumpta crisi oberta al sí d'ERC, que enfronta als dos caps visibles més importants de la formació: en Josep-Lluís Carod-Rovira i en Joan Puigcercós. El desencadenant, diuen, els mals resultats obtinguts en aquestes darreres eleccions. Tot plegat fa pena, és ben cert, però també és ben cert que l'opinió pública, seguint el seu propi senderi i bon criteri, no hauria de donar crèdit ni reconèixer com a pròpies les opinions d'alguns periodistes, filòfofs i escriptors del tres al quatre, que vomiten contra ERC la seva bilis, tal i com ho faria una mofeta bigotuda qualsevol.
Si és cert que dins d'ERC hi ha mala maror, possiblement no serà pitjor que en altres ocasions en les que ja hi ha hagut enfrontaments interns, picabaralles i radicals i oposats punts de vista al voltant de temes diversos. I la vida ha continuat i el partit ha seguit endavant la seva tasca, amb més o menys encert, segons les ocasions. El que trobo del tot intolerable és que a partir d'aquest moment, es comenci a parlar al carrer de crisi, només perquè els mitjans de comunicació en parlen, sense haver estat presents en cap de les reunions que la cúpula del partit ha tingut, té i tindrà, i en les que, segur, s'adoptaran les mesures que es creguin oportunes per al bé del propi partit, per les persones que l'integren i per als ciutadans als quals serveixen des del govern de la Generalitat i des de qualsevol altre institució. Al capdavall, en quin partit no hi ha hagut baralles ferotges que, en la majoria dels casos, no reboten a la premsa ni a la ciutadania.
Penso seriosament que programes com El Club i alguns altres, són l'equivalent al Diario de Patricia, tan criticat, o al desaparegut Tomate, només que en comptes de parlar de famosos roses, ho fan de polítics i de política. El trasfons, però, és el mateix: buscar l'escàndol, confondre els espectadors, crear unes opinions interessades que segueixen camins per a mi indesxifrables i inútils. I a més, si no coneixen al 100% una informació, igual com fan els altres, se la inventen i la tergiversen per fer-la més greu i escandalosa.
D'acord que en aquest moment, ERC no està passant el seu millor moment, però tampoc no està visquent en un llit de roses, per exemple IC, que també ha perdut vots i diputats. O és que aquesta baixada no és també important? Però està clar, com que no hi ha punt de vista enfrontats entre els líders del partit, la cosa no trascendeix i no se li dona la importància que realment té, més encara perquè el diputat, en aquest cas diputada, que va perdre IC, la va guanyar el PP, i amb això ja està tot dit.
Només espero i confio en que la ciutadania, passi olímpicament dels escàndols que alguns mitjans de comunicació creen i de les crisis que atien, amb dit acusador i boca plena d'improperis. No en creieu ni una paraula, més aviat feu-vos vosaltres mateixos la vostra pròpia composició de lloc. Que no vam néixer ahir, coi, i ja sabem que d'alguna cosa han de viure aquests periodistillus de pacotilla!... Que en fa d'anys que estic dient que TV3 és com TV Vendrell, només que amb més recursos. Igual de cutres, maldestres i desastrosos. I encara bo que és "la nostra".

6 comentaris:

zel ha dit...

AI, rOSER, NO T'ESCALFIS, QUE EN AQUEST PAÍS, ELS PERIODISTES SÒN UNA REPUNYETERA BASÒFIA, MOLTS, NO TOTS, PERÒ MOLTS... Jo, al matí, anant a l'escola, escolto en Bassas , i darrerament em fa fàstic, el veig partidista, tendenciós, pilota amb els oidors i marcant "paquet", tu ja m'entens... Ara, és que hi ha moltes coses a arreglar arreu, com bé dius.
Petons, per tots quatre!

mossèn ha dit...

crisis ??? ... on ??? ... salut

Té la mà Maria - Reus ha dit...

han destrosat les il.lusions de molts joves que els votaven i que van veure que era "mas de lo mismo", llàstima no ho van saber veur-ho i van caure al fàcil dels polítics, empoltronar-se

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Si que és lamentable, i encara més, quan aquests "periodistillus" els paguem entre tots una feina que ben bé es podrien estalviar. Quina manera més gratuïta de fer l'inútil feina d'intoxicar a la gent.
T'envio una abraçada i un petó.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Mossèn. Ben trovat.
Estic d'acord amb tu. Crisis? No crec pas que la picabaralla Carod-Puigcercós pugui titllar-se d'aquesta manera, més encara quan les seves desavinences no són d'ara, sinó que ja venen de lluny. El fet que el partit hagi fet una davallada de vots a les generals, jo crec que vol una revisió a fons dels seus plantejaments i una marrada si convé, per tornar a fer el camí recte, i no pas una estripada de vestidures sota el dit acusador de la premsa. Fins i tot només amb tres diputats, es pot fer molta feina ben feta.
Salutacions.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola amic de Reus.
Tens raó en el que dius, en el sentit que quan ERC era a l'oposició més pura i dura, tenia un discurs completament diferent del de la resta de partits polítics catalans, i feia trempar amb esperança i optimisme en el futur. Ara el poder i les responsabilitats de governar els han tornat, crec, més moderats, però s'ha de reconèixer que s'està fent feina i la que encara queda per fer...
He de reconèixer que jo els preferia amb més trempera, més extrems i més batalladors, però fins i tot amb l'apoltronament, segueixo pensant que dins el ventall de possibilitats, el vot per a ERC és el més útil i encara que amb alguna reserva, continuen tenint-lo, almenys de moment. Deu ser que encara confio en un futur millor i més lliure i la gent d'ERC són els únics que em parlen en aquest sentit.
Salutacions.