dijous, 13 de març de 2008

PECADORA SÓC




"Qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra", sembla que va dir un tal Jesús de Natzaret, l'home al voltant del qual, milers i milers hi han deixat la vida i uns altres milers i milers, se les han enginyat per viure amb l'esquena dreta sense "dar palo al agua". Si fa uns quants anys enrera hagués dit això que ara publico al bloc, m'haurien cremat a la foguera per bruixa herètica. Estic convençuda que en una vida anterior, ja ho devien fer, perquè sinó, no s'explica l'aversió que sento per capellans i monges, bisbes i cardenals, que no tenen altra feina a fer que ficar-se en la vida quotidiana de la gent de bé que no aspirem a altre cosa més que a viure tranquils. Aquí he de fer un merescut i just parèntesi per algunes monges i alguns capellans que he conegut (pocs, això sí), que senten la seva vocació en el més profund del seu ésser i són completament respectuosos amb les decisions que prenen les altres persones. Que cadascú esculli la relació que vulgui tenir amb la Divinitat. No trobeu?
Fa uns quants dies l'arquebisbe Girotti, plenopotenciari apostòlic del Vaticà i expert en assumptes de consciència, va presentar al diari de la Santa Seu, L'Osservatore Romano, el llistat dels nous pecats capitals, que han d'afegir-se als set que ja tenien la seu just càstig tant aquí com al Cel, i que ja han esdevingut un clàssic des que al segle VI els va determinar el papa Gregori I, que tampoc tenia res més a fer. Heus-los aquí: la sobèrvia, la peresa, l'enveja, la gula, la luxúria, l'ira i l'avarícia. Set en total. Els nous pecats "socials" també són set i són els següents, per ordre d'aparició: 1. Les violacions bioètiques, com l'anticoncepció. 2. Els experiments moralment dubtosos, com la investigació amb cèlules mare. 3. La drogadicció. 4. Contaminar el medi ambient. 5. Contribuir a ampliar la distància entre els rics i els pobres. 6. La riquesa excesiva.
7. Generar pobresa.
Mireu, contaminar el medi ambient, és l'únic de la llista que rescato de la resta, perquè no és que sigui un pecat, és que és una qüestió en la que han d'intervenir les autoritats civils amb l'aplicació de les lleis dictaminades, endurides si cal per a l'ocasió, i punt. La resta, sincerament us ho dic: que els bombin. Com poden intentar regular l'anticoncepció etiquetant-la de violació bioètica? I la investigació amb cèlules mare? Com poden negar-se a que a través de la ciència es puguin salvar moltes vides humanes? A sí, ja ho sé, és que a ells el que els interessa, no són les vides, sinó les ànimes. No la qualitat de vida de persones que estan malaltes, sinó on aniran a parar les seves ànimes si la ciència no pot ajudar-les perquè els científics no compten amb els coneixements suficients. S'ha de ser obtús per oposar-se a l'avenç de la medicina, de la investigació i del futur.
Pel que fa a la riquesa excesiva, això sí que fa petar de riure. Heu visitat el Vaticà o n'heu vist alguna fotografia? Heu vist els tresors de les catedrals, de les esglésies, el seu immens patrimoni en terrenys, en construccions, en metalls i pedres preciosos? Sobren les paraules.
L'Església i els seus ministres són una colla d'alzeimics carques i casposos. Ara que la Conferencia Episcopal Española han escollit al Rouco Varela, segur que si en algun moment havien encaminat les seves passes envers una moderada modernor, ara tornaran enrera, cap al postregament, la genuflexió i els desdejunis del pensament. I encara es creuen líders de la societat, capdavanters en l'aplicació de la moral. No hi ha cap passatge de la Bíblia que digui que la drogadicció és un pecat. Més aviat s'inclina cap al lliure albir i el respecte envers les decisions personals. Qui vulgui drogar-se, que ho faci. Prou pena té.
No crec en l'església, ni en el que prediquen les monges ni en el que diuen els capellans en les seves misses dites a corre-cuita. Ja ho sé que sóc una pecadora impenitent, fins i tot una heretge, i com que ho sóc sense possibilitat de remissió, prefereixo gaudir de la meva condició, abans d'agenollar-me davant una vida sense possibilitat de ser viscuda, seguint les premises d'una església cada cop està més allunyada dels seus ancians feligresos que viuen de la tradició i del temor de veure's més a l'altre barri que a aquest.
Per cert, en el meu part, vaig fer donació del cordó umbilical del Marcel, a fi i efecte que s'estudiïn les cèlules sanguínies que contenia, perquè jo, modestament, sí que estic a favor de la ciència que salva vides i procura fer la vida més fàcil a aquelles persones que per la seva dissort ho necessiten.
El meu avi Joan sempre deia que el terra de l'infern està enrajolat de coronetes de capellà (es referia a la torsura que portaven anys enrera i que els distingia de la resta de la gent). Ja devia tenir raó, segur.
M'ho dic a mi mateixa sense picar-me el pit, ni abufetejar-me les galtes ni fer cap acte de penedida contricció: pecadora, més que pecadora.

7 comentaris:

mossèn ha dit...

menys mal que en aquesta aversió no m'has inclos !!! ... buffff ... ara, ja puc respirar tranquil !!! ... o no ??? ... salut

Roser Pros-Roca ha dit...

Mossèn, vos sou tan pecador com jo, o més, i si la memòria no em falla, fins i tot una mica marrano, o sigui que esteu fora de la meva mania. Jo només tinc aversió i fòbia als/les llepacristos que, amb la moral en un bastó, com deia el Llach, es dediquen a ficar-se a la vida quotidiana de la gent, examinant-ne els detalls i dictaminant pecat allò que a la resta ens sembla plaer, avenç i futur.
Déu lo guari molts anys.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

t'en vas cap l'infern de cap tú també, colla d'heretges, i en setmana santa

Roser Pros-Roca ha dit...

Doncs sí, reusenc. Boca pecadora, boca pecadora, boca pecadora...

Anònim ha dit...

no entenem d'on venim, cap a on anem ni que ens espera quan cluquem els ulls definitivament.

i la religió és només una de les maneres que hem trobat per donar-hi una explicació.

el problema no és la religió, el problema és l'ús que l'èsser humà en fa de tot allò que vincula sentiments, creences i somnis.

trobo bé que aboqueu lo carro a aquesta esglèsia que com una ceba està més farcida de capes de frivolitat que no pas de creences, però no oblidem pas que dins aquesta mateixa esglèsia també hi ha gent fent una feinada per convertir en menys infern el món real on viuen algunes persones mensy afortunades que naltros....

de totes maneres, sincerant-me diré que jo també me'n ric de tota aquesta canallada que babeja amb xamans indis, flors de bach i espelmes de coloraines....
jo em senyo al sortir de casa i hi ha gent que toca fusta per tenir bona estrugança...tots riem i ja està ;)

al final tothom s'aferra a allò que li genera pau.

una abraçada

ricardo santiago

Fenrisar ha dit...

This comment has been removed because it linked to malicious content. Learn more.

Akinol ha dit...

See here or here