diumenge, 8 de juny del 2008

UNA GRAN HUMANITAT, AMB UN PUNT DE NOSTÀLGIA. Dedicat al Salvi.






Els diumenges a la tarda són ben tontos. Si fa bon temps sempre es pot anar a fer un volt i sortir de casa, mal sigui per tancar-se dins un cinema. La programació de la tele és un fàstic i les hores s'esllangueixen lentament però amb pas ferm cap al dilluns feiner. El meu sogre, el Salvador, diu que els dilluns és un dia de "calces velles" i suposo que deu tenir raó.
Ara que la canalla estan calmats (l'Ariadna davant el televisor veient uns dibuixos animats i el Marcel estirat a la seva tumboneta dormint plàcid) i jo disposo d'una estona, m'he disposat a navegar per Internet sense rumb. M'encanta fer aquest exercici perquè sovint els temes es van entrellaçant els uns darrera els altres i el final del camí pot deparar algunes sorpreses. Com aquesta que avui us penjo al bloc. Es tracta d'un simple muntatge musical sobre unes imatges enregistrades al centre Strawberry Fields, en les que els seguidors i fans de John Lennon, el recordes i no el deixen morir del tot. M'ha encantat i sé que al Salvi, també li encantarà perquè tot el que fa referència al seu estimat John Lennon li humiteja els ulls i li fibla el cor amb un punt d'enyorança i de dolor.
Dedicat amorosament a ell, al Salvi, aquest post d'avui.

4 comentaris:

Salvador Guinart ha dit...

Doncs si. El John Lennon em toca la fibra. A banda de que segurament entre tots l'hem mitificat una mica (o molt), el John Lennon te dues facetes ben diferenciades: la de cantant i la de persona compromesa amb els valors humans. M'atrau el personatge des de que era ben jovenet, abans de que l'assessinessin ja era el meu referent. Aquell llunyà 8 de desembre de 1980 va ser un dia molt dur. Vaig plorar molt la seva mort, per la seva absurditat... encara avui el recordo molt i molt.. i se m'omplen els ulls de llàgrimes quan sento les seves cançons. Moltíssimes gràcies per aquest post.
T'estimo.

Roser Pros-Roca ha dit...

Ha estat un plaer. Jo també t'estimo.

Roser Pros-Roca ha dit...

Ha estat un plaer. Jo també t'estimo.

zel ha dit...

No m'hi volia posar, però és el tercer dia que llegeixo el post i, si em pemeteu, (ja me'n vaig, segui enraonant i dient-vos amoretes) doncs, si em permeteu, sou un parell d'incombustibles!
Petonets, Roser.