dijous, 25 de desembre de 2008

BONES FESTES!

(L'Ariadna amb el seu tió, tot just acabat d'arribar a casa després de passar tot l'any a la muntanya).
Estimats amics, estimades amigues, Bones Festes!.

Ja ho sé, m'ha quedat com a molt institucional i solemne, però l'ocasió s'ho val. El dia de Nadal és el de la celebració grossa. Avui vindrà a casa tota la parentel.la, menjarem sopa de galets, escudella i carn d'olla, espatlla de xai al forn i postres, prendrem cava, brindarem per l'any que s'acaba, per la nostra salut, per la sort d'estar junts un any més i en acabar, farem cagar el tió, que jeu a casa des de fa uns quants dies i al qual, l'Ariadna, el Marcel (que viu innocentment el seu primer Nadal sense saber massa què passa), el papa Salvi i jo, fa una colla de jornades que anem alimentant amb fruita i retalls de pernil dolç, perquè avui estigui ben fart i faci una bona cagada. Mirat fredament i d'un tros lluny, quina tradició més atàvica aquesta, de tustar un tronc amb la vil motivació que cagui. Ja pots picar, ja!.

L'Ari cantarà repetidament, alegrement, entusiàsticament, el consabut Parenostre del Tió, que tantes variants té. Ella canta la versió vendrellenca de tota la vida que resa així:

Parenostre del Tió,
Tió de Nadal.
Ara venen festes,
festes glorioses,
gallineta a l'olla
carn a la cassola,
cueta de mixó,
Caga tió!.
Tu que vas per les teulades,
caga neules ensucrades!.
Tu que vas pels corralons,
caga torrons!.
Tu que m'ets padrí,
caga torrons per a mi!.


Després aixecarà nerviosament la manta que tapa el Tió i... Oh meravella!.
El joc es repeteix cada any i tot i que fa dos dies era jo la que aixecava la manta i corria a obrir els regals que el tió el cagava, a la falda de la iaia Roseta, mentre la mama aprofitava la badada per tornar a... en fi, ja m'enteneu... l'alegria de l'Ariadna i la del Marcel quan s'hi pugui afegir, la veritat és que no tene preu.
Us desitjo a tots i a totes unes vetllades tranquil·les, que mengeu, begueu, gaudiu, recordeu i escolteu música fins i tot quan no n'hi hagi i quan no soni. Que sigui una música ben alegre, la que a vosaltres més us complagui i que us acompanyi allà on aneu, alçant el vostre ànim i fent-vos sentir una especial vibració plena d'entusiasme.
Bon Nadal i Bones Festes!.

8 comentaris:

mossèn ha dit...

òndia el tió té una retirada al Carod !!! ... bones festes famíla ... salut

zel ha dit...

Roser, preciosa, aquesta cançoneta no la tinc a la col.lecció!!! Ja sé que me la deixes copiar, eh que sí? L'any que ve els nens sabran d'on ha vingut, regal del Salvi, la Roser, l'Ariadna i el Marcel, petitó i dolç com un sucre...
Bones festes, estimats, bona vida, salut i pau!

Anònim ha dit...

QUANT JO ERA PETITA,EL TIO NOMES CAGABA TURRONS,NEULES I XAMPANY.
ELS REGALS ARRIBAVANT PER REIS.
QUINA SORT LAS CRIATURES D' ARA.
SEGUR QUE PER REIS "SANT TORNEMI".
JUGANT AMB BCN......

sergi m. ha dit...

Arribo tard per felicitar-vos el Nadal?

El tió de casa meva és lleig, com diu el meu nebot Jan de dos anys, tot perquè fa anys el vaig pintar de verd. No va dir el mateix en veure com cagava...

Us desitjo bona entrada d'any, almenys ;-)

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Mossèn. Creus que el tió té una retirada al Carod? El fet que jo treballés amb ell (amb el Carod, vull dir) quan el vam fer, creus que hi té alguna cosa a veure?

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Cada ocasió té la seva cançoneta. Pel que fa al cas, aquesta és la cançoneta que jo cantava quan feia cagar el tió i ara la canta la meva nena i aviat el meu nen, però existeixen una colla de versions diferents per fer cagar a aquesta pobre bèstia i totes són interessants. De petita m'encantava allò de la "cueta de mixó, caga tió", perquè mixó és una paraula que només he sentit al Vendrell.
Dona't per abraçadíssima.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola anònim. Quan jo era petita el tió també cagava coses per menjar. T'explico una anècdota: a la meva àvia, que ara tindria 80 anys, el tió li cagava tot el que feia falta per fer l'escudella de Nadal i ella pensava quina sort tenia que el tió li cagava tot el que li feia falta a la seva mare per fer l'escudella de l'endemà i així la seva mare no s'hauria de gastar diners. Ai Senyor, la innocència de la canalla!.
El tió de casa també caga alguns regalets però especialment galindaines diverses sense importància.
Salutacions cordials.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Sergi. M'ha fet molta gràcia la teva anècdota. Un tió de color verd? Deu ser interessant de veure.
Mai és tard per desitjar felicitat i pau als altres i per tant, benvingudes siguin les teves bones intencions.
Que tinguem tots plegats un bon any.
Salutacions.