diumenge, 5 de juliol de 2009

"INSTANTS" A L'ESGLÉSIA

És sorprenent escoltar als Lax'n'Busto a l'Església del Vendrell, però com hi ha món que no desmereixen, més aviat al contrari. Ho fan de meravella, com sempre. Deixeu-me que avui exerceixi, orgullosament, la meva condició de vendrellenca i perdoneu-me el goig que sento en fer-ho.
Aquesta actuació dels Lax'n, juntament amb el cor, és en el marc de l'Església Arxiprestal del Sant Salvador del Vendrell. Si encara no l'heu vista mai, no perdeu l'ocasió de fer-hi una visita, perquè us trobareu envoltats per una meravella arquitectònica i artística amb una acústica sorprenent. Podeu visitar-la qualsevol dia de l'any, a qualsevol hora del dia, perquè l'església, d'ençà que hi ha Mn. Barenys al capdavant, i d'això deu fer més de 40 anys, està oberta a tota hora perquè la gent hi faci la visita, escolti l'assaig de l'organista o tingui un moment per a la pregària i l'oració, si així ho vol. No la trobareu sempre oberta, l'església, a gaires poblacions, comproveu-ho només per gust i ja m'ho sabreu dir.
Sigui com sigui, els Lax'n, amb el Salva Racero al capdavant, es mostren amb tot el seu esplendor i tota la seva saviesa. Un goig pels sentits en aquest "marc d'incomparable bellesa". M'encanten els Lax'n perquè més de la meitat dels seus membres són amics meus i ens coneixem de fa una colla d'anys, de molt abans de ser tan famosos i un referent de la música en català. Me n'alegro moltíssim per ells i des d'aquí, una salutació calurosa i molts ànims per seguir endavant com fins ara.
Sobre l'actuació en sí, res més a dir: Genial!.

2 comentaris:

Marta ha dit...

Tens tota la raó, l'església de Sant Salvador del Vendrell és preciosa i la trobes oberta els dies de faner tranquilament. Vaig estar-hi l'any passat i El Vendrell em va robar el cor, l'església, els museus, els seus fills il.lustres, em va impactar com una ciutat pot donar un nivell tant alt als seus fills.

Roser Pros-Roca ha dit...

Marta, el teu comentari és dels de fer caure la llagrimeta, perquè hi estic completament d'acord. No crec que pugui ser objectiva perquè El Vendrell és el meu poble, on he viscut 28 dels 38 anys de la meva vida i on torno sempre, cada setmana sense falta. La trobo una població fascinant, amb una història interessantíssima. Ja t'ho dic, no puc ser objectiva perquè estimo casa meva de debò i més ara, que visc a 30 quilòmetres de distància.
Un petó.