TARDOR

A l'acabament del mes de setembre cada any passa igual: la vida torna a la normalitat després del desori de l'estiu. Festes majors, actes al carrer, sortides fins a les tantes, nits de marxa i de borratxera, vacances, tot queda enrera. Arriba l'hora del retorn a les escoles, de la reincorporació a les feines, de la normalització de la vida, en tots els seus sentits, especialment quan es reemprenen els horaris inflexibles i les obligacions imposposables.

També comença amb la tardor el curs polític, amb els daltabaixos propis de l'època. Enguany, el debat parlamentari ha estat calentet, ric en acusacions i retrets entre el president de la Generalitat i el cap de l'oposició. S'han fet propostes i s'han marcat directrius? Possiblement, però els mitjans de comunicació s'han fet ressò i han escampat als quatre vents, especialment, les parts més sucoses i grogues del debat: que si vostè no ha obtingut el suport de les urnes i jo sí, que si vostè a ho ha provat dos cops, això de ser president de la Generalitat, tots dos cops ha fracassat i no el veig pas en camí d'ensortir-se'n, que si les eleccions es guanyen a les urnes i no pas tenint socis, etc., etc., etc.

Em pregunto si és això el que interessa al país: la crítica mediocre, el debat mediatitzat de retrets personals i acusacions mútues entre dos "fulanitos de tal" (molt il.lustres i honorables, respectivament, això sí), o bé si el que li cal a Catalunya és una empenta definitiva envers un futur una mica millor per a la ciutadania, en forma de projectes realitzables a curt termini que apaivaguin el cabreig creixent del personal. Som tots molt diplomàtics, això sí que ho tenim, però a l'hora de la veritat, el més calent és a l'aigüera, almenys a curt termini. Trens que no van ni amb rodes, hospitals que es queden a les fosques, autopistes col.lapsades, aeroports antiquats, l'Estatut penjant d'un fil en mans de la facció més conservadora del Tribunal Constitucional, el continuat atac espanyolista, el Barça que no acaba de tirar i el Nàstic a 2 A perdent ridículament contra el cuer, només per esmentar uns quants desgavells de la immensa llista d'incompetències.

Aquesta tardor, doncs, promet ser mogudeta. Suposo que ara que els dies s'escurcen i ve més de gust quedar-se a casa, cada ovella entrarà al seu corral per llepar-se les ferides de guerra i mirar de traçar el pla corresponent per ensorrar a l'altre, sense tenir massa en compte a la tropa, que és qui sustenta el ramat, especialment quan és cridada a les urnes.

Tal i com han anat aquests primers dies de tardor, una tardor esperada, enyorada any rera any, buscada amb delit, ja veurem si no tenim "castanyes avançades".