dimecres, 2 de gener de 2008

CICLE DE NADAL IV - Frenètics de frenopàtic






Aquest matí el meu marit i jo hem fet algunes compres per ajudar als Reis Mags a complir amb la seva missió anual. Algunes joguines pels petits de la família, algun detall pels grans, el consabut obsequi per als més propers, per recordar-els-hi, una vegada més, que estem per ells, malgrat els preus desmesurats i fora d'òrbita de qualsevol objecte susceptible a convertir-se en regal nadalenc.
A casa nostra seguim la tradició d'una manera estricta: el dia de Nadal fem cagar el Tió i el dia 6 arriben els Reis d'Orient. Punt i final. A casa encara no ha aparegut mai el Pare Noel ni cap altra herba mutant d'aquestes festes portada "d'allende los mares", vestida de vermell, ulleretes sobre el nas i rostre rialler. No, el Pare Noel no sap ni que existim, malgrat que l'Ariadna em va preguntar fa uns quants dies, com és que aquest bon home anava a algunes cases dels seus amiguets i en canvi a casa seva, no hi havia posat mai els peus. Li vaig dir que és perquè el Pare Noel té una llista de cases de nens i nenes i com que a casa nostra ja tenim Tió i Reis, ja anàvem servits i l'home podia estalviar-se una feina. De moment, va colar i no m'ho ha tornat a dir més. Els seus tendres quatre anyets fan que sovint el que li explico vagi a missa i no em qüestiona. Repeteixo, de moment.
Bé, com us deia, avui hem estat de compres. Ha estat una bogeria i hem arribat a casa cansadíssims de veure joguines, productes, marques, de comparar preus, d'establir diferències que afavoreixin la nostra economia en equilibri, però per molt que ens hi hem esforçat, avui han sortit del nostre compte corrent, una colla d'euros. Per algun motiu que no m'explico, sembla que no es pot lluitar contra aquesta situació i és molt difícil no deixar-se emportar pel corrent consumista del regal i de l'àpat, perquè una s'hi sent obligada, donat que la gent propera també fa regals i obsequis i crec que no hi ha res més lleig que deixar de correspondre en la justa mesura, a algú que de cor et fa arribar un regal, per senzill i innecessari que sigui. Per tant, tots a comprar com a bojos.
Hi ha hagut un moment aquest matí, en una gran superfície amb els passadissos plens de tota mena de joguines, excepte la que nosaltres buscàvem, que el meu marit i jo ens ho hem mirat tot amb una mica de perspectiva, primer, perquè cercàvem una cosa tan concreta que, ni que l'haguèssin tingut al davant, tampoc l'hauríem vista, i en segon lloc, perquè la gent semblava boja comprant tota mena de coses que després, ves a saber, aniran a parar al contenidor o al fons més profund de l'armari empotrat del passadís i, fins l'any que ve, si Déu vol.
Les prestatgeries estaven aquest matí carregades, plenes fins al sostre de tota mena de capses, de tots els tamanys, mides, mesures i formes, que contenien tot tipus de joguines, mecàniques, de drap, de plàstic, de fusta, amb piles, sense piles, d'aquelles que ho fan tot elles soles i tu t'asseus a mirar com ho fan, nines, ninots, accessoris de totes les menes, models i qualitats i sobretot i especialment, molt de plàstic i molt de cartró. La gent omplia els seus carros de la compra com si el món s'acabés i el temps s'estés exhaurint per moments, amb una mena de competència insana que semblava més una amenaça que no pas l'activitat lúdica, divertida i agradosa que entenc que ha de ser anar a comprar regals.
La setmana passada, davant la imminència del Nadal, va passar exactament el mateix, però en el camp de l'alimentació. Penso que per fer-se amb un canapé de pastisseria a Tarragona, calia demanar audiència al rei (no al mag, a l'altre), i tot i així, ja ho hauríem vist. Les botigues de congelats, les parades del mercat, les superfícies on venen coses que es poden menjar, estaven plenes que no s'hi cabia i tot, a uns preus que, d'entrada, en alguns productes, em semblaven abusius, amb l'ànim clar dels botiguers de fer l'agost, el setembre, l'octubre i el novembre a les acaballes de desembre.
Sembla que per aquestes dates tots plegats perdem la xaveta i frenèticament comprem, consumim, fem veure que som feliços, ens llancem a un desenfrè desequilibrat que, a la llarga, ves que no ens porti directament al frenopàtic. Sabíeu que existeix una malaltia en la que es tracta a les persones que compren compulsivament tota mena d'objectes als que després no donaran cap ús? I sabeu que aquesta és una malaltia psiquiàtrica molt difícil de tractar i que necessita solucions dràstiques, com ara acabar amb sanya amb totes les targes de crèdit alhora que es bloquegen els comptes? No ho trobeu molt trist?
Tot just estem només a dia 2 de gener, però estic esperant amb ganes i amb ànsia que arribi el dia 5 per començar a desempallegar-me de la sensació que el temps s'acaba i que cal que compleixi amb els meus compromisos pel que fa a regals i bones intencions. Miro de tenir el cap al seu lloc, però caram, que n'és de difícil. Tot té un límit i el meu sé molt bé a on és: no vull anar a parar, de cap de les maneres, al frenopàtic, i menys encara, per celebrar com cal unes dates que haurien de ser de joia, germanor, il.lusió i tranquil.litat. Com deia sempre la meva besàvia: nena, tingues seny, molt de seny!...
I espereu, que això no s'ha acabat aquí, perquè acte seguit després de les jornades de Nadal, amb la seva borratxera consumista, arribarà el moment de les rebaixes i les matrones entraran als establiments "en tropel", com bèsties ferotges, per fer-se amb la millor peça.
Això mereixerà, per descomptat, un comentari a part.



8 comentaris:

zel ha dit...

Hola, queden coses a les botigues pels altres??? Jo, com que l'Arnau té 21 anys i en Bernat 15, doncs carrego poc però gasto molt, ja s'entén... Sort que no són "pijillos", més aviat molr "rojillus" i es compren poca roba, quan no poden més i sovint dessuadores per internet d'aquelles de missatge "nazis no, antifeixista sempre..." i és clar ni marques ni punyetes, tinc més feina a comprar roba pel seu pare. I els detalls als amigs i famílis, m'agrada de fer-los, mira, jo també hi crec en això, consola't! Petons i ara sí que vindrà ràpid amb el rebentament!!!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. T'asseguro que ahir vam acabar el Salvi i jo fets caldo, no només de tombar, sinó també d'esperar, de fer cua, d'estar alerta i en guàrdia perquè ningú em donés un cop, per aparcar, etc., etc., etc.
A casa de pijillus tampoc en som, però entre nebots i cosins, a banda de l'Ariadna, per descomptat, tenim quatre criatures que van entre els quatre i els vuit anys i està clar, és per a ells la major part de les compres, amb el resultat d'una despesa que ni t'explico. Cal agafar aire i remuntar el gener.
Per cert, de moment, a falta de quatre dies per sortir de comptes, vaig aguantant estoicament.
Petons.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el reis de fer-nos consumir son les pastiseries, tenen un pastís per cada dia de l'any, inclós l'onze de setembre

bon post punyatera !!!

petons

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat resseguir el teu escrit... Personalment no he comprat ni mirat res aquestes rebaixes, especialment perquè estic pelat però també perquè mai m'han entusiasmat gaire doncs no trobes mai el que busques i acabes arribant a casa amb coses impensables (si santa Visa ho permet!).

Salut!

Tondo Rotondo ha dit...

M'ha agradat resseguir el teu escrit... Personalment no he comprat ni mirat res aquestes rebaixes, especialment perquè estic pelat però també perquè mai m'han entusiasmat gaire doncs no trobes mai el que busques i acabes arribant a casa amb coses impensables (si santa Visa ho permet!).

Salut!

mercè ha dit...

doncs si, vau deixar res pels demés? és molt boig tot això del nadal però a mi tb m'agrada seguir les tradicions....ja us heu recuperat???

zel ha dit...

Em penso que ja hi deu haver una bona nova, per si l'encerto, felicitats... Petons!

Anònim ha dit...

FELICITATS
PER CERT
MARCEL O MARCEL.LI

RCM