dimecres, 23 de gener de 2008

MARCEL


Avui he entrat al blog per primera vegada en un munt de dies. No sabia ben bé què hi trobaria i la veritat és que he estat molt contenta quan he vist que el marcador de les visites ha continuat pujant el seu número. Des del cicle de Nadal que no he escrit res de res i la veritat és que ara quan ho faig, les forces m'abandonen una mica. En aquest moment em sento dèbil i estranya, però guardo al meu interior una mena d'escalfor que m'ha acompanyat al llarg d'aquests darrers mesos d'embaràs, des de l'abril fins al dia 8 de gener, que neixia el nostre segon fill, el Marcel.
Què voleu que us en digui? És una preciositat. Va néixer a través d'una cesària programada, de manera que el Salvi i jo ens vam plantar a l'hospital de Santa Tecla amb l'equipatge corresponent i davant el mostrador vam dir: bones, venim a parir!.
El Marcel va néixer rosat, rodó, sense esforç, amb 4.290 g. i 52,5 cm., amb els ullets grisos tancats i un piulet a la veu que ni el mateix Pavarotti hauria pogut millorar, per l'agut i el fort que va mostrar-se. Un primer plor que no va ser un plor sinó més aviat un "ja sóc aquí". La comadrona va acostar-me'l després de la primera revisió i em va dir que havia nascut el Nenuco (recordeu aquell nino?). Vaig sentir-me feliç, alleugerida tant del pes físic com de l'ànsia de les darreres jornades abans del seu naixement i, no és pas perquè sigui meu, però el Marcel és una preciositat, un tresor, un autèntic regal.
Fins aquí la part bonica, tendra, encantadora i feliç de l'assumpte.
Ara us preguntareu: n'hi ha alguna altra de part de la història, que no sigui així? Doncs sí, i tant que sí, per descomptat que sí, rotundament que sí, i quan us l'expliqui, quedareu astorats i fins i tot, potser una mica indignats, però en aquest moment estic recordant i el cap se me'n va al moment feliç del desenllaç del meu embaràs. Tenir el Marcel en braços, igual que tenir en braços a l'Ariadna, em provoca una sensació, no pas propera, sinó ben bé igual a la de la felicitat.
Deixo els retrets, les queixes i la meva indignació amb el personal de Santa Tecla, per a una propera ocasió, que no es farà esperar massa.
Mentre, estic encantada, contentíssima, immensament feliç, de presentar-vos al meu Marcel. A la fotografia podeu veure'l unes quatre hores després de néixer. És un plaer enorme per a mi el fer-ho.

13 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

pero que maco que es, enhorabona !!!

esperem que tot hagi anat be, molts petons mare !!!

lola ha dit...

DONS SÍ ROSER és preciós ja l´he vist el portava el Salvi, per molts anys

zel ha dit...

Benvinguda de nou, companya de nom i de fatigues... Marcel, estàs molt preciós rei, quina cara de satisfet, i també d'una mica murri, no? Em fa l'efecte que tindrà geni, i serà batallador com el seu pare, també.
Petons, Roser, cuida't i cuida'ls... i del personal, ja en parlarem, jo també en guardo uns quants records dels meus parts, ara sortirien al blog segur!

Anònim ha dit...

entre naltros el MARCEL TE MES PEL QUE EL ROJILLO

UNA PETO PER LA FAMILIA

RCM

Anònim ha dit...

entre naltros el MARCEL TE MES PEL QUE EL ROJILLO

UNA PETO PER LA FAMILIA

RCM

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Té la Mà Maria. Tens raó. El Marcel és molt guapo i es porta molt bé. Tot ha anat bé? En el següent post ja us explicaré l'aventura del part per cesària i tot el que ha passat després, perquè de fet, m'han passat moltes de coses i moltes d'elles, gens bones per a mi.
Encara bo que amb el temps tot el supera i s'arregla.
Petons.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Lola.
Veïnes com som, ja veuràs com el Marcel creix en un tres i no res. Menja com una llima nova.
Estem molt contents.
Petons.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Tens molta raó. El Marcel, amb el petit que és, ja sap molt bé què vol i quan ho vol. Sí que té geni, però també és molt bona persona, que menja molt i dorm a intèrvals regulars, deixant-nos reposar també a nosaltres.
Estic molt contenta, igual com tota la família.
Petons.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Rossend. El rojillu, a l'edat del Marcel, també tenia força cabell. Després, els disgustos de la vida... en fi, què t'he d'explicar.
Petons.

Anònim ha dit...

moltes felicitats, ben tornada i ben trobada, ha valgut molt la pena ;)

una abraçada
ricardo santiago

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Ricardo. Moltes gràcies. Sí, ha valgut la pena i tornaria a passar altre cop per tot el mateix sense dubtar-ho. Els fills a mi no me'ls regalen, sinó que em costa moltíssim tenir-los, però ara em miro el Marcel i l'Ariadna i ja no sento ni dolor ni por.
Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

La meva grandissima enhorabona per incrementar la família, de veritat. No cal que et digui que el nou membre de Can Guinart-Pros-Roca és una perla perquè ja ho saps. Un petonàs!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Òscar. Amb molt de retard t'agraeixo moltíssim les teves felicitacions. El Marcel ha vingut a arrodonir la nostra família i a omplir-nos d'alegria. Em sento, malgrat tot, feliç.
Moltes gràcies, amic.
Un petó.