dijous, 10 d’abril de 2008

TOT RECORDANT A JIM HENSON

Ben podria ser que aquest nom, Jim Henson, no us soni de res, però us garanteixo que és el culpable que la nostra generació hagi passat estones inoblidables davant el televisor, després de sortir del cole, veient programes que ara enyoro d'allò més. Recordeu "Barrio Sésamo"? i abans d'aquest, "Ábrete Sésamo"? I dins d'aquests programes, recordeu la granota "Gustavo, el reportero más chicharachero de Barrio Sésamo", com era coneguda a la televisió espanyola, i a Kermy, que era el seu nom original en anglès? I a Coco? I a Triqui, el monstruo de las galletas? I al vampir que comptava mentre esclafia grans riallades que desfermaven llamps i trons? I tants d'altres, com la porqueta Peggy, per exemple, o el Fosthy? Aquells que tingueu menys de vint anys, segur que aquests personatges us poden sonar, però en acció mai els heu vist. M'equivoco? Potser tingueu més recent els fraguels, que vivien a Fraguel Rock? En canvi els de la meva generació (ahir en vaig fer 37), tenim molt viu el record d'aquests i de molts altres personatges que comptant, pujant i baixant, devorant galetes o fent mil disbarats, ens van ajudar a conèixer conceptes bàsics al mateix temps que ens divertíem mentre berenàvem davant el televisor.
Una mica més tard, quan jo tenia una mica més de vint anys, va aparèixer en escena "El Cuentacuentos", una autèntica meravella, en la que l'actor John Hurt donava vida a un personatge estrafolari, gairabé caricaturesc, que explicava contes que s'escenificaven. Als seus peus hi jeia un gos que parlava i al davant seu tenia una gran llar de foc, que escalfava i il.luminava una estança enorme i francament misteriosa, perfecta per despertar la imaginació i fer volar la fantasia.
Em pregunto, on ha quedat ara tot això? En quin fosc racó dels arxius de TV1 reposen totes aquestes cintes que contenen programes infantils meravellosos. Potser el pas del temps me'ls ha fet cada cop més ideals, però el cert és que ara ja no se'n fan com aquells (algun dia caldrà dedicar un post tot sencer a la mítica "Terra d'escudella" del circuït català, perquè aquesta és també una altra història). Em fa una certa ràbia i també una certa llàstima que la meva Ariadna tingui tan poques possibilitats de veure una programació infantil de qualitat, perquè a l'hora en la que jo veia els programes que us comento, ara les televisions emeten programes de xafarderies i de misèries personals. Em direu que sempre ens queda el Club Super 3 i jo us diré que si us plau, no em feu riure, estem parlant de qualitat...
Si l'Ari vol veure alguna cosa que mínimament tingui aspecte d'infantil, ha d'enganxar-se al Boomerang o al Disney Toons, o al Nick i algun més, canals tots ells, que es passen l'estona emetent només dibuixos animats de mitjana i mala qualitat, com el Doraemon, al que no aguanto o el Ninja Hatori, al que no suporto.
Avui em ve de gust recordar a Jim Henson, el pare dels personatges, meitat titelles meitat pelutxos, amb els que vàrem crèixer, com Epi i Blas, Coco o Triqui, entre molts altres, igual com també "Los Teleñecos". La seva factoria, una autèntica mina d'imaginació i de qualitat, va perdre un geni quan Henson va morir, fa ja alguns anys. Està clar que el seu enginy no s'ha repetit, almenys pel moment i a aquestes alçades de la pel.lícula, sincerament, ja em dono per perduda.
Us adjunto un vídeo absolutament genial, que segur que recordareu: el Manamana. Segons diu Youtube, l'han vist la friolera de 2.727.021 vegades.
Au, a disfrutar com nens (i nenes).

4 comentaris:

mossèn ha dit...

felicitats ... ni que siguin atrasades !!! ... salut

Roser Pros-Roca ha dit...

Moltes gràcies, mossèn.
Petons.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

El manamana el vam posar ja fara cosa d'uns mesos quina troballa, ara fa poc em posat una altra amb el gran music Cab Calloway

http://es.youtube.com/watch?v=esnDnIK2v1g

bon post

Fenridal ha dit...

Attention! See Please Here