dimarts, 10 de març del 2009

TOT ENYORANT, JA A HORES D'ARA, "EN CLAU DE VI"

(Marcel Gorgori és el director i presentador d'En Clau de Vi)

Divendres passat es va acomiadar de la graella de programació del Canal 33 el programa ideat, dirigit i presentat pel periodista Marcel Gorgori. Us poso en antecedents: "En Clau de Vi" ha estat un programa en la qual el món del vi ha pres el protagonisme, desvetllant-se com un dels temes més atractius, variats, amplis i sofisticats de l’ampli àmbit de la gastronomia. El programa ha comptat en cada capítol amb un convidat o una convidada, que li han donat prestigi i llustre (des del president Pujol fins a Lluís Llach i des del Teatre de Guerrilla fins al Pep Sala, només per esmentar-ne alguns) i a més, ha comptat amb la loquacitat, l’experiència i la infinita saviesa en temes de vi, del sommelier (cambrer de vins, com ell mateix s’autoanomena) Josep Roca del Celler de Can Roca.
Al llarg d’aquestes dues temporades de l’En Clau de Vi, els espectadors hem conegut una colla de detalls i d’informacions primordials per saber apreciar el vi, que en termes genèrics no ofereix matisos però que tractat de forma primordial i personal, obre tot un univers de sensacions, d’emocions i d’oportunitats de conversa. En Marcel Gorgori, fi comunicador, amo d’una gran intuïció a l’hora de saber captar l’atenció i l’interès de l’espectador en el format (ritme, dinàmica, to i continguts) del programa, ho ha sabut fer molt bé, com sempre, amb una gran intel·ligència. No el conec de res, més que de veure’l per la tele i escoltar-lo per la ràdio, però cada producte que llença al judici del gran públic té el seu segell: el de les coses ben fetes, cuidades i impulsades per la força del seu encant personal.
Pel que fa al meu cas, sóc abstèmia. Completament, sense remissió ni excepcions. En ma vida he aixecat una copa per brindar amb un determinat vi amb el Salvi i fins i tot, el dia del nostre casament, més per quedar bé que no pas pel plaer de fer-ho, vaig fingir prendre’m una copa de cava que sé segur que si m’hagués anat a parar a l’estómac, m’hauria causat un gran mareig. La única copa de cava que he pres a la meva vida va ser l’any 1994, en motiu de la presentació d’un llibre acabat de publicar, sobre la meva comarca, el Baix Penedès. En aquesta presentació hi va assistir un munt de gent, coneguts, curiosos, amics, parents i saludats, que em van aclaparar demanant-me que els signés un exemplar del meu llibret. Aquell dia vaig parlar amb 1000 persones, en vaig saludar 500 més i em van petonejar 2500 persones més, entre coneguts i desconeguts. Quan es va acabar el brogit em vaig prendre, pràcticament de cop, mitja copa de cava, que em va caure com una puntada de peu, fent-me rodolar el cap més del que ja em ballava. Resumint, sóc abstèmia completament, tal i com us deia i com que els vins i licors, en general, no m’agraden, no era fàcil que un programa que tenia com a única temàtica el vi, captés la meva atenció com ho ha fet "En Clau de Vi". El truc que ha usat el Marcel Gorgori? Molt senzill: una gran capacitat de comunicació, amanir els continguts amb anècdotes, detalls i informacions, fins i tot de caràcter personal, uns/nes convidats/des plens/nes d’atractiu i en general, el bon humor i el desenfadament i sobretot, el bon gust amb el que s’han tractat tots els temes. Una nota crítica que he escoltat en alguna ocasió: alguns dels vins que el programa recomanava són cars i en ocasions, difícils de trobar, si no és en cellers i cases molt especialitzades. Potser a les ciutats sigui més fàcil però als pobles, la cosa es complica. És, de fet, una crítica mínima.
Bé, després de dues temporades En Clau de Vi ha arribat a la seva fi i no hi ha prevista una continuació, una tercera temporada. A hores d’ara ja el trobo a faltar perquè sense aquest programa, les nits de divendres tindran una oferta televisiva ben trista: alguna pel·liculota, sovint molt dolenta i de sèrie B o bé xafarderies per un tub.
Quan el programa es va acomiadar ho va fer amb gràcia, amb talent i amb una infinita modèstia, agraint els correus que la gent hem enviat al programa, les comunicacions al seu bloc, l’atenció que els hem dedicat i el Marcel va marxar content, dient que estava feliç d’haver pogut compartir amb la gent una copa de vi. Vaig trobar-ho un gest emocionant.
Espero i desitjo intensament tornar a retrobar al Marcel Gorgori en més programes, ja sigui en una tercera temporada de l’En Clau de Vi, en el meu enyorat Nit d’Arts o en qualsevol altra que el Marcel inventi. Tant de bo sigui ben aviat.

24 comentaris:

ximo ha dit...

On s'ha de firmar?
Jo també soc ( pràcticament) abstemi. Com ja vaig escriure al seu bloc ( allí jobagi) en m'ha vida migcentenaria haure begut no mes de 10/12 litres de vi.
El programa m'ha entusiasmat i el Marcel un gran presentador ple de sensibilitat, que li ha sabut donar al programa una atmosfera allun ( molt allun ) de lo habitual

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Ximo. Estic completament d'acord amb el que dius. El programa del Marcel ens ha alliberat les nits del divendres de l'avorriment, la mediocritat i la ignorància. No entenc perquè hi ha tan pocs programes per temporada. Ja imagino que no és un programa fàcil de fer, però tot i així, estic convençuda que com que el resultat final és tan agradable i exitós, al capdavall, els deu sortir a compte.
A veure què passarà a partir d'ara.
Salutacions.

mrblack ha dit...

El programa m'ha entusiasmat i el Marcel un gran presentador ple de sensibilitat, que li ha sabut donar al programa una atmosfera allun ( molt allun ) de lo habitual
เบต้ากลูแคนมะโฮราคาถูกreplica rolex

Anònim ha dit...

Ja imagino que no és un programa fàcil de fer, però tot i així, estic convençuda que com que el resultat final és tan agradable i exitós, al capdavall, els deu sortir a compte.
A veure què passarà a partir d'ara.
Salutacions.Interior Designers Miamimunthe plus simonsen

mrblack ha dit...

El programa m'ha entusiasmat i el Marcel un gran presentador ple de sensibilitat, que li ha sabut donar al programa una atmosfera allun ( molt allun ) de lo habitual
hyrbil göteborgSviluppo di un dialogo politico-culturale nel Mediterraneo (Renato d'Andria)

mrblack ha dit...

Al llarg d’aquestes dues temporades de l’En Clau de Vi, els espectadors hem conegut una colla de detalls i d’informacions primordials per saber apreciar el vi, que en termes genèrics no ofereix matisos però que tractat de forma primordial i personal, obre tot un univers de sensacions, d’emocions i d’oportunitats de conversa. En Marcel Gorgori, fi comunicador, amo d’una gran intuïció a l’hora de saber captar l’atenció i l’interès de l’espectador en el format (ritme, dinàmica, to i continguts) del programa, ho ha sabut fer molt bé, com sempre, amb una gran intel·ligència. No el conec de res, més que de veure’l per la tele i escoltar-lo per la ràdio, però cada producte que llença al judici del gran públic té el seu segell: el de les coses ben fetes, cuidades i impulsades per la força del seu encant personal.
sales recruitment agency midlandsFull color custom printed mouse pads for advertising your business

Anònim ha dit...

clases de alemén en Barcelonareplica watches
Tree did well on coping with everything. If I were to write the ending of this book, I think that I would say that Tree was the pro in his basketball team. Also I would say in the way end that Tree’s parents got back together and they all lived happily ever after.

mrblack ha dit...

DJ Whoo Kid mixtapestag heuer replicaWow, what a year. Glad you won the bet.
orasdating services

mrblack ha dit...

Dels arbres que cauen a Barcelona - Durant el 2011 ja hi ha hagut més de 300 caigudes, sobretot a causa del vent i de la pluja Cada dia cau un arbre als carrers de Barcelona La palmera que ara ...
online computer supportUebungsaufgaben Mathe

mrblack ha dit...

Leptin was discovered by Jeffrey M. Friedman and his colleagues at the Rockefeller University, New York City in 1994. Much prior to its discovery, in the 1950s, the effect of leptin was observed in obese mice.
legetøjgratis/, datingsite gratis

mrblack ha dit...

mouse pads for advertising your businessRoom Addition ContractorOur creative solutions provide a platform for exponential growth and provide multi-lingual facilities for your international customers. We currently have global hosting solutions to suit all possible requirements and ensure top Google rankings.
poly tanksbest price kumho tyres

mrblack ha dit...

Each of the four houses in the Harry Potter books operate as distinct entities, with their own set of dormitories and common rooms. EachGucci Mane mixtapesWomen Lingerie

Dream ha dit...

Hagrid snorted.
“Think that matters to them? They don’ care. Long as they’ve got a couple o’ hundred humans stuck there with ’em, so they can leech all the happiness out of ’em, they don’ give a damn who’s guilty an’ who’s not.”
Hagrid went quiet for a moment, staring into his tea. Then he said quietly, “Thought o’ jus’ letting Buckbeak go … tryin’ ter make him fly away … but how d’yeh explain ter a hippogriff it’s gotta go inter hidin’? An’ — an’ I’m scared o’ breakin’ the law. …” He looked up at them, tears leaking down his face again. “I don’ ever want ter go back ter Azkaban.”
BusinessTipscelebrity news

Dream ha dit...

At eight o’clock on Thursday evening, Harry left Gryffindor Tower for the History of Magic classroom. It was dark and empty when he arrived, but he lit the lamps with his wand and had waited only five minutes when Professor Lupin turned up, carrying a large packing case, which he heaved onto Professor Binns’ desk.
“What’s that?” said Harry.
“Another boggart,” said Lupin, stripping off his cloak. “I’ve been combing the castle ever since Tuesday, and very luckily, I found this one lurking inside Mr. Filch’s filing cabinet. It’s the nearest we’ll get to a real dementor. The boggart will turn into a dementor when he sees you, so we’ll be able to practice on him. I can store him in my office when we’re not using him; there’s a cupboard under my desk he’ll like.”
Buy Prohormonesritestart men

mrblack ha dit...

Chanel J12/Cartier Calibre replicapuppy teethingEdward played a role in the modernisation of the British Home Fleet, the reform of the Army Medical Services, and the reorganisation of the British army after the Second Boer War
insurance company claimsteroid shop online

Dream ha dit...

With every ounce of strength he could muster, Harry raised his head a few inches and saw an animal amid the light, galloping away across the lake. … Eyes blurred with sweat, Harry tried to make out what it was. … It was as bright as a unicorn. … Fighting to stay conscious, Harry watched it canter to a halt as it reached the opposite shore. For a moment, Harry saw, by its brightness, some¬body welcoming it back … raising his hand to pat it … someone who looked strangely familiar … but it couldn’t be …
Harry didn’t understand. He couldn’t think anymore. He felt the last of his strength leave him, and his head hit the ground as he fainted.

best rated e-cigaretteaddicting games

Dream ha dit...

Brow furrowed, Frank inclined his good ear still closer to the door, listening very hard. There was a pause, and then the man called Wormtail spoke again.
“My Lord, may I ask how long we are going to stay here?”
“A week,” said the cold voice. “Perhaps longer. The place is mod¬erately comfortable, and the plan cannot proceed yet. It would be foolish to act before the Quidditch World Cup is over.”
Frank inserted a gnarled finger into his ear and rotated it. Ow¬ing, no doubt, to a buildup of earwax, he had heard the word “Quidditch,” which was not a word at all.
hotel in killarneyspray insulation

Dream ha dit...

Harry kneaded his forehead with his knuckles. What he really wanted (and it felt almost shameful to admit it to himself) was someone like — someone like a parent: an adult wizard whose ad¬vice he could ask without feeling stupid, someone who cared about him, who had had experience with Dark Magic. …
And then the solution came to him. It was so simple, and so ob¬vious, that he couldn’t believe it had taken so long — Sirius.
white gold charmsClutch bags

Unknown ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
qwadro_fx ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
john ha dit...

It's getting harder for the Syrian National Council (SNC), the de facto political opposition group, to hide its many divisions, even as the international community cries out for a unified front against President Bashar Assad. It's an open secret that the 270-member body, with its mix of Muslim Brothers, secular intellectuals, youth activists and others, has never really been cohesive despite efforts to present itself as such. On Monday, those differences were again exposed, with the announcement of a splinter group, the Syrian Revolutionary Patriotic Group, led by the grand old man of the Syrian opposition, Haitham al-Maleh, a former judge who has cycled in and out of Syrian prisons for decades.
vestidos de novia valenciabalers

25251325 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
iphone housse ha dit...

El programa del Marcel ens ha alliberat les nits del divendres de l'avorriment, la mediocritat i la ignorància.
une cure de steroides anabolisant ca demande le meilleur steroide shop online sur le net pour les achats de steroids

Hotels Killarney ha dit...

Nation Louth is the tiniest county in Ireland in europe but however provides amazing destinations for its dimension. The county, situated northern of Dublin on the new england of Ireland in europe is only 820 m² in dimension and because of this is known passionately as the "Wee County".