dimecres, 8 d’abril de 2009

MARI TRINI, DE CAMÍ CAP A L'ESTRELLA DEL SEU JARDÍ (1985)

Ahir va moirir Mari Trini, cantant que forma part de la generació de cantants que la meva mare acostumava a fer sonar a casa quan jo era petita, digna representant d'un tipus de música coneguda com a "melòdica" o "lleugera". Tota la vida, doncs, que escolto les seves cançons, tot i que aquesta "Estrella en mi jardín", és la que més recordo. Aquesta cançó i els ulls de la Mari Trini, intensament blaus.
Fa una colla d'anys, recordo un programa d'aquells de Cap d'Any que acostumaven a fer-se a TV1, macro-festivals amb la presència dels principals artistes del moment. Us parlo de mitjans dels anys 80, més o menys. Aquell any i el següent el programa especial de Cap d'Any el presentava la Concha Velasco. La recordo vestida amb un vestit blau espaterrant i molt guapa (també força més jove), explicant a càmera que s'havia sentit una mica aclaparada a l'hora de preparar una presentació per a la següent artista, la Mari Trini. Aleshores, com que no sabia ben bé què havia de dir d'ella, la Concha s'havia posat en contacte amb el seu amic Miguel Delibes perquè li preparés quatre ratlles i en Delibes li havia dit que s'ho pensaria; també li havia demanat el mateix a Buero Vallejo, instant-lo a que el que s'havia de dir havia de ser breu, concís, tenint en compte la premura de la televisió i finalment havia parlat també amb Camilo José Cela. Cela li va dir: (recordeu la veu gruixuda de Cela?) "¿A quién dices que tienes que presentar?" i la Concha "Pues a Mari Trini, usted la conoce, es una gran cantante" i el Cela: "Claro que la conozco y nada es más fácil. Sólo tienes que decir: ¡coño, Mari Trini!".
...





8 comentaris:

zel ha dit...

Veus? Poc i clar...jo la tenia molt oblidada, molt, però ara que hi penso, la recordo de posat trist, que descansi i canti als núvols, pobreta...

Marta Rieradevallink ha dit...

Sempre va ser una persona discreta amb la seva vida privada i una gran artista. Descansi en pau!

Thera ha dit...

Sí que recordo haver-la escoltat de petita, i tant!

SM ha dit...

Ostres, sap greu que un referent de la nostra generacio ens deixi sent encara tan jove... Salut!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola benvolguda Zel. Com va la cama? Espero que millor, ja recuperada de cara al bon temps.
Gràcies pel teu comentari. Jo no la tenia oblidada la Mari Trini, perquè a la meva mare li agrada i per casa corre algun disc d'ella.
Una abraçada forta.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Marta. Estic completament d'acord amb tu. Va ser molt discreta i també molt personal. No hi ha ningú amb qui es pugui comparar i això diu molt a favor d'ella, en un temps en el que sembla que tot està inventat.
Una abraçada.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Thera. Segur que sí que l'has escoltada més d'un cop, tot i que tu ets molt jove. És d'aquella generació de cantants de música lleugera que també incloïa al Juan Pardo, el Miguel Gallardo, el Juan Bau, el José Vélez i d'altres.
Anys 70 i 80 purs i durs.
Una abraçada.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola SM. sí que és veritat que és una llàstima que gent d'aquesta generació, més o menys de l'edat dels nostres pares, desapareixi, o bé perquè mori, com la mateixa Mari Trini o bé perquè es retiri de la vida artística. Nosaltres hem crescut amb aquesta gent, que cantaven en directe en els programes de TVE de l'època.
Una abraçada.