divendres, 3 d’abril de 2009

UN COMPTABLE I UN ROURE. Dedicat al meu amic FAA



Tinc un amic que és comptable. Crec que un bon comptable. Vaig coincidir amb ell en una empresa fa uns quatre anys. De fet, ben a la vora del mar, sèiem en taules encarades, un davant de l'altre, de manera que va sorgir entre nosaltres una bona amistat que anys després, fins i tot havent deixat de fitxar tots dos per aquesta empresa, encara mantenim.
Asseguts com estàvem l'un davant de l'altra, tal i com us dèia, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a una colla d'escenes turbulentes i escandaloses que el meu amic comptable va assumir valentament, per mantenir a flot l'empresa en un moment en el que aquesta feia aigua. Us explico què va passar, perquè l'acabament d'aquesta història, completament veritable, té la seva pròpia moralina aplicable a altres molts casos que es van repetint en les empreses més diverses.
Tal i com us dèia, el meu amic comptable i jo treballàvem en una empresa que es trobà amb un seriós problema de diner en un moment clau de creixement i expansió.
Cada matí, a les vuit en punt, a l'oficina tot el personal estava ja en ple apogeu. Una fuga inesperada de diner havia deixat l'empresa immersa en un greu problema financer i el Gran Cap, fent-se càrrec de la situació, tenia pressa per ajustar el daltabaix que havia excavat els fonaments financers de l'empresa, en un termini extra-ràpid de temps. Una forta entrada de diners seria el pegat que resoldria el problema de les arques financeres de la firma i retornaria a l'empresa el prestigi que havia aconseguit en el mercat de competències del sector (Riscos Laborals), però l'operació no era en absolut fàcil. Era precís buscar nous inversors i saber gestionar els diners, mentre el capital es convertia en membre del Consell d'Administració, babejant pels beneficis que haurien d'obtenir-se al final de l'any.
Mentre aquestes circumstàncies es discutien a la planta superior de l'empresa, a la planta inferior, la tropa es disposava a deixar la seva sang en el projecte de remuntar l'empresa i deixar així contents als nous socis capitalistes. El treball pendent de fer era tan immens que la tropa es va decidir a sacrificar-se sense comptar les hores, sense demanar res a canvi, deixant la seva vida i el seu esforç en tan lloable tasca.
El meu amic, ascendit ara a Cap de Comptabilitat (departament que comptava amb un sol treballador: ell), va transformar-se en una peça clau en l'estaf directiu, i arribaren fins i tot a instal.lar-li un ordinador al seu domicili (a càrrec de l'empresa, per descomptat), perquè anés passant comptabilitat endarrerida en les seves estones mortes d'oci. A casa seva, doncs, tenia línia ADSL, connexió a internet 24 hores i correu electrònic, amb la finalitat que el comptable es trobés en un ambient completament familiar quan passés al programa informàtic les dades de les incomptables factures que passaven per les seves mans, els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí, perquè les muntanyes de papers (factures, albarans, compres, pagaments, extractes bancaris, etc., etc., etc.) demanaven a crits l'ordre i la gestió que una inspecció sorpresa d'Hisenda no hagués pogut passar per alt sense la corresponent sanció.
Els dies es van convertir en treball que mai acabava de veure's finalitzat i el comptable, adonant-se del percal, va demanar un augment de sou ja que, malgrat les hores incomptables dedicades al treball, no aconseguia arribar a final de mes amb elegància.
- M'ho pensaré i li donaré una resposta- li va dir el Gran Cap, acompanyant la trista esperança del comptable amb un copet a l'esquena; però com que passaven dies i dies i l'ansiada resposta no arribava, el comptable va decidir que treballaria, fart ja i fins i tot esgotat de sentir que li prenien el pèl, en el seu horari estricte i punt i que la resta de temps que li sobrés, es dedicaria a viure'l com millor li semblés. I així ho va fer.
En adonar-se d'aquesta situació, el Gran Cap el va fer cridar al seu despatx i li va anunciar, enmig d'un gran misteri, que els membres del Consell d'Administració havien decidit, finalment, donar-li l'esperat (i més que merescut) augment de sou. Aquest es veuria reflectit a partir de la seva següent nòmina i en endavant, sempre amb la condició (perquè no hi ha res en aquesta vida que sigui gratuït) que reprengués el ritme de treball anterior i dediqués el seu esforç i el seu alè a remuntar l'empresa.
Sense concretar la xifra de l'augment, el meu amic comptable va confiar en el Gran Cap i recuperà el seu ritme de treball a domicili, esperant amb il·lusió la seva nova nòmina. I aquesta arribà. I l'augment es va veure reflectit en ella, però era tan mínim, tan insignificant, tan ridícul, que al comptable li va semblar una galeta de recompensa que se li dóna a un gos quan fa una gràcia.
Aquests va ser el cas del meu amic comptable, que deixà de ser amic de l'empresa en la que treballàvem quan va considerar que ja li havien pres prou el pèl.
El cop de porta que va donar en deixar l'empresa va ser tan fort que el trofeig del campionat anual de golf es desplomà sobre el cap pelat del Gran Cap qui, orgullós de la seva proesa, el tenia exposat en una lleixa del seu despatx, justament sobre el seu cap, a la seva esquena, il.luminat per una llum alògena directa.
I aquí es va acabar la història del comptable a l'empresa. Però la història té la seva moralina en forma de dita popular: "No es pot donar de menjar un aglà i demanar que et caguin un roure".


Cert?


24 comentaris:

Marta Rieradevallink ha dit...

Jo crec profundament en la meritocràcia i em dol molt que les empreses ni ho tenen en compte.

Joan Vicenç ha dit...

Avui mateix he llegit una cosa semblant a : "Els patrons no són creadors de llocs de treball, sinó explotadors" "Els treballadors i treballadors no som recursos humans, sinó persones"

mossèn ha dit...

cert !!! ... heu escrit més de 69 línees !!! ... salut

Oscar Ramírez ha dit...

Del tot cert. Molt bona història i llàstima que sigui real perquè aquestes coses no haurien de passar.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Thera. Completament d'acord amb tu. Les empreses només tenen en compte que han de fer diners i si és a compte de les persones, doncs bé, passen com una màquina pesada per damunt de qualsevol.
Segur que és una llàstima.
Una abraçada.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Joan Vicenç. Sí que som persones i ja m'agradaria veure als empresaris sols, sense la tropa que els fa la feina. Seria per fer-se un fart de riure. Però, ho tenen en compte ells? La meva experiència em diu que massa sovint, no.
Una abraçada.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Mossèn. No sé si han sigut 69 línies o més. No les he comptat, francament.
Una abraçada.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Óscar. I tant real. Jo hi era davant quan el meu amic FAA deixava la vista i la vida davant el seu ordinador. I també hi era quan va fotre un cop de porta que segur que encara deu ressonar en algun punt recòndit i desconegut de l'espai intergalàctic del món mundial. Creu-me que va ser així.
Pel que sé, ara treballa en una altra empresa on el tenen en més consideració i hi està molt millor, i jo que me n'alegro.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

Jo crec profundament en la meritocràcia i em dol molt que les empreses ni ho tenen en compte.
cert !!! ... heu escrit més de 69 línees !!! ... salutGastrogeräte Verleihessiac tea powder

Admin ha dit...

Avui mateix he llegit una cosa semblant a : "Els patrons no són creadors de llocs de treball, sinó explotadors" "Els treballadors i treballadors no som recursos humans, sinó persones"
steroidsherbal incense

Anònim ha dit...

pattaya real estate agentsSan Francisco Movers
Hola Óscar. I tant real. Jo hi era davant quan el meu amic FAA deixava la vista i la vida davant el seu ordinador. I també hi era quan va fotre un cop de porta que segur que encara deu ressonar en algun punt recòndit i desconegut de l'espai intergalàctic del món mundial. Creu-me que va ser així.
Pel que sé, ara treballa en una altra empresa on el tenen en més consideració i hi està molt millor, i jo que me n'alegro.

Admin ha dit...

Penso que abans també passaven aquesta mena de coses esgarrifoses, però no hi havia tanta informació.
home solar panelsaftermarket auto parts

mrblack ha dit...

Mentre aquestes circumstàncies es discutien a la planta superior de l'empresa, a la planta inferior, la tropa es disposava a deixar la seva sang en el projecte de remuntar l'empresa i deixar així contents als nous socis capitalistes. El treball pendent de fer era tan immens que la tropa es va decidir a sacrificar-se sense comptar les hores, sense demanar res a canvi, deixant la seva vida i el seu esforç en tan lloable tasca.
sales recruitment agency midlandsFull color custom printed mouse pads for advertising your business

Anònim ha dit...

janitorial supplies louisvilleHGH
Hola Joan Vicenç. Sí que som persones i ja m'agradaria veure als empresaris sols, sense la tropa que els fa la feina. Seria per fer-se un fart de riure. Però, ho tenen en compte ells? La meva experiència em diu que massa sovint, no.
Una abraçada.

Anònim ha dit...

computer repair washington dcHow To Make Money Online
Hola Thera. Completament d'acord amb tu. Les empreses només tenen en compte que han de fer diners i si és a compte de les persones, doncs bé, passen com una màquina pesada per damunt de qualsevol.
Segur que és una llàstima.
Una abraçada.

mrblack ha dit...

Els dies es van convertir en treball que mai acabava de veure's finalitzat i el comptable, adonant-se del percal, va demanar un augment de sou ja que, malgrat les hores incomptables dedicades al treball, no aconseguia arribar a final de mes amb elegància.
Data cabling, Fibre Optic cabling, Network cabling installation, Structured Cablingexhibitions stall designs

Anònim ha dit...

ForumLinkBuilding.com scamonline business
Mentre aquestes circumstàncies es discutien a la planta superior de l'empresa, a la planta inferior, la tropa es disposava a deixar la seva sang en el projecte de remuntar l'empresa i deixar així contents als nous socis capitalistes.

Anònim ha dit...

Why do think it is quite hard for Vince to actually see Uncle Pampers sing and oodle in the Karaoke bar?

What do you think about Vince and Kendra's date? Details about Turanabolic Tablets APpeinados de fiesta

lowderwin ha dit...

Spanisch übersetzerMain Beach Real EstateAt first, she is so nervous, but when she is going to be applied, it will be comfortable. Now, this is the last chapter of the story and when I close the book, the title of the book reminds everything and becomes a good experiment for me.

lowderwin ha dit...

Lucy sighed and answered that it was love, Sam should be in falling love with David, but Samantha did not get it at first. When Jack asked that his painting won the contest and Sam said no with explaination with reasons, but Jack just yelled and did not want to get it. At there, Sam could not feeling any of shivering or love to him instead of David. LigaseWilliam Rawlings Personal Injury Attorneys

lowderwin ha dit...

I think that jack is kind of right about this Picasso thing because I know that sam deserves something like this in her future. And If I were sam I would be a honest girl because that what guys like or lets say love honest girls and I wouldn’t be to scared to scared because I think ill would be streak either.
cheap cake toppersLigase

mrblack ha dit...

Realment és un problema difícil de combinar. D'una banda que comencin l'escola abans ja ens va bé, com dius, però unes vacances ara? Fa tremolar...
Inpatient Treatment in FloridaLow prices Used Veterinary Ultrasound scanners

blogcar ha dit...

Artists including Tom Waits, Nick Cave, Franz Ferdinand, Oasis, Red Hot Chilli Peppers and The White Stripes are among those who have cited him as an influence.
'Experimental rock & roll'
boat charter greeceRental Managment

seo san francisco ha dit...

Such great words! All I can say. Loved it so much. Going to check other posts from you.