dilluns, 7 de juliol del 2008

IMPRESSIONS SOBRE "VALENTÍ CANADELL..."



"Valentí Canadell. Una retrospectiva en blanc i negre", és el títol de l'exposició que es pot veure fins al proper dia 24 d'agost a la Sala d'Exposicions de Caixa Tarragona, aquí a Tarragona. L'exposició consta de tota una selecció d'imatges captades pel fotògraf Valentí Canadell al voltant dels anys 1950 i 1960 i és una magnífica mostra de com canvien els usos, els costums, l'aspecte i fins i tot l'urbanisme de Tarragona.
Abans de res, Valentí Canadell és un dels fotògrafs més florits que ha donat la ciutat. El seu punt de vista és el de l'agut artista que sap veure l'oportunitat i amb la càmera sempre a punt, aprofita el moment únic que no tornarà a repetir-se mai més, de manera que la fotografia es converteix en el reflex de l'instant fugisser, únic i apreciat, que el pas del temps converteix en absolutament decisiu per entendre la història. Estic pensant, per exemple, en una fotografia en la que es pot veure un munt de gent, uns quants centenar, caminant pel carrer Unió, tots ben apilonats, amb els paraigües oberts per protegir-se de la pluja. Aquell instant va ser únic i l'efecte que produeix és artísticament increïble. Davant la pregunta: on va aquesta gent així? La resposta és ben clara: van a l'enterrament d'un senyor important a l'època (als anys 50), Sr. Ricomà, i formen part del seguici fúnebre. El cotxe fúnebre i el fèretre no apareixen a la fotografia, perquè el que li interessa al fotògraf, el que capta la seva atenció, és l'efecte dels paraigües, semblants a bolets negres apareguts de cop i volta al carrer Unió. A això em referia. Valentí Canadell és capaç de trobar l'angle perfecte, el moment adequat, la llum oportuna, l'efecte desitjat, perquè l'espectador entri a la fotografia i se'n senti part, tot i que aquestes imatges captades tenen totes entre 50 i 60 anys d'antiguitat.
Al llarg d'aquests anys la ciutat de Tarragona ha canviat moltíssim, no cal dir. Als tarragonins de tota la vida aquesta exposició els encantarà, perquè els refrescarà la memòria amb imatges de la ciutat en la que van viure, i també els tornarà a fer reviure alguns esdeveniments socials, com una visita de Franco, l'enterrament del rei Jaume I, distintes ocasions al voltant de Benjamín de Arriba y Castro... però també podran veure algunes imatges infantils, de casaments, de jocs, de treball, d'aniversaris, potser fins i tot de persones a les que podran identificar perquè les coneixen o les han conegut.
Valentí Canadell va ser, sobretot, tal i com diu l'exposició, un fotògraf social, que era reclamat per plasmar les imatges d'un casori, d'una comunió, d'un aniversari, i tan les fotos fetes al carrer, com les realitzades en cases particulars, com portades a terme al seu estudi, tenen un segell distintiu clarament reconeixible: el de la personalitat de l'artista.
Us recomano vivament que, tan si sou de Tarragona com si no, aneu a veure aquesta exposició, perquè us asseguro que us agradarà. Ahir a la tarda, tots quatre ens hi vàrem arribar i sense ni adonar-nos-en, ens hi vam passar dues hores, que ens van volar. El Salvi, que és tarragoní de soca-rel, va trobar-hi moltes imatges conegudes, però jo que sóc del Vendrell, hi vaig trobar una sèrie d'imatges que, simplement, em van encantar i si en comptes de fotografiar Tarragona haguessin reflectit qualsevol altre ciutat que no conegués, també m'hauria agradat, i molt.
El vídeo que us adjunto és elaborat per Caixa Tarragona i en ell es pot veure una mostra del que és l'exposició i perquè és interessant anar-la a veure.
Us ho recomano vivament.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Roser, acabo de llegir el teu comentari. Durant els ultims dies vaig tindre que pensar moltes vegades com expresar el que significaba aquesta exposicio. Per mi evidenment hi havia el afegit emotiu del treball de la vida del meu pare, fins ara guardat en capsetes plenes de negatius. Compartir amb la gent el goig de trobar fotos-tresors com les que hem seleccionat per l'exposicio era necessari. Pero les mostres d'afecte i les paraules com les teves son un regal extra que estic agraint moltisim.

Jo no hagues expresat millor que tu com es aquesta exposicio. No ens coneixem, pero volia agrair les teves paraules tant encertades.
Estit molt contenta.
Gràcies.
Cristina Canadell

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Cristina. Jo estic encantada i molt contenta que hagis llegit el post i que hi hagis deixat el teu comentari. Per a mi ha estat un plaer escriure'l, de manera com també va ser un goig visitar l'exposició amb l'obra del teu pare. He de reconèixer la meva debilitat per la fotografia i la del teu pare surt del tòpic tarragoní de la catedral, el balcó del Mediterrani, la Rambla, que són elements molt macos i tarragonins, però vistos i revistos milers de vegades. Em va encantar que el teu pare es centrés en la quotidianitat, en l'anar fent del dia a dia i a més, ho fes que l'ull agut del bon artista que sap trobar l'angle exacte i el moment propici per captar exactament el que passa, però de la manera com ell ho veu i ho vol deixar dit.
Sincerament t'ho dic, que em va encantar i et dono l'enhorabona, no només per l'obra, sinó per l'encert de la seva elecció i l'oportunitat de la mostra.
Una abraçada.