dijous, 24 de juliol de 2008

UNA CULTURA DEMOCRÀTICA MOLT "JUSTETA"




Amb aquesta frase "Si la classe política no aguanta un programa com aquest és que tenim una cultura democràtica molt justeta", qualificava l'Antoni Bassas tota una manera de fer i de pensar. Jo no m'atreveixo a dir ni a jutjar si el meu periodista preferit tenia raó o no; només sé que ho deia en el moment de tancar definitivament la darrera pàgina d'"El Matí de Catalunya Ràdio", després d'haver-hi estat 14 anys al davant com a presentador i dirigint el programa més important de la programació radiofònica matinal del país.
Potser sí que la seva no-renovació sigui una qüestió de falta d'acord entre les dues parts interessades, el Bassas i la direcció de l'emissora, però sabent com saben que el producte funciona i és el principal referent informatiu dels matins, líder d'audiència des de "nilo tempore", estic convençuda que amb una mica de bona voluntat tot hauria anat millor del que anirà ara.
El senyor Bassas va comentar que li van fer veure que el problema principal és la sàtira, la ironia, la crítica, la imitació i la burla de l'APM cap als polítics, de tots colors, condicions i ubicacions. I jo em pregunto: un espai tan light, de només 15 minuts els molesta? Doncs què pensen del Polònia, per exemple? Cal que el Toni Soler i el seu equip es sentin amb la soga al coll? Si és així, senyores i senyors, jo plego, emmagatzemo els bàrtols i espero que arribin temps millors, perquè sincerament, no veig diferència entre blanc i negre, entre esquerra i dreta.
Encara no fa una setmana que l'Antoni Bassas es va acomiadar i ja el trobo a faltar, perquè si bé emprendrà, i segur que amb gran èxit, altres projectes, han sigut tantes i tantes les hores, incomptables, que m'ha acompanyat i m'ha informat, i des de fa tants anys, que ara mateix em sento una mica orfe. Segurament de cara a la temporada entrant la persona que substitueixi el Bassas també ho farà prou bé i amb el temps, tots plegats ens hi acostumarem, però en aquest moment, poso el dubte m'entela la visió objectiva del que podria ser un canvi renovador i necessari. I a més, hi ha una altra qüestió: els podem permetre fer emmudir a professionals de la vàlua de l'Antoni Bassas, que té una trajectòria professional immaculada? Permeteu-me que ho dubti.
El dia que el Salvi, a l'hora de dinar, ve i em diu: saps qui plega de Catalunya Ràdio? i em diu que és el Bassas, jo vaig exclamar sonorament i incrèdula: Sí home!. I així era. El dia 18 el vaig sentir acomiadar-se amb un simple i digníssim "Adéu siau" i vaig pensar que si els motius de caràcter polític que intueixo són els causants de la seva caiguda, està clar que no anem bé i no deixa de sorprendre'm el poc que canvia el país, malgrat els anys que passen. I el que més sento, és que tinguem aquesta "cultura democràtica tan justeta" que deia el Bassas. Jo crec que no es tracta només de "cultura democràtica", sinó també de falta de coherència, de llibertat i de sentit de l'humor, qualitats totes elles que en denoten una altra de molt més important: falta d'intel.ligència.

video


Senyor Bassas, enhorabona per tots aquests anys. Gràcies per tot aquest temps. Ànim i bona sort!.

4 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

mirem-so des de dalt i amb fredor, els mitjants de comunicació no han estan mai independents, sempre mengen de la mà que els alimenta i per tant ara els alimentadors són uns altres, doncs aquests altres volen donar de menjar a una altra gallineta, no fem màrtirs ni victimes, que som l'únic país que celebrem una derrota.

petons

zel ha dit...

Doncs jo també vaig sentir el comiat i mira, em va emocionar un pèl, però reconec que s'havia fet pel gust de segons qui, molt amo del programa, i ja se sap...

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola amic de Reus. Tens raó que qui té el cul llogat no seu quan vol, però no estic segura que els mitjans actualment puguin anar perdent professionals del nivell del Bassas i de la seva acceptació popular. Es cert que el costum d'escoltar-lo també hi fa molt, i encara més després de tans anys, però independentment d'això, no estic segura que aquest cop no s'hagi donat un pas en fals.
Una abraçada forta.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Zel. Suposo que ens acostumarem a allò que vingui. Jo també em vaig emocionar una mica amb el seu comiat i crec que és del tot just que se li reconegui la feina.
Petons.