dimecres, 9 de juliol de 2008

CEMENTIRI DELS JANS


"Les dretes mai han tingut inquietud per la cultura". Aquesta és, per a mi, la frase del dia.
Tot just acabada de llevar m'agrada connectar-me a Internet per saber quines són les novetats de la jornada (i també perquè puc aprofitar aquesta hora en la que els nens encara dormen i gaudeixo d'uns moments de tranquil.litat per pensar i per escriure) i en passar per la pàgina de Tinet m'ha cridat l'atenció una notícia de recent publicació, el titular de la qual diu així: "El cementiri britànic de Tarragona comença a recuperar el seu estat original". La fotografia que adjunto també és de Tinet.
Molt al principi de viure a Tarragona, un dia, passejant amb el Salvi, vam arribar-nos fins al passeig Rafael Casanova i des del darrera d'una reixa rovellada, el Salvi em va mostrar el minúscol cementiri dels "Txons", versió deformada de "Johns" (és a dir, Joans), que és com anomenaven als britànics establerts en aquell moment a Tarragona. Recordo la impressió d'abandonament, de fred i de desolació que em va produir veure aquell petit fossar, amb les seves làpides tan gastades i brutes que eren pràcticament anònimes, malgrat portar escrit i referenciat el nom de la persona que soterren des de fa tants anys. Vist des de fora semblava un espai petit però en realitat, aquest cementiri, conegut popularment a Tarragona com "Cementiri dels Jans", acull un centenar d'enterraments i originalment sembla que la zona estava enjardinada, com pràcticament tos els cementiris que coneixem. Els detalls d'aquesta neteja i les seves motivacions les noticien els diaris. A mi el que el em crida l'atenció és el motiu pel qual aquest espai ha caigut en l'abandó més absolut des de fa dècades. La resposta ha arribat aquest matí a primera hora en forma de cita cèlebre: "Les dretes mai han tingut inquietud per la cultura" i aquestes dretes han manat a Tarragona, també des de fa dècades. La saga de tarragonins "radicals i brillants" va postergar l'assumpte del manteniment d'aquest fossar per a una dècada millor, sense tenir en compte que els cementiris acostumen a ser llocs, primer de recolliment i respecte i segon, d'història de la ciutat on s'ubiquen i aquest en concret, en té molta d'història i d'importància, ja que és el cementiri protestant més antic d'Espanya i un dels quatre cementiris britànics més importants de l'Estat. Era tal l'estat d'abandonament i de deteriorament de l'espai que des de fa anys i anys, ningú ha pogut entrar-hi a visitar-lo, ni familiars, ni parents dels soterrats, ni curiosos que potser s'interessarien per la història. Ara tot plegat fa vergonya. Què en devien pensar d'aquest assumpte als corresponents consolats britànics? La deixadesa del lloc i el seu deteriorament, que ara costarà una pasta de rectificar per tornar al seu estat original, diu molt poc a favor i molt en contra, del govern convergent encapçalat per l'exalcalde Nadal que ha tingut dues dècades per posar fil a l'agulla, sense resultat. A simple vista està clar que la seva actuació va seguir els albirs capriciosos que pretesament havia de proporcionar-li els vots necessaris per a la reelecció i està clar que endreçar aquest cementiri no és gens popular, malgrat les nombroses reivindicacions que s'han produit al respecte. Ara, amb el govern Ballesteros les coses sembla que van canviant i potser serà veritat que han arribat nous aires i noves inquietuds en les accions de govern que surten de l'Ajuntament.
És prioritari recuperar aquest cementiri i rehabilitar-lo? No, prioritari no, però sí que és una de les tantes actuacions que apareixen en una llista amb el títol subratllat "Pendent des de fa un segle", que es va trobar amagada dins un calaix profund en el més recòndit despatx ocupat pels convergents. Al capdavall, estem parlant de gestió del patrimoni, no? O és que el patrimoni de la ciutat es limita només a les restes romanes? Jo crec que no, però està clar que només es tracta de l'opinió d'algú que s'ho mira des de fora i que no és tècnica en la matèria.