dilluns, 17 de novembre del 2008

DISSABTE AL NÀSTIC

Aquest dissabte passat el Nàstic jugava a casa contra el Saragossa. Durant tot el dia vaig estar escoltant el mateix: que si aquesta tarda s'ha de guanyar, que si ja veuran, etc., etc., etc.
El Salvi (per les venes del qual corre el Nàstic des del moment que va néixer), sempre acostuma a marxa de casa un parell d'hores abans que comenci el partit. Ell diu que és perquè així pot aparcar millor, però jo sospito que també és per l'ambient que es crea entre els seguidors abans de l'encontre i perquè essent ell com és, xerra amb l'un, critica amb l'altra, riu amb el de més allà i així va passant l'estona.
Des de ja fa uns quants partit, però, el Salvi té un afegitó que l'acompanya al Nàstic i que es diu Ariadna. La nena ha agafat tanta afició al futbol com a anar de la mà del papa a tot arreu i a ell, no cal dir, li cau la baba. No n'hi ha per menys. Després, el resultat del Nàstic és el que menys la preocupa: el cas és que ha passat tota la tarda amb el papa.
Aquestes que venen a continuació són algunes imatges (imperdibles) de tots dos, a punt de marxa. Es nota que ja tenim aquí una mica més de fred i tots dos van equipadíssims per més cap al tard.
Les penjo al bloc perquè m'encanten. Són com són ells mateixos: naturals, riallers i feliços.
Encomanadís, espero. Feliç, en tot cas.




















8 comentaris:

Ricardo Santiago ha dit...

difícilment una imatge podria dir més coses de les que diuen aquestes i que jo resumiria en un
"Aquest tio és feliç!!!!!" ;) amb una mica de baba però feliç

res, res...ja està bé que la canalla sigui del nàstic, ser d'equips petits forja el caràcter..es podrà guanyar o no, però l'orgull, fins i tot en la derrota, és allò que mos ajuda a aixecar-mos....

una abraçada cordial, i un cop més, la xiqueta preciosa i lo pare molt bon xiquet ;)

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola benvolgut Ricardo. Com vols que el Salvi no porti contínuament una baba que li arriba al sotabarba, si tenim aquesta neneta tan preciosa? Ara porten una temporada tots dos que estan l'un per l'altra que no paren. "Al llit vull que m'hi porti el papa"; "a passejar, amb el papa", "a jugar a futbol, amb el papa" i naturalment, "al Nàstic, amb el papa". Ja ho diuen que les nenes són del papa, però és que l'Ariadna, com més gran es fa, més a prop està d'ell. I ell també, bojeria per la nena, no cal dir.
En fi, estem passant una temporada tranquil.la i feliç. Espero que duri.
T'envio una salutació molt cordial.
PD - Acostumo a passejar-me pel teu bloc. No sé perquè has trigat tant en crear-lo i posar-t'hi? El trobo molt interessant. Felicitats.

Oscar Ramírez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oscar Ramírez ha dit...

I l'autor que l'ha suprimit (el d'abans) era jo, jejeje.

Roser, quina imatge més guapa. Qui m'havia de dir, quan vaig coneixer al Salvi, que veuria aquestes fotos. Per cert, ja veig que eduqueu al nen amb els valors del tarragonisme (Nàstic) i del bon futbol (Liverpool). Un petó!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Òscar. Me n'alegro molt que t'agradin aquestes fotos, perquè són fetes al rebedor de casa, just abans que marxessin cap al Camp i després al carrer, en direcció a l'aparcament a buscar el cotxe.
Doncs sí, a la nena li agrada molt el futbol. No sé pas d'on ha tret l'afició perquè de mi, ja et dic que no. A son pare li cau la baba, no cal dir.
Gràcies per deixar-me el teu comentari.
Petons.

Jobove - Reus ha dit...

no hi ha res millor que un pare i un fill feliços i aquests dos ho son, enhorabona mare !!!

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola amic ganxo. En aquest cas en concret, no tinc pas cap mèrit, perquè tan el pare com la filla són encantadors i estan l'un per l'altre que no paren. La veritat és que dóna gust veure'ls feliços perquè de retruc, també ho som la resta. L'Ariadna s'ho passa la mar de bé al Nàstic i a ell li cau la baba d'anar amunt i avall amb la seva nena.
Petons.

Anònim ha dit...

passando por aqui para te desejar um Feliz Natal e que 2009 seja pleno de alegrias para você e toda a sua família.