dimarts, 25 de novembre de 2008

EM SOLIDARITZO, AVUI MÉS QUE MAI


He copiat del bloc de la meva amiga Menta Fresca aquest cartell, perquè m'ha semblat completa, absoluta i senzillament genial.
Em solidaritzo completament amb les dones que viuen en un estat de violència, no ja de gènere, sinó de qualsevol altra mena i que pateixen per aquesta causa.
No crec que sigui la guerra dels sexes la causant d'aquests estralls, sinó més aviat la ignorància, el menyspreu envers l'altra, la intolerància i al capdavall, la falta d'educació social.
Vull pensar que sabrem inculcar en els nostres fills mascles els valors que fan falta perquè la següent generació superi aquesta xacra i a les nostres filles femelles la valentia suficient per plantar cara i dir prou davant la prepotència, la violència i el terror.
Depèn de nosaltres.

4 comentaris:

rebaixes ha dit...

El meu post també hi ha una foto i unes lletres que m'ha dictat quelcom que duc davall de la clepsa.Anton.
Hi he posat alguns comentaris amb aquestes paraules més o menys : M'HE L'ESTIMO NO PER QUE ÉS DONA, SI NO PER QUE ÉS PERSONA.( Dona i home no sols son sexe, que és el que ens venen. jo diria que la dona és possesió i l'home projecció. Analitza. Mira, Posseim la terra i ens projectem al cel, els dos...Prou.Anton.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Anton. He visitat el teu bloc i em sembla molt encertat tot el que hi dius. La visió de les dones com una possessió i fins i tot com una moneda de canvi ja ha d'haver passat a la història perquè és una visió ultramontana i antediluviana que mai s'havia d'haver donat. Sembla però, que alguns elements que no saben viure en societat encara tenen gravat a la mollera aquest instint de possessió i propietat completament erroni. Afortunadament avui les dones tenim moltes armes amb les que lluitar contra aquesta visió masclista i patriarcal i a moltes dones que pateixen maltractament només els cal la valentia d'usar-les (en sentit figurat, per descomptat!).
Una abraçada.

sergi m. ha dit...

És a les nostres mans evitar promoure actituds totalment rebutjables dels elements que citeu. Per la meva part procuro educar els meus fills de manera que siguin bones persones, com diu l'Anton.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Sergi. Trobo completament imprescindible inculcar als nostres fills aquests valors que ja de per sí porten a dins (el ser bones persones) i fer-los florir tan encertadament com ens sigui possible. Aspiro, simplement, a que sàpiguen moure's en societat quan siguin grans i que al mateix temps que guardin respecte per tot el que és aliè, també sàpiguen guanyar-se'l dels altres.
Una abraçada.