dilluns, 6 d’octubre del 2008

APUNT PERSONAL, TOT RECORDANT AVUI FA 7 ANYS





























Tot just avui fa 7 anys que el Salvi i jo ens vàrem casar. Ahir recordàvem aquella jornada i avui la tindrem present, tot fent-ne el recorregut mentalment, tal i com la vam viure aleshores. Ai l'octubre, que n'arriba a ser d'especial...

Tal i com manen els cànons, fa 7 anys enrera tal dia com avui, el Salvi es despertava aquí a Tarragona, a casa dels seus pares i jo al Vendrell, a casa dels meus. Recordo els nervis pel pas veloç dels minuts, la perruqueria, el maquillatge, l'arribada del fotògraf a casa meva i quan a la fi vaig anar vestida de núvia, pentinada i mudada, la meva mare, feta un farcell de nervis em va cridar: I ara fes el favor de baixar al menjador i no et moguis, em sents?, no et moguis ni un centímetre fins que arribi el fotògraf! (això a grans crits). "Vale, vale, dona, no t'ho prenguis així...". Vaig baixar la dotzena de graons que condueixen d'un pis a l'altre de casa dels meus pares i em vaig plantar dreta i sola enmig del menjador familiar, a l'espera de notícies. Va sonar el timbre i el Joan Güixens, el fotògraf, va entrar com un llamp a casa. "Posa't així, posa't aixà" i clic, clic, clic... el seu flaix il.luminava el menjador i les imatges (uns quants centenars), van anar quedant plasmades als negatius. Una mica més tard, novament "ding dong" el timbre de la porta de casa i en aquesta ocasió, el padrí (el germà petit del Salvi), va fer la seva aparició triomfal, amb el ram en una mà i el verset en l'altra.

Cap a les 10 del matí ja tothom estava en dansa perquè la cerimònia, a Tarragona, havia de començar a les 11.30 en punt, a l'Ajuntament d'aquest sant poble. L'amic Ramon Sicart (al cel sigui), ens va prestar molt amablement un dels seus taxis i el padrí, el pare de la núvia i la núvia, tots cap a Tarragona, amb força temps de coll per arribar amb calma. Recordo les mans tremoloses del meu pare pel fet d'entrar amb la seva filla a l'Ajuntament, més concretament al Pati Jaume I, davant la concurrència de tots els nostres convidats. No sonava la marxa nupcial quan vam entrar al Pati Jaume I, trepitjant l'estora vermella, sinó que la marxa escollida va ser "Macabeus", de Haendel, interpretada pel quartet de corda que vam contractar.

El Salvi, radiant, feliç, nerviós, encantador, m'esperava davant el monument de marbre en forma de barca que homenatja i recorda al rei conqueridor i el Xavier Almagro, el regidor d'ERC d'aleshores (2001), estava a punt per oficiar la cerimònia en la que intervindrien amb els seus parlaments, en primer lloc dues bones amistats: el Joan Basseda i l'Anna Planas i en segon lloc, la germana del Salvi, la Montse i l'aleshores Secretari General d'ERC i ara Vice-president de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, qui ens va dirigir un parlament no només genial sinó simplement encertadíssim, perquè és molta l'amistat que ens uneix a ell i a la seva família, més enllà de l'àmbit polític.




La música barroca sonava de fons interpretada pel quartet de corda, la cerimònia transcorria tranquil.la, llàgrimes d'emoció corrien per les galtes de la parentel.la més propera... en fi, senzill, emotiu i tal i com nosaltres, el Salvi i jo, havíem previst, perquè la cerimònia i tot el transcurs del dia, es van portar a terme, feliçment, tal i com nosaltres havíem decidit i planejat, ni més, ni menys i ara no és per dir-ho, però tot plegat va ser un èxit.




Després de la cerimònia va tocar la sessió de fotografies i a les 14h en punt, entràvem al restaurant Piscolabis, on ja ens esperaven tots els nostres convidats i les nostres famílies. Després ballaruga amb la Cooperativa Folk i cap a les 8 o 9 del vespre, els convidats es van començar a retirar, contents i divertits i nosaltres, feliços i agraïts per haver-nos acompanyat en aquest dia tan especial.



De tot això avui fa, precisament, set anys, que han volat sobre les nostres vides deixant-nos moments agradosos i instants de brillant bellesa, com el naixement dels nostres dos fills, l'Ariadna, que ja té cinc anys, i el Marcel, que va néixer fa nou mesos.

I ara us preguntareu: tot són flors i violes i la història funciona com en els contes "fueron felises y comieron perdises"? No, és clar que no, perquè la vida no sempre és fàcil i en algunes ocasions costa mantenir el tipus, però de la mateixa manera com la vida sovint es complica, és el temps qui resol els embolics, fins i tot els més feixucs, i posa cada cosa al seu lloc, en una mena d'ordre preestablert que no sempre som capaços de comprendre.

En fi, em feia il.lusió recordar aquell dia, perquè d'alguna estranya manera, es va repetint cada any amb la mateixa força i si el temps tornés enrera, tornaria a repetir-ho tot exactament igual com vaig fer-ho en aquell moment. Crec no equivocar-me si dic que el Salvi és del mateix parer.

Us deixo unes quantes fotografies perquè gaudiu, com nosaltres, del moment.

Felicitats Salvi, que ho puguem celebrar, junts, molts anys!.

















7 comentaris:

Anònim ha dit...

Per molts anys desde la VdG. Petons

Roser Pros-Roca ha dit...

Moltes gràcies, anònim, des de TGN. Petons per a totes i tots.

Anònim ha dit...

impressiona que algú obri la finestra de casa seua i ens deixi mirar dins.
impressiona més encara quan ho fa amb aquesta felicitat que abundantment sobreixida ho omple tot...

moltes felicitats, no per l'aniversari, no per la durada, sino per la sort de trobar-vos i les ganes, i per que no dir-ho l'esforç, de mantenir-vos.

s'us aprecia
ricardo santiago

pd.... només una llicència, teniu un cert aire a aquell conte de la bella i la bèstia, la bella molt bella, i ell, doncs això... molt bon xiquet ;)))

Salvador Guinart ha dit...

Ricardo, jo també t'estimo molt, eh guapet!!!! ;-)

Anònim ha dit...

Hola Ricardo. Quina alegria retrobar-te. Gràcies pel teu comentari. Sortosament, aquesta felicitat que vam viure aquell dia de fa set anys, encara dura, ara augmentada amb dos membres més, l'Ariadna i el Marcel que, no és per dir-ho, s'assemblen a sa mare.
Un petó.

zel ha dit...

Felicitats!!!!!!!! Que macos, esteu de cine!!!!
Per cert, m'encanta us vau casar el dia del meu aniversari, i el del meu fill gran....jejeje coincidències!!!! Més felicitats!!!!!


Ah, si em vols veure riure i ballar com boja, posa'm la cançoneta aquesta del post anterior!!!!

Anònim ha dit...

fa dies que no passava PER MOLTS ANYS