dimecres, 5 de novembre del 2008

EL CANVI JA ÉS AQUÍ



Si avui busquem al Google el terme "Barack Obama", el buscador més conegut d'Internet troba la friolera de 80.900.000 resultats en 0,06 segons, és a dir, a una velocitat supersònica. Bé, el canvi tan esperat i tan proclamat durant la campanya presidencial americana, ja és aquí. Veurem. Avui al programa del Basté "El Món" a RAC 1 preguntaven als oïdors si tots plegats n'esperem massa de l'Obama i la majoria de la gent que ha respòs han dit que sí i per tant, ja donen a entendre que sobre l'Obama hi ha moltes esperances posades però que la confiança en que aquestes esperances es materialitzin en forma de resultats positius, queda en "standby", a la rerabotiga de les expectatives gairebé mesiàniques que giren al voltant del flamant president electe.

Aquestes eleccions han deixat en evidència diverses qüestions:

1.- Que la gent estem fins al monyo de tot,

2.- Que el món està cada cop més globalitzat i els mitjans de comunicació (en general) han tractat la informació que s'ha generat al final d'aquesta campanya americana, com si a nosaltres ens hi anés el compromís i com si fóssim nosaltres qui puguessim decidir,

3.- Que el resultat d'aquestes eleccions té ressò i efectes a tot el món, és a dir, a tot el planeta.

Des del meu punt de vista, penso que sempre és bo i positiu donar un pas endavant per canviar, encara que sigui de republicans a demòcrates, és a dir, de la dreta a la dreta i mitja.

Però l'Obama és engrescador, no ho podem negar i el seu discurs és agosarat i fresc. Potser sigui la seva joventut qui el fa actuar d'aquesta manera, més encara si partim de la base que els darrers presidents han tingut tots una mitjana de més de 70 anys. Fem memòria: Jimmy Carter, Ronald Reagan, George Bush (pare), Bill Clinton (potser l'excepció) i finalment George Bush (fill). John McCaine representava, des del meu punt de vista, la saga de dinosaures que s'ha estat prodigant al despatx oval de la Casablanca des que tinc ús de raó, partint de la base que el primer president que recordo amb claredat és Jimmy Carter.

M'agrada l'estil de Barack Obama i per a mi té un vot de confiança. Si m'haguessin deixat votar, jo també m'hauria decantat per la seva opció, ni que fos per tastar alguna cosa nova i gens gastada. La força de la seva empenta, discurs, aparença, programa, etc, s'ha afegit al ressò mediàtic immens que li han donat els mitjans de comunicació mundials i un factor barrejat amb l'altra donen, sense cap mena de dubte, un producte guanyador.

Veurem a veure què passarà a partir d'ara, més que res perquè Obama té ressons mesiànics a la seva aura i s'espera d'ell que acabi amb la guerra, que resolgui la crisi econòmica mundial, que mantingui el món en pau, que la societat prengui consciència dels més diversos assumptes i causes, que aturi el canvi climàtic, etc., etc., etc.,

Potser una mica massa per a un sol home, ni que sigui el líder de la civilització i l'home més influent del planeta.

Tot vol el seu temps. Caldrà donar-li, però, un respir, una pausa...

8 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

a veure com es porta

avui mateix ja hi ha una legió de tipus KKK preparats per intentar matarlo, serà el president mes protegit de totes les èpoques

petons

Roser Pros-Roca ha dit...

A veure si és veritat, perquè tampoc em sembla de rebut que ara que ja és president, ni que sigui electe,hagi de passar per tants sedassos, especialment si ha estat elegit democràticament. Hi tinc una certa esperança i simpatia posada.
Una abraçada forta.

Anònim ha dit...

jo tambe el ves votat!! es l'esparança de molta gent!! el gran canvi!! i m'agrada el seu estil.. temps necessita !!

Leonel ha dit...

Escric en català perquè he llegit que viu a CATALUNYA i passo a presentar-me: Sóc un professor xilè de literatura, admirador de la llengua catalana, faedor de versos i gran lector... m'he permès escriure aquestes ratlles per tal de començar unba corre`pondència que m'agradaria fos enriquidora, tan per a vostè com per a mi mateix...

Escric versos, com he dit però els faig en català, per això és que tinc dos blogs:

www.jfguixols.blogspot.com (versos en català)

www.munoztigre.blogspot.com (versos en castellà dedicats a les meves filles)

Una abraçada des de XILE...

zel ha dit...

Esperem, esperança, sempre esperant que alguna cosa canvïi, a veure si tenim sort...
Petons, reina, gràcies per la companyia...

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Cat-Roca. Tens raó. Cal donar-li els dos vots que li faran falta per encaminar la seva nova feina: el primer, el de la confiança, ja el té. Ara el temps és el que refermarà, si ho fa bé, la seva acció.
Salutacions.

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Leonel. Quina il.lusió m'ha fet que m'hagis trobat a la blogosfera des del Xile i que a més, ens puguem comunicar en català. Per descomptat que m'encantarà tenir comunicacions amb tu i d'entrada, m'ha agradat molt el teu bloc. Es nota que tens un gran amor per les teves filles (molt guapes, per cert).
Ens llegim i ens escrivim, OK?
Salutacions des de Tarragona.

Roser Pros-Roca ha dit...

Estimada Zel. Espero que estiguis millor d'ànim o almenys, una mica més reconfortada. El pas del temps també serà molt important per a tu i per passar aquest procés del dol en el que estàs immersa. Tranquil.la, el millor és que el passis el més serenament possible. Me n'alegro molt que ens continuem comunicant i et ratifico el que ja et vaig dir: compta amb mi pel que et convingui, ni que sigui per xatejar i desfogar-nos.
Una abraçada forta.