dissabte, 3 de novembre de 2007

CONEIXEM MÉS ÒPERA DEL QUE ENS PENSEM










Ahir vaig introduir al blog tota una sèrie de muntatges d'animació, relacionades amb àries d'òperes ben conegudes, tant les àries, com les òperes, com els seus cèlebres compositors i llibretistes. Quan anava fent la tria des del Youtube (hi ha per triar i remenar), li anava preguntant al meu marit: la coneixes aquesta? Ell m'anava dient que sí, i és cert, perquè tot són àries molt famoses i populars.
Fa una colla d'anys que escolto òpera i estic a les basseroles de saber-ne res. A casa tota la vida s'ha escoltat moltíssima música i també, moltíssima música clàssica. Recordo de petita, quan per TVE els dissabtes al matí emetien un concert, habitualment interpretat per l'"Orquesta y Coros de la Radio Televisión Española" dirigits pel "maestro Enrique García Asensio", que a casa es feia el silenci i l'avi, que al final de la seva vida va quedar ceg, parava ben bé l'orella i gaudia de la música que la televisió emetia i que ell rebia com si fos una ràdio. Jo en aquell moment no tenia idea del que escoltava (penseu que era molt petita, però recordo que ja m'agradava, em relaxava, potser per allò que la música amansa les feres.Quan de vegades comento que m'agrada molt l'òpera hi ha gent que arrufa el nas dient-me: ai doncs a mi no gens!. Aleshores sempre comento el mateix: segur que coneixes més òpera de la que et penses, i el meu interlocutor/a fa un gest com volen dir: no ho sé.
Trobo que aquest és un efecte curiós. La gent, en general, acostumem a conèixer més òpera de la que ens pensem, i l'acceptem a la nostra vida d'una forma completament natural. No cal anar als grans teatres per acostar-se a aquest gènere, sinó que el podem trobar en els afers de la nostra vida diària. Per exemple: els vostres telèfons mòbils de tons polifònics porten, segur, de fàbrica, algun fragment conegut d'alguna òpera, habitualment l'obertura de Carmen, de Bizet, l'obertura de Les Nozes de Fígaro, de Mozart o alguna cantata de Bach. Això és l'habitual.
Quan anava diàriament a treballar a Barcelona amb tren de rodalies, molt sovint sonava música clàssica a través dels altaveus i rarament fallava l'ària de la Reina de la Nit de la Flauta Màgica de Mozart o bé "Una voce poco fa" del Barber de Sevilla, de Rosini. Sonava amb tota naturalitat, mentre la gent tenia el cap immers en les seves coses del dia a dia i en la feina que havia de començar un cop arribats a Barcelona o a on fos.
Més exemples. La publicitat que veiem per la televisió està plena d'òpera. La "Casta Diva" de Norma, de Bellini, és des de fa uns anys, la banda sonora d'un anunci d'un perfum de Jean Paul Gottier i de fet, aquesta mateixa ària em va néixer, fa una colla d'anys, en un anunci del Peugeot 405 en el que la terra s'enfonsava envoltada de flames i tempestes i només quedava el cotxe, vermell com una flamarada, enmig d'aquella destrucció. Fa no massa temps, quan per TV3 anunciaven que Repsol patrocinava l'espai El Temps, sonava el "O mio babbino caro" de l'òpera Gianni Schichi. I una altra també molt promoguda a través de la publicitat és "La Wally" de Catalani, només per posar-ne uns quants exemples.
Sembla que la música clàssica i especialment l'òpera, investeix de solemnitat, de caràcter i de categoria, els anuncis publicitaris i els dóna una solvència molt interessant per als anunciants i per als possibles consumidors.
Mozart, Bellini, Donizetti, Rossini, Verdi, Puccini, Wagner, són alguns dels compositors més prodigats i més coneguts, que ocupen, a diari, algun moment de la nostra vida. Creieu-me, a diari, ho tinc comprovat.
Fa pocs dies, en un restaurant Viena ple de gent ben jove, sonaven molt suau pels altaveus, fragments de música clàssica, barrejats aleatòriament, amb àries d'òpera cantades. No semblava pas que a tota aquella gent els fes cap nosa, els incomodés o els avorrís. Simplement sonava, passejant-se per entre les taules de persones que dinaven, i els feia companyia sense més pretensions.
Us convido a fer la prova. Al llarg de tot un dia, esteu ben atents a allò que sentiu al vostre voltant: un mòbil que sona d'algú que passa pel vostre costat al carrer, el fil musical d'una botiga, el fil musical d'una trucada en espera, un anunci per la televisió, un instant de pausa a la ràdio... Veureu com sentireu òpera i a més, òpera que reconeixereu encara que no sapigueu identificar ni qui la canta ni a quina obra pertany. Després, us passareu el dia taral.lejant aquella melodia que se us ha enganxat perquè us ha calat, i veureu com coneixeu més òpera de la que us penseu, fins i tot sense haver tingut mai la intenció de trepitjar cap gran teatre on es fan representacions espectaculars (perquè les representacions d'òpera sovint la tenen, aquesta característica de ser espectaculars i absolutament grandioses).
Després vindrà el vostre interès per les veus i aquí, amics meus, amigues meves, ja haureu begut oli. Si us emocionen, ja no en podreu prescindir. Però aquest serà, si us sembla, un altre capítol.

2 comentaris:

Waipu Carolina ha dit...

Hola!
Tienes razón que estamos envueltos de música clásica y ópera en nuestro día a día ( A Dios gracias). Sólo que no me había percatado que estaba tan presente. Qué increible que esta música siga estando a nuestro lado, y eso es por una razón muy importante: que es única y grandiosa!

Un beso

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Waipu Carolina. Estic completament d'acord amb tu: és una música única i grandiosa. Sovint és la meva medicina. No ho puc evitar. M'encanta.
Ja ho veuràs, durant un dia, fes la prova i presta molta atenció a tot el que escoltes al teu voltant. Veuràs com hi ha molta música clàssica i molta òpera. Si és així, gaudeix-la.
Petons.