divendres, 23 de novembre de 2007

LA MEGA KRACK


És la més odiada, la que té menys prestigi, la més prepotent i xulesca, la ministra de la que tothom recorda l'arbre genealògic en algun moment del dia, quan les comunicacions no van ni amb rodes (valgui la frase), i al mateix temps, la més tossuda, orgullosa i inútil del govern ZP. I malgrat tot això, es veu que és la ministra que més quilòmetres de via ha posat en tot el que portem de democràcia. Ara bé, com i en quines condicions?
Fa molt poquets dies escoltava per la ràdio a la ministra Magdalena Álvarez dient allò de que "tiene el orgullo de la'j mujere' malagueña'" i que per tant, "ante' rota que doblá". Em sembla fantàstic, però que vagi a fer contorsions a casa seva i deixi de tocar els nassos a la gent normal que a diari ha de traslladar-se en tren, en cotxe o en autobús, fins al seu lloc de treball.
Quan abans d'ahir el diputat Joan Herrera (ICV) li retreia al plenari del Congrés espanyol, a aquesta ministra, que els que estaven doblegats eren la bona gent que pateix diàriament les molèsties d'unes inversions inexistents des de "in nilo témpore" a la xarxa ferroviària, la ministra, tota "puesta" ella, va dir que per dirigir-se a ella, havia de parlar-li com parla ella (o sigui, malament) i que ella no estava "doblada", sinó "doblá", perquè si per trons s'ha de dir "xosé lluí", a ella se li ha de parlar com parlen els andalusos (amb tots els meus respectes), i que fes el favor de no dirigir-se a ella amb aquell to ni en aquells termes. Tot això està molt bé, però el cert és que la ministra pot estar doblá, rota, torcía o fent la posició del missioner si li dóna la reial gana, però la pregunta de l'Herrera va quedar sense resposta i ningú va reclamar-li més explicacions ni exigir-li més rapidesa i efectivitat en el que és, al capdavall, la seva feina, per la que cobra, a més, un potosí mensualment. Potser tots hi guanyaríem si en comptes d'aquesta ministra tan inútil, hi hagués en el seu lloc algú amb una mica més d'esperit ciutadà i no tant elitista.
He de reconèixer que em fa ràbia que em prenguin el pèl, especialment quan ho fa algú tan indigne i tan poc solvent com la tal ministra Álvarez, que ja ha dit que no pensa deixar el càrrec ni tant sols si el ZP la dimiteix i la fot escales avall. Deu tenir cartes i triumfus molt bons amagats a la màniga perquè el ZP no prengui cartes i mesures en aquest assumpte dels trens que, a aquestes alçades, ja cansa.
Des de 1999 fins a 2002 vaig agafar el tren cada dia perquè també treballava a Barcelona i us he de dir que en aquell moment no se'n parlava tant, però el tema del viatge diari ja era un martiri, especialment perquè tenia l'obligació de fitxar cada dia quan entrava a l'oficina. Les hores que Renfe em feia perdre, havia de recuperar-les i us asseguro que me'n vaig fer un fart de fer hores perdudes, maleïnt-ho tot i recordant-me de la parentel.la de més d'un i d'una. El millor de tot és que si es busquen responsabilitats, ningú sap res, tothom és innocent i tots son funcionaris fills del mateix Déu. Però les coses passen per alguna cosa i els retards, les aturades inacabables a la via, enmig del no-res, les portes del tren que no s'obren, fins i tot havent arribat a destí, les avaries, les falles, el preu dels bitllets... tot això, bé deu tenir un nom i un cognom, no? Convindria que es sabessin tantes i tantes coses per poder posar fil a l'agulla i canviar-les radicalment, començant per aquest aire de gos messell que, en general, gastem la gent. Abaixem les orelles i paguem religiosament tot dient: "sí senyor, sí senyora ministra". Potser, pel contrari, en alguns moments, convindria dir allò que diu un amic meu fortatxó just abans de clavar el mastegot: ¿Cómo?. Quan el Xoco diu això, ja pots començar a córrer, i ben depressa.
La meva solidaritat i estima per les persones que a diari han d'agafar el tren, perquè a diari passen una malaltia. Si la cosa va bé, és pura xamba, però el més normal és que l'atzar i la sort, deixin pas a l'infortuni. Ànim perquè les vacances de Nadal ja gairebé són aquí, i de cara a l'estiu, ja es veurà...

3 comentaris:

CresceNet ha dit...

Oi, achei seu blog pelo google está bem interessante gostei desse post. Gostaria de falar sobre o CresceNet. O CresceNet é um provedor de internet discada que remunera seus usuários pelo tempo conectado. Exatamente isso que você leu, estão pagando para você conectar. O provedor paga 20 centavos por hora de conexão discada com ligação local para mais de 2100 cidades do Brasil. O CresceNet tem um acelerador de conexão, que deixa sua conexão até 10 vezes mais rápida. Quem utiliza banda larga pode lucrar também, basta se cadastrar no CresceNet e quando for dormir conectar por discada, é possível pagar a ADSL só com o dinheiro da discada. Nos horários de minuto único o gasto com telefone é mínimo e a remuneração do CresceNet generosa. Se você quiser linkar o Cresce.Net(www.provedorcrescenet.com) no seu blog eu ficaria agradecido, até mais e sucesso. If is possible add the CresceNet(www.provedorcrescenet.com) in your blogroll, I thank. Good bye friend.

Anònim ha dit...

sé que sonarà a mania persecutòria, però no és així.
qui ha manat a casa meua durant més de vint anys???
qui és el responsable de que tinguem les vies de comunicació que tenim?? coi... és que no fotem....

ja sé que ara seré conspirador, però al final un s'acaba preguntant per què hem trigat tant (i encara no) a tenir una comunicació correcta entre les grans ciutats, per què anar de tarragona a barcelona costa més d'una hora i sempre, però sempre, arribes tard???

lo més trist de tot és que aquells que durant dues dècades van dibuixar el país on visc, d'aquí uns dies es manifestaràn per què tot és un desastre....

on és la decència??? al bi-partit (ciu) no n'hi ha, només hi ha ganes de tornar a la cadira....raonable i lògic, però no lloable....

seguim en contacte, i per cert, puc ficar publicitat??? ;) és broma rapazinha portugueisa...jejejej
Ricardo Santiago

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola Ricardo. Quin munt de dies sense saber res de tu. Me n'alegro que segueixis en contacte. Tens tota la raó, però tota sencera, quan dius que gran part de culpa (o tota), és dels distints governs i manaires que s'han anat succeïnt tant a Espanya com a Catalunya. Tens raó. 20 anys o més sense inversions ara passen una factura caríssima i no totes les culpes han d'anar a parar al mateix sac dels cops. El que passa és que la mega-krak de la ministra no veu cap pega en el funcionament de les comunicacions, i d'aquí precisament, la indignació i l'odi que desperta. Problema? On està el problema? Oi que els trens funcionen, encara que sigui a pams i a centímetres? Doncs ja està bé, què caram. Aquest és el motiu de que aquesta dona s'hagi cobert de glòria amb les seves declaracions i cada cop que obre la boca. Tens raó en el fet que resulta indignant que els convergents que des de vint-i-cinc anys enrera haurien pogut solucionar les coses, no hagin fotut brot en aquest sentit, i ara siguin els primers en queixar-se i criticar. Què vols fer-hi, però? Aquesta és la seva manera d'actuar, falsa, traïdora i deslleial, com sempre. És la marca de la "Casa del catalanisme revivit".
Per cert, això d'aquesta publicitat brasilera, vols dir que toca aquí? Em sembla que l'esborraré i ja està, però és que també em fa gràcia que em linkin des del Brasil. M'ho pensaré.
Una abraçada. Cuida't.
Roser