SIGNES DE NORMALITAT

Des de fa una temporada tenim a la casa reial en peu de guerra. Avui els diaris deien que aquest any, per la família reial, està sent un Anno Horribilis, perquè d'ençà que la revista El Jueves va posar el dit a la llaga amb aquella famosa portada, sembla que s'ha deslligat una mena de febre antimonàrquica i antiborbònica que deu posar els quatre pèls que li queden al rei, de punta.

Fem un repàs breu: primer, el famós biquini blanc que la princesa Letícia lluïa en les seves vacances a dalt del iot que la família té ancorat a Mallorca i que van portar moltíssim enrenou perquè, encara que les fotos publicades eren fetes des de la quinta forca, mai cap membre de la família reial havia ensenyat les seves carns a la premsa, per molt esquàlides que siguin. Després va venir la portada del Jueves que tants agravis ha causat a la judicatura de l'Estat. Més tard, la crema de fotografies dels borbons i aquests darrers dies, l'exabrupte del rei a l'Hugo Chávez amb aquell famós "¿porqué no te callas?" i ara el fet més recent, que l'infanta Elena, es separa del Marichalar perquè sembla que el matrimoni no rutllava, perquè el Marichalar és un impresentable, perquè d'ençà que li va agafar mal ja no ha estat mai el mateix... En fi, un escàndol rera l'altre i un disgust immediatament després de l'anterior. I jo pregunto: i què? Que no en tenen totes les famílies de disgustos, d'enrabiades i fins i tot d'escàndols? Doncs sí, i si no ho creieu, doneu una ullada ràpida al vostre voltant.

No ens volen fer creure que mercès al sacrosant text constitucional, la família del Borbó és la primera d'Espanya, exactament amb els mateixos drets i deures que qualsevol altre de l'estat espanyol? Doncs això mateix.

Aquells que em coneixeu ja sabeu sobradament que sóc antimonàrquica i que penso que la monarquia, no només és una institució inútil, sinó que costa "la torta un pan" a l'estat, diners que es podrien usar en coses més profitoses i útils que mantenir la corona sobre la blava testa d'un senyor que no té cap feina. Si us fan creure que el rei té funcions d'àrbitre en la política espanyola, no us ho cregueu, perquè totes les actuacions del rei sense excepció, van rubricades i validades pel càrrec polític que toca, exhimint així al rei de qualsevol responsabilitat i/o conseqüència que el fet d'estampar la seva signatura en un paper oficial, pogués tenir.

Hi ha un aspecte que em crida l'atenció perquè l'entenc com un signe de normalitat: a la casa reial també hi passen coses, com passen a la casa de cada fill de veí. De fet, sense ànim de sentir-me propera al rei, en la reacció en el cas de l'Hugo Chávez, l'he vista, per un cop a la seva vida (i a la meva) del tot normal. L'home s'enfada i es posa vermell mentre el Chávez escup bilis, estil mofeta bigotuda, i l'assenyala amb el dit dient-li "tu, tu". El Zapatero, en canvi, ni es despentina en les seves intervencions a la cimera iberoamericana. I aquest ¿porqué no te callas? que ha donat la volta al món ja no sé quantes vegades, crec que ha estat la reacció més espontània, emocional i sincera del rei en tot el temps que fa que el veig. Per un moment va perdre el seu posat hieràtic i distant (malgrat ser tan "campechanu") i va deixar anar un exabrupte personal, tal i com ho faria en la intimitat de casa seva, sense testimonis, si vingués al cas. Això va tenir molt de mèrit, perquè ho va fer sense tenir-ho escrit en cap paper ni en cap guió prèviament establert. Ho dic sincerament: és el primer cop que veig al rei reaccionar espontàniament. I el que ja és de pel.lícula és quan, veient que l'Hugo Chávez no calla ni sota l'aigua, agafa les cames i se'n va de la taula de la cimera, deixant a tota la concurrència amb un pam de nas. Genial!. Caram, per això és el rei, per fer el que li surti dels borbons en el moment que ho consideri. No és qüestionable, només imitable i risible. A banda de tot això, ben podria ser que el que deia el Chávez a micro tancat, fos cert, no? Allò de l'Aznar i el feixisme...

En fi, trobo que el que passa a la casa reial són signes de normalitat en els temps que corren: una separació, un escàndol, un cop de geni en públic, un ridícul espantós... Només que aquests estan en el punt de mira. Tenint en compte el que cobren pel que fan, encara ens n'hi passen poques.