divendres, 30 de novembre de 2007

ESCRIPTORS


En el post d'ahir us oferia una ressenya d'algunes de les escriptores i les seves obres (no totes, perquè un altre dia us n'afegiré més), que m'han arribat ben al fons. Han estat i són totes elles, dones sensibles, cultes, valentes moltes d'elles, per escriure en un món i en una època en la que, encara avui, l'hegemonia masculina en l'àmbit de les lletres, segueix veient-se amb millors ulls que no pas les lletres femenines. Però elles ho han aconseguit i han deixat escrites pàgines memorables. Ho celebro moltíssim i me'n felicito.
Els homes en el món de l'escriptura han tingut sempre la paraula agafada per la soca. De fet, la labor d'escriure sempre s'havia reservat als homes, ja des de l'antic Egipte. Recordeu, sinó, la típica imatge dels escribes, asseguts en la posició del sastre, a terra i amb les cames plegades, envoltats d'estris per poder escriure sobre els vells pergamins de l'antiguitat. Sí, les dones no ho van tenir gens fàcil per entrar en el món literari, i quan ho han fet i han destacat en ell, és perquè eren magnífiques.
D'escriptors esplèndits n'hi ha i n'hi ha hagut al llarg de totes les èpoques, representants de distints moviments literaris i culturals, que retratant el seu temps o plasmant el seu pensament, ens han deixat obres autènticament aclaparadores en el camp de la literatura, de la filosofia, de la ciència. Així, la poesia, la narrativa, el teatre, l'assaig, la ressenya històrica, els ha tingut com a protagonistes i no s'han deixat per explorar cap d'aquests camps.
Reconec que m'ha costat moltíssim fer una selecció d'escriptors i d'obres que m'agraden, però com que aquesta llista sempre es pot anar augmentant, us ofereixo una mostra dels autors i els llibres escrits per homes que més m'han colpit i, com us dic, en deixo molts a fora.



XOSÉ SARAMAGO. El premi Nobel Portuguès, encara en actiu, ofereix a les seves obres la seva particular visió del món, escrita i descrita també, d'una forma particular: pràcticament sense puntuació a la seves pàgines. Allò que hi diu, tanmateix, és sublim. Per força m'he de quedar amb dos dels seus títols: El evangelio según Jesucristo i Memorial del convento.





ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL. L'escriptor revelació dels darrers temps a la literatura catalana. Destaco d'ell el seu títol més conegut: La pell freda.






NAGUIB MAHFUZ. Un altre Premi Nobel, en aquest cas de 1988, merescudament reconegut per la seva trajectòria i per la seva lluita personal i política. Imprescindible dins la seva obra és Ecos de Egipto. Pasajes de una vida.








DAN BROWN. D'aquest escriptor que ha revolucionat els arguments que la literatura actual ofereix, cal destacar, en primer lloc El código Da Vinci, de llarg, la seva obra més coneguda, però per no caure en el tòpic, també és vivament recomanable Ángeles y demonios.




TERENCI MOIX. D'aquest escriptor finíssim, culte i lleugerament mordaç, amant d'Egipte i de tot el que fa referència a aquest antic imperi, destaco molt especialment No digas que fue un sueño, obra amb la qual va obtenir el Premi Planeta l'any 1987 i també El arpista ciego, la seva obra póstuma.








PLATÓ. L'alumne afortunat que va saber recollir i deixar escrits els ensenyaments del seu mestre, Sòcrates. La seva obra sol ser en forma de diàleg i per tant, sol fer-se força lleugera. Altament recomanable El banquet.







FEDERICO GARCÍA LORCA. De vegades em pregunto, si el franquisme no l'hagués afusellat, quin hauria estat l'abast de la seva obra. No ho sabrem mai i amb ell va morir un poeta excel.lent. D'ell em van commoure dos títols: un de poesia, Poeta en Nueva York i un altre de teatre: La casa de Bernarda Alba.







GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ. Aquest requetepremiat escriptor deixa al seu darrera un llegat literari i periodístic impressionant. No puc deixar d'esmentar els conegudíssims Cien años de soledad, però el meu títol preferit de la seva bastíssima obra és El amor en los tiempos del cólera. De vegades costa tant trobar el moment per estimar...



JOSEP M. DE SAGARRA I CASTELLARNAU. Vaig conèixer la poesia a través de les seves pàgines i d'un volum d'obres completes que fa una colla d'anys em va regalar la meva mare. És abolutament imprescindible en aquestes dates nadalenques que ara encetarem el seu Poema de Nadal. És molt emocionant aquell passatge que diu: Pastor dels meus somnis d'infant, de les meves tristeses de gran, pastor menut del meu pessebre... De debò us dic que us retornarà a la infantesa.






KEN FOLLET. La seva habilitat com a narrador ha estat aprofitada per altres escriptors, potser una mica més mediocres, que han agafar alguns dels seus arguments per guanyar-se la vida. No us podeu perdre Los pilares de la tierra. La resta, podeu creure'm, és fullaraca, perquè només ell sap com es construeixen les catedrals.







MITCH ALBOM. Descriu els estats d'ànim d'una manera magistral, especialment, quan posa els personatges en els grans trenca-colls de les seves vides, com per exemple, el moment de la mort. Us garanteixo que si llegiu Las cinco personas que encontrarás en el cielo, veureu la vida d'una manera diferent.








PABLO NERUDA. Els sentiments són el seu fort i per això la seva poesia mai deixa indiferent. Us recomano la seva obra més coneguda: Veinte poemas de amor y una canción desesperada.






NOAH GORDON. És un dels escriptors més coneguts del moment. No he tingut encara l'ocasió de llegir el seu darrer títol El celler, però si és com el que us recomano, El metge, la cosa promet, i força.





PEDRO SALINAS. El romanticisme batega per les venes de cadascun dels seus poemes, especialment pels que conformen la seva obra La voz a ti debida. Són esplèndits.






STEPHEN KING. Va ser el meu escriptor preferit al llarg d'una colla d'anys de la meva vida, però després d'un gran daltabaix, llegir-lo em fa molt de mal i vaig deixar-lo aparcat, almenys fins que em curi -si és que això passa mai- a Corazones en la Atlántida. Anteriors a aquest títol, me'ls vaig empassar tots sense deixar-ne cap i un dels que més em va agradar va ser El juego de Gerald. Tampoc puc deixar d'esmentar Los ojos del dragón. És, sens dubte, el rei del terror, de la intriga, del saber posar els personatges al límit de les seves forces. Escriu meravellosament.




ARTURO PÉREZ-REVERTE. Malgrat la seva xuleria, que fa que sembla que estigui de tornada de tot, aquest escriptor, periodista i corresponsal de guerra, escriu d'una forma aclaparadora. Destaco d'ell, especialment, El Club Dumas.


Faig un repàs a la llista que he confeccionat i m'adono que falten molts títols, molts autors i moltes pàgines intenses, però de moment ho deixo aquí. El proper dia que m'hi posi, faré una tria de les obres que encara no he esmentat i que per una o altra raó, més m'han agradat. No em serà fàcil, però intentaré ser ben curosa.
Ja em direu què us sembla la meva selecció.

2 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Tots molt bé, jo en tinc uns altres també:
Eduardo Mendoza
Jaume Cabré
Manel Pedrolo
Javier Marías
Ferran Torrent

petons

Roser Pros-Roca ha dit...

Sí, i molts més encara, el que passa és que si els he d'incloure tots d'un cop, la llista arribarà fins a la lluna i per tant, prefereixo dosificar-me. Tu m'entens. No puc oblidar de cap manera a Antonio Gala, Milan Kundera, Boris Bian, Tom Holland, Camilo José Cela, Vicent Andrés Estallés o Virgili, per exemple.
Caldrà fer un segon capítol, un tercer i tots els que convingui.
Una abraçada.