33 SETMANES

Avui torna a ploure una mica. Només una mica, no sigui que ens hi acostumem. Fa fred i a mi en fa mal l'esquena. Em doblego tant com puc enrera i sento que la musculatura se m'estira alleugerint per un instant el pes que porto al ventre. Avui entro a la meva 33a. setmana d'embaràs i a només 48 dies de sortir de comptes, el pes adquirit es fa tant evident que no pot amagar-se de cap de les maneres. Ni ganes. M'encanta lluir el meu embaràs.

Em sento feliç cada dia quan em llevo i tatxo un dia més del meu calendari personal d'embaràs, perquè sé que cada dia que passa és un de menys que queda per conèixer al meu bebé, el meu Marcel. Quan esperava a l'Ariadna (que ja té quatre anys i mig i està feta un bitxo), em passava el mateix, només que amb l'afegit de no saber què passaria quan arribés el moment del part. Ara que aquesta experiència ja la tinc adquirida, passo els dies tranquil.la i confiada. Estic convençuda que tot anirà molt bé i que els Reis d'Orient em portaran el Marcel, feliçment.

És una constant de les dones embarassades mirar fotografies de nadons, navegar per internet buscant respostes als dubtes que van sorgint sobre la marxa, mentre gradualment, la casa d'omple de robeta petita, de minúscols llençolets, de peüquets i de tot allò que caldrà quan el nadó arribi a casa. Més encara perquè el meu Marcel naixerà en ple hivern, pels volts de Nadal, per a mi, la millor època de l'any.

Avui us deixo en companyia d'aquestes meravelloses imatges de la fotògrafa australiana Anne Geddes. Segur que moltes d'elles ja les heu vist, però és que són tan fantàstiques, tan dolces, que de tant en tant, cal repassar-les novament. Anne Geddes ha tingut el bon gust i el tacte (tacte femení, sens dubte), de convertir els nadons en fruites, en verdures, en animalons, en flors, i ho fa amb la destresa de qui coneix molt bé el seu ofici. La seva feina és encantadora i mundialment coneguda.

Ara aquestes imatges m'inspiren moltíssima tendresa, un cert punt de frisança i també una mica d'impaciència. Però no cal patir, perquè els dies passen tan depressa...

Gaudiu d'aquestes imatges que he seleccionat de les moltes, moltíssimes que corren per Internet. Segur que a més d'una d'elles no podreu evitar un sospir i un "ohhh!". Fixeu-vos especialment en les carones dels que estan adormits, perquè reflexen tota la pau que senten. Els nadons dormen tranquils perquè es senten estimats. Els altres, els que estan desperts, riuen, somriuen i estan contents. Avui que es celebra el Dia Internacional de la Infantesa, què millor que aquestes imatges per adonar-nos de l'important que és cuidar els nostres petits i la immensa responsabilitat que això comporta. És una feina que, un cop comença, és per a tota la vida.

Aquestes imatges us agradaran i us inspiraran. N'estic convençuda.