AVENÇOS IMPORTANTS

Fa uns quants dies que no escric res al blog perquè a casa hem tingut moguda. Aquesta ha estat una setmana atípica (afortunadament), en la que tots plegats ens hem mogut entre casa i la clínica MATT d'aquí Tarragona. Ha passat que dimarts van operar al meu marit, al Salvi. Va ser una operació senzilla per extirpar-li la vesícula biliar i la pedra que contenia i que Déu sabrà com se li ha anat fent al llarg del temps. És una pedra d'estil heavy, amb la qual es podrien acabar els pinacles de la catedral de Tarragona, sense anar més lluny, talqueasí, mismamente. L'operació va anar molt bé i sembla que la recuperació ofereix garanties de ser ràpida, almenys pel que fa al dolor que ell pugui sentir. Després, el cirurgià ja li ha dit que s'ha d'estar quiet, no fer esforços, no aixecar pesos i fer una vida tranquil.la, almenys durant el mes posterior a l'operació. D'això, m'encarregaré personalment que sigui així.

El van operar, com us comentava, dimarts a la tarda i per tant, va estat a la clínica, mort de gana, tot dimecres i dijous fins gairebé a l'hora de dinar. Ha tornat a casa només amb quatre esparadraps que li tapen les petites incisions a través de les quals s'ha realitzat l'operació i que representen, en total, només sis punts. La veritat és que és força increïble que una cosa tan complicada i compromesa com és entrar dins el cos humà, pugui solventar-se amb tant poca cosa i d'aquesta manera, es puguin curar mals que, a la curta o a la llarga, haurien provocat altres mals de major abast.

Fa una trentena d'anys, aquesta mateixa operació la van realitzar a la meva àvia i, malgrat que el seu cas era força més complicat que el del Salvi, quan va posar-se bé després de l'operació, es va trobar amb una cicatriu a la panxa que li anava des de sota mateix de l'esternó fins arran de pubis, és a dir, pràcticament oberta en canal, amb més de trenta punts de sutura. Això sí que va ser tota una senyora operació. Avui dia, els avenços mèdics, tecnològics i mecànics han avançat fins a tal punt, que intervenir en el cos humà resulta molt menys complicat i molt menys perillós que fa només trenta anys enrera. I com que la ciència avança que és una barbaritat, caldrà veure fins a on arriba. De fet, aquesta mateixa operació del Salvi, a nivell experimental, s'ha practicat recentment a Barcelona, retirant la vesícula per la boca del pacient, sense provocar-li cap altre ferida i aprofitant els forats que de forma natural, ja té el cos.

Personalment, si em demanen el parer, demanaria una subscripció popular per aixecar un monument a l'inventor de l'anestèsia i als valents pioners que van experimentar amb ella i el seu ús en els seus pacients. Així per exemple, el Dr. Crawford Williamson Long, que va donar a olorar éter a un dels seus malalts, abans d'extirpar-li un quiste del coll o el metge dentista Horace Wells que va començar a usar òxid nitrós com a anestesiant, després d'haver-li vist usar professor i químic Gardner Q. Colon. Estem parlant de les basseroles de l'anestèsia i de l'estudi del mètode per calmar el dolor. Penseu que a l'antiguitat més remota, quan a la gent li convenia que li arrenquessin un queixal o li obrissin la panxa, ho feien "a lo viu", usant mètodes i eines que avui dia, ens posen els pèls de punta. Aleshores, el millor cirurgià era el més ràpid, per motius obvis.

D'aquí a poquetes jornades tindré al nostre fill, el Marcel, i com ja va passar anteriorment amb l'Ariadna, l'anestèsia epidural ajudarà a fer tot aquest tràngol més senzill. De fet, molt més suportable. Per cert, a l'inventor de l'epidural, el doctor Fidel Pagés Miravé (Osca, 26 de gener de 1886, Osca - Madrid, 21 de setembre de 1923), sí que caldria aixecar-li un monument. I dels que fan història. Jo hi poso el primer euro.