NO ME'N SÉ ESTAR

Fa una bona estona que navego per Youtube. Sovint m'entreté fer-ho, perquè a mesura que vaig obrint fitxers i visionant vídeos me n'adono de les bestieses que fa la gent. Ho trobo divertit i de vegades hi perdo una mica de temps. Però sol passar-me que, no sé ben bé per quins viaranys, acabo finalment als videos de les distintes òperes i cantants que hi ha penjats en aquesta pàgina. Què voleu que us digui. Aquells que em coneixeu ja sabeu que m'encanta l'òpera, que m'apassiona i que admiro tantíssim a la gent que s'hi dedica perquè poden fer-ho, perquè reuneixen les qualitats necessàries per entrar en aquest món tan complex i al mateix temps tan eteri. En toquen els sentiments i la sensibilitat, què voleu que us digui.
El video que avui us adjunto és de l'any 1974, quan la Montserrat Caballé estava en ple apogeu. Aquesta interpretació es correspon a l'ària "Casta Diva", de l'òpera Norma, de Bellini i en el seu moment, va ser interpretada a l'aire lliure al Festival d'Oranje. Mireu com el vent fa voleiar els vels dels intèrprets, mentre la Caballé sobresurt per damunt de tots ells com una estàtua, inamovible, immutable, presa d'una concentració que res ni ningú pot trencar. La imatge dels vels, de la música, la meravellosa interpretació de la Caballé, transporta a un altre món, possiblement més cristal.lí i més pur.
Deixeu-vos transportar, deixeu-vos captivar per aquestes imatges i si us vaga, tanqueu els ulls, com faig jo, i escolteu només la música i la veu, confoses en una harmonia difícilment superables. És l'elegància, la sublimitat, el sentiment, la Caballé i els seus fils de veu. Deixeu-vos emocionar i seduir perquè, quan torneu després a la crua realitat, passats aquests cinc minuts que dura l'ària, ja res tornarà a ser igual i us sentireu més lliures i més capaços, més emotius i més humans.
Gaudiu-la en tota la seva plenitud. No me'n sé estar. Deu ser perquè us desitjo el millor.