Molt petit, molt sentit, molt sincer. Així vull que sigui el meu homenatge a l'amic Miquel Roso. No he buscat a Youtube aquell "Let it be" que va sonar al seu enterrament, per la seva pròpia voluntat, sinó aquest "Strawberry fields forever", que fa que el recordi fent el seu programa i dient allò de "aquest telèfon no sona i no trona".
Resulta ociós dir que et recordaré i absurd pensar que potser a hores d'ara estàs amb el John Lennon, amb el George Harrison o amb l'Elvis Presley. Prefereixo dir-te gràcies pel temps de ràdio que vam compartir. Gràcies per ensenyar-me tantes coses i gràcies per ser el meu amic en moments complicats i difícilment passables de la meva vida. Gràcies per ser-hi quan va caldre.
Per tu, aquest "Camp de maduixes, per sempre".
dissabte, 29 de desembre del 2007
HOMENATGE
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola, quasibessona! Dies i dies sense deixar res escrit, però ara estic posant les coses al dia i et vull deixar, si més no, encara que sigui en moments dolguts, una especial abraçada i el meu desig de que el millor que desitgis, et vagi arribant, poc a poquet, però sense aturador. Un petonàs.
Moltes gràcies pels teus bons desitjos, Zel, te'ls agraeixo des del fons del cor. Aquesta és una època en la que se solen demanar alguns desitjos i ara per ara, el més immediat és que el nostre nen, el Marcel, neixi d'aquí a molt poquets dies i ho faci ple de salut i de benestar. Al capdavall, que tinguem, tan ell com jo, una estoneta curta, tal i com se sol dir.
Per a tu, Zel, que aquest 2008 obtinguis allò que més t'agradi, allò que millor et faci sentir i que tinguis una sensació tan propera a la felicitat com sigui possible.
Una abraçada forta.
Dons doble enhorabona, quina alegria!
Pel Marcel:
Benvingut, Marcel, el món t'espera reietó! Vinga, arriba rapidet, no facis patir massa la mare i sigues valent, que allò que ara sents de lluny, ho sentiràs de prop! El que hi guanyaràs, bonic, serà veure la cara de la mare, que fins ara només li coneixes el cor i la veu! Sé que creixeràs fort i bo, perquè d'una bona saba, sol sortir un bon plançó. Aquest és el teu primer missatge virtual i ma n'alegri d'haver-lo escrit jo, que he triat el mateix nom que la mare per donar ales als pensaments. Un petonàs!
Un petit regal pel nen, amb molta estimació. Petons i molta sort, bonica, jo en tinc dos i m'han fet molt feliç (de tot allò sobrer no me'n vull recordar) Fins aviat.
Zel, m'ha emocionat molt el teu missatge virtual per al nostre Marcel. Tens raó, és el primer missatge que rep, fora de l'àmbit més estrictament familiar. Moltíssimes gràcies. Estic convençuda que quan sigui més gran, li farà molta gràcia saber que fins i tot abans de néixer, ja hi havia qui pensava molt en ell i li feia arribar paraules agradables, tendres i delicades.
Tant de bo tinguis raó, Zel, i se'ns presenti una hora ben curta. Ja t'ho explicaré.
De moment, rep una abraçada ben forta i un càlid petó.
Roser
Publica un comentari a l'entrada