CICLE DE NADAL III - La Nadala

Avui, després de l'àpat de Nadal que ha ajuntat tota la família al voltant de la taula de casa, i érem una dotzena de persones ben avingudes, la meva filla Ariadna ha cantat la seva cançó de Nadal i ha recitat la seva dècima. Tots ens hem sentit una mica més infants quan li hem sentit entonar amb la seva veueta infantil aquells "Pastorets de la muntanya, que viviu amb gran rassel, amb gran rassel, desperteu, veniu depressa, que ja és nat el Rei del Cel; dsperteu, veniu depressa, que ja és nat el Rei del Cel...".
Ella l'ha cantat a poc a poc, gesticulant cada frase i mastegant bé cada paraula, tal i com al col.legi li han ensenyat i tal i com ho hem assajat a casa des de fa una colla de dies.
El seu verset també ha estat un encant: "A Betlem vaig tot fent via, mentre canto la cançó: Què li darem, al fillet de Maria, què li darem que li sàpiga bo? Uns li donen xais i ovelles, altres formatge i mató, però com que jo sóc petiteta, li dono el meu cor. Tot per tu Jesús te'l dono però a canvi et faig prec: que donis als de casa Pau, Amor i un Goig complert. Bones i Santes Festes". I acte seguit ha saludat doblegant el cos, com si fos a dalt d'un escenari, mentre nosaltres l'aplaudíem sorollosament. Estic segura que ella s'ha sentit contenta; la seva carona així ho demostrava. Ai al papa de la nena, com li regalima la baba cara avall...! No n'hi ha per menys. Ha estat la mar de bonic. Després, el tió ha cagat un munt de regals per a tots, però especialment per a ella, que és l'estrella del nostre nadal.
La nadala que avui us convido a veure i escoltar per gentilesa de Youtube, no és ni tan bonica ni tan entranyable com la de l'Ariadna, però també està força bé i a més, està cantada col.lectivament per bons cantants i grups de casa nostra: Jofre Bardagí, Lax'n'Busto, Miqui Puig i d'altres.
"Quan somrius" és el seu títol.
Gaudiu-la mentre païu i prepareu-vos per l'àpat de demà, que això tot just comença i demà és Sant Esteve i toquen canelons amb la carn que ha sobrat avui. Ai com enyoro els canelons de la iaia Roseta i els rostits de la maia. Ara si no m'hi poso jo, em quedo amb les ganes.
No em fa res posar-me davant els fogons i avui he omplert amb una paciència digna d'elogi, gairebé un quilo de galets. No és per dir-ho, però hem gaudit del dinar d'avui. Deu ser perquè encara conservo en mi una mica de l'alquímia de les meves dones.
Tornem-hi, doncs, que no ha estat res.