CICLE DE NADAL II - L'hora del conte

Temps era temps la gent s'explicava moltes més històries que no pas ara. Després de sopar, quan a l'hivern es feia fosc, és a dir, ben aviat, a la vora del foc, la gent s'explicava moltes històries, algunes de les quals, han passat de pares a fills fins arribar als nostres dies. Ara ens limitem a posar la televisió i xarrupem els programes que hi emeten, siguin bons o dolents, empassant-nos, de vegades, la nostra pròpia frustració i falta de comunicació amb la gent que tenim més a la vora.
S'ha perdut, en moltíssimes ocasions, l'hora del conte, en el que els adults, especialment els avis i les àvies, contaven als més menuts històries fantàstiques i imaginatives que sovint, eren fruit de la seva pròpia fantasia. Jo vaig créixer amb les històries que la besàvia Roseta m'explicava: la Cirereta Cireró, la Cisca de la Bisbal o les aventures del Cavaller del Nas Roig d'en Folch i Torres, la meva preferida, només per esmentar-ne algunes. A la meva filla Ariadna, li encanta que el seu pare o jo li llegim un conte abans de dormir-se, quan ja està ben tapadeta i calentona dins el seu llit, quan les parpelles ja li pesen i s'endinsa en el món dels somnis acaronada per les paraules que sorgeixen dels textos dels contes populars, els mateixos amb els que també nosaltres vàrem créixer: la Blancaneus, la Ventafocs, el Patufet... Contes plens de bons boníssims i de dolents malvats, bruixes i dimonis, envejosos i malcarats que només volen el mal a aquells que protagonitzen les històries. La meva nena sol dir: mama, oi que és molt dolenta aquesta bruixa? I jo li dic que sí, que n'és molt i per exemplificar-li, busco a la meva ment la imatge d'algunes persones que conec i que saluden amb mà tova fent veure que senten una sincera amistat però que a la mínima de canvi t'apunyalen per l'esquena. Sense esforçar-m'hi massa, em venen algunes imatges de persones ben concretes. Encara bo que el temps ho posa tot al seu lloc i el món és rodó, i gira... En fi.
A Tarragona no sol nevar i quan ho fa, el meteor es converteix en tot un esdeveniment. Quatre volves de neu significa que en algun punt o altre de la ciutat, algú farà un ninot de neu, que es fondrà pacientment un cop hagin tornat a pujar les temperatures.
Conec la història d'un home de neu "Snowman" que va fer-se amic d'un noiet, per art de màgia i de l'encanteri que omple les festes nadalenques. A la meva neneta li ha encantat la història. Mireu-vos-la si us abelleix i després, expliqueu-li als vostres fills. No els enxufeu davant el monitor: ompliu amb les vostres pròpies paraules les imatges que veureu. Segur que serà una experiència maca.