diumenge, 23 de desembre de 2007

CICLE DE NADAL - El Pessebre

Quan vaig escoltar per primer cop l'Oratori del Pessebre, amb música del mestre Pau Casals i el poema de Joan Alavedra, jo devia tenir potser set o vuit anys. L'avi Llorenç el va posar, amb molta cura, en un tocadiscos d'aquells dels anys seixanta, que havia saltat de dècada i estava a punt d'entrar als vuitanta, en el que la tapadora era al mateix temps l'altaveu i, a poc que la cosa marxés bé, semblava com si de fons, fregissin patates en una paella al foc viu.
Ell va treure el disc de la funda amb una cura semblant a la que usaria per manipular qualsevol objecte fràgil de cristall que es pogués esberlar pel mig en qualsevol moment, perdent així el tresor guardat entre els seus surcos. Vaig escoltar "El Pessebre" i, tot i que de moment, no vaig entendre massa cosa degut a la meva curta edat, aquella música, aquelles veus que cantaven, crec que van deixar petjada en mi i sempre, sempre, he guardat aquella imatge de l'avi Pros, coix, gras, una mica tremolós, tractant aquell objecte amb una tan enorme delicadesa.
Anys després he pogut sentir la música en millors condicions, però llastimosament, mai en directe perquè, malgrat tot, aquesta no és una interpretació que s'acostumi a repetir durant el cicle nadalenc. Caldria preguntar als programadors, perquè.
El fragment que avui us convido a veure i escoltar està interpretat per l'orquestra i cor del Palacio de las Bellas Artes de Mèxic, sota la direcció del mestre Enrique Gimeno. Va ser aquest un homenatge pòstum al mestre, ja que es va interpretar tot just un parell de mesos després de la seva mort, és a dir, a cavall de l'any 1973 i 1974.
Es tracta només d'un petit fragment d'uns cinc i escaig minuts, pertanyents a l'obertura, però espero que us serveixi d'estímul per anar a buscar tot el disc sencer i deixar-vos amarar per les seves àries. És Nadal. Deixem que la música i les bones intencions, qui les tingui, flueixin.