divendres, 14 de desembre de 2007

PENSAR EN GRAN

De vegades et diuen: digues un número. I la gent acostuma a dir: el 3, el 4, el 5... però mai el 4.597.123.666.440.000.000.000.000.000.000 , si és que aquest número pot dir-se d'alguna manera. Ningú no ha acotat el límit entre, per exemple, l'1 i el 10, sinó que simplement s'ha demanat que et diguin un número. Posats a dir, perquè no el cinquanta-tres mil milions de bilions? D'això se'n diu pensar en gran. Ja hi som a temps de rebaixar aspiracions, perquè quedi una cosa apanyadeta, no?
Suposo que això és el que va pensar l'escultor australià Ron Mueck quan va posar fil a l'agulla i va començar a treballar en les seves escultures. La immensa majoria d'elles són gegantines, de més de cinc metres d'alçada, i estan fetes amb un realisme tan aclaparador que, sincerament, no deixen pas indiferent, més aviat al contrari, penso que poden arribar a provocar una mica d'angoixa. Imagino que plantar-se davant de qualsevol d'elles deu provocar la sensació de ser Gulliver al país dels gegants.
Estan fetes amb fibra de vidre i tenen un realisme tan perfeccionat que ratlla l'estremiment: cabells, arrugues, expressió, pèls, no hi ha cap detall anatòmic que s'escapi a l'ull àvid i al mateix temps formosament artístic de Ron Mueck.
Aquí teniu una mostra de la seva obra. Fixeu-vos-hi bé i després, ja em direu què us sembla.