CANÇÓ DE LA LLUNA

Coneixeu el conte de La Sireneta de Hans Christian Andersen? És aquell conte en el que una sirena s'enamora perdudament d'un príncep i, sense tenir en compte que no té cames i que no pot viure una vida plena amb ell, demana a la Bruixa del Mar que converteixi les seves escates i la seva cua de peix en dues cames humanes. La bruixa ho fa a canvi de la seva veu de sirena, que enamora els humans. Només hi ha un petit entrebanc, a banda de no poder parlar amb el príncep: que aquest haurà d'enamorar-se d'ella, dels seus encants i la seva muda bellesa, abans que el sol es pongui al cap de tres dies; si no ho aconsegueix, es convertirà en escuma del mar i desapareixerà per sempre. No us explico com acaba la història perquè sinó la cosa perd tota la seva gràcia. Quan era petita aquest era un dels meus contes preferits i la meva besàvia me'l llegia una i una altra vegada a petició meva.
Amb un argument molt semblant al d'aquest conte, l'òpera Rusalka explica també la història d'una nimfa de l'aigua, que vol convertir-se en humana per amor. El compositor de la música, és Antonin Dvorak i llibret és de Jaroslav Kvapil. El nom de la nimfa que protagonitza l'òpera prové de la mitologia eslava, on Rusalka és un esperit de l'aigua. L'ària més coneguda de l'òpera és aquesta Cançó de la Lluna, que canta Rusalka per demanar-li que la convertixi en un ésser humà que pugui ser estimada pel seu adorat príncep.
La interpretació d'aquest vídeo és d'Ana Netrebko, que ajunta una veu esplèndida amb una bellesa espatarrant. La trobo una cantant fabulosa i molt bella. Tanmateix, el vídeo trobo que no està a l'alçada, perquè el plàstic sobre el que sura Rusalka-Anna Netrebko, sembla comprat a l'Schellecker i, sincerament, trobo que per a una ocasió tan especial, els productors s'hi podien haver mirat més. Tant se val. Gaudiu de la música i de la imatge d'Ana Netrebko. Val la pena que esteu ben atents i atentes, perquè l'ària és sublim.
Agafeu-vos aquests cinc minuts i escaig que dura l'ària, com un instant de relax.