Un any després encara hi penso, el trobo a faltar, l'admiro i l'estimo.
I ja ha passat un any...
diumenge, 7 de setembre del 2008
Pavarotti - Il Trovatore - Di quella pira
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Els pensaments, les experiències, les reflexions, el passar lent de cada dia. Us explico...
Un any després encara hi penso, el trobo a faltar, l'admiro i l'estimo.
I ja ha passat un any...
4 comentaris:
tota un apersonalitat del món de la música que, encara que sigui un tòpic, no morirà mai, almenys per a la música
Completament d'acord, un cop més, amb el Jesus M. Tibau. Bon escriptor i millor persona.
Hola Jesús M. i Salvi. No puc evitar sentir un estúpid nus que se'm posa a la gola cada cop que escolto al Pavarotti. Suposo que ja hi hauria d'estar acostumada, però no ho tinc del tot clar. El meu estimat Luciano no sabrà mai el molt que m'ha ajudat amb les seves gravacions i el seu art i és per això pel que mai l'oblidaré.
Per cert, al meu fill Marcel, li encanta i es relaxa ràpidament quan el sent. Crec que porta el bon gust als gens.
Publica un comentari a l'entrada