La Fira del Llibre de Frankfurt és la més important a nivell europeu, de totes les fires culturals que es fan i es desfan. Des de ja fa una colla de mesos es va parlant d'aquesta fira, perquè la cultura catalana n'és la convidada d'honor. Això vol dir que tot allò que a nivell cultural es desenvolupa a Catalunya, tant actualment com en el passat, tindrà una àmplia projecció a nivell internacional, per espai d'uns pocs dies; projecció, tanmateix, que pot significar que allò que s'hagi avançat en aquest sentit, ja no conegui retrocés. La cultura catalana, en totes les disciplines possibles, és ben viva, i ara és un moment idoni per demostrar-ho.
La literatura, la pintura, la música, les arts escèniques, l'escultura, l'arquitectura, el cinema, les tradicions, els costums, allò que ens defineix com a culturalment actius, tindrà la seva representació a la ciutat alemanya i de fet, és tot un estol de personatges del món de la cultura, de la política, dels mitjans de comunicació, del mass-media i del bussines, que han desembarcat a Frankfurt al llarg d'aquests dies, per donar a conèixer mundialment allò que som, allò que sabem fer, allò que aspirem a ser.
Conferències, projeccions cinematogràfiques, representacions teatrals, lectures recitades, concerts, mostres, exposicions i un llarg etcètera d'activitats més, seran les claus de volta de la difusió de la cultura catalana, una cultura que, segons resa el cartell que ha imprès i publicitat l'Institut Ramon Llull, encarregat de l'agenda, apretadíssima, d'activitats a desenvolupar a Frankfurt, és "singular i universal".
Naturalment, com que no plou mai a gust de tothom i de la mateixa manera com en alguns sectors intel.lectuals de la societat catalana, la invitació de la fira de Frankfurt es va acollir amb entusiasme, n'hi va haver d'altres que, sistemàticament al llarg d'aquests darrers mesos, s'han negat a participar-hi i a donar-hi suport, alçant agres crítiques per l'organització, el moment, la tria de persones i personatges, els actes que s'hi han plantejat, malgrat aquest també hauria sigut un aparador importantíssim per a la seva producció particular. De vegades penso que allò que deia la meva besàvia (dona sàvia on les hagués) "Quan no les pot heure diu que són verdes". Tanmateix, han estat més d'un centenar els intel·lectuals que han acceptat la invitació de l'Institut Ramon Llull per anar a la Fira, igual com els protagonistes de més de 140 actes que es portaran a terme aquests dies, de les distintes disciplines que es presenten. Entre els escriptors i escriptores, Maria Barbal, Carme Riera o Jaume Cabré, només per esmentar-ne alguns, i en altres àmbits, Jordi Savall, digne representant del camp musical més exquisit, Àngels Margarit, que és coreògrafa i ballarina, el grup Antònia Font, que tocaran la seva música, etc., etc., etc. La representació, doncs, és, malgrat les crítiques, ben nodrida. Jo crec que ens podrem mirar el paper dels catalans a Frankfurt amb orgull, encara que sigui des de casa, amb la distància que ens separa, escurçada pels actuals mitjans de comunicació. Estarem, segur, ben al paire del que passa cada dia, puntualment informats pels mitjans catalans.
La cita és il.lusionadora i, deixant de banda reivindicacions sovint estèrils, ha de servir per donar a conèixer al món allò que els catalans fem, a nivell cultural, des de fa segles, d'una manera gens ostentosa, malgrat que orgullosa de mostrar-se com és i de tenir el reconeixement que mereix per part d'Europa i del món.
La Fira comença d'aquí a molt poques hores. Des del dia 9 fins al 14, aquells i aquelles que sentim interès per la cultura, especialment per la nostra, tenim els ulls posats en allò que passarà a Frankfurt.
Estem, segur, d'enhorabona. I ja començava a ser-ne temps.
