dijous, 11 d’octubre de 2007

UN CLAM PEL MAR







Ahir llegia al diari que la Societat d'Estudis Submarins de Tarragona (SES) ha localitzat, amb l'ajut d'arqueòlegs, tota una sèrie de jaciments històrics sota el mar, tant a la costa tarragonina com a la vora de les comarques de les Terres de l'Ebre. Alguns d'aquests jaciments ja eren coneguts, però d'altres han estat sorpresivament arrancats dels secrets que guarda l'aigua. Ho trobo fascinant. A partir d'aquestes troballes es podran construir amb fiabilitat moltes teories sobre les rutes comercials que els pobles antics (romans, grecs i fenicis especialment) havien establert pel Mediterrani. També es podrà ampliar el fons d'objectes recuperats del mar, motiu d'estudi i de nous coneixements.
El mar ha estat l'element que ha unit i acostat als distints pobles que al llarg de la història han poblat l'arc mediterrani i per això, aquests mateixos pobles tenien déus i deeses que protegien la navegació, que propiciaven el bon temps, que afavorien els viatges i la comunicació. Penso en Tetis, la deesa grega del mar, en Eos la Donzella de l'Alba que captivà a Ares déu de la guerra, en Iris nimfa de l'arc iris, parenta de l'aire, el mar, la terra i el cel, en les Nereides, nimfes marines del Mediterrani, filles de Nereu i de Gea, la Mare Terra, sense oblidar les sirenes i els tritons mediterranis i atlàntics que tants misteris han despertat amb les seves contínues sortides a la superfície, detallades per la mitologia i per alguns historiadors força fiables. La mitologia de tots els pobles està farcida d'aquests éssers, esperits, mig humans mig celestials, emparentats amb els més granats representants del panteó de déus que despertaven per igual temor i devoció entre els seus fidels.
Avui a totes aquestes divinitats i a totes les altres que vulgueu, se'ls ha de pregar per la protecció del mar. Ja que els polítics fan ben poca cosa, per no dir pràcticament res per protegir els fons marins del litoral, caldrà posar la nostra fe en altres instàncies més etèries vista la ineficiència de les corpòries en aquests afers. Segons estudis recents el mar està seriosament amenaçat, no només pel mal ús que de forma generalitzada se'n fa, sinó també per la sobreexplotació de la pesca d'algunes espècies que contribuïen a equilibrar, des de l'origen de la creació "in nilo tempore", els ecosistemes marins. Si aquest estiu hi ha hagut moltes meduses és perquè la pesca intensiva, sense miraments, amb arts clares i sovint amb tècniques d'arrossegament indiscriminades, estan acabant amb els seus depredadors naturals i per tant, tant el verí com la cuca, segueixen ben vius i prestos a la seva reproducció. Que després no ens queixem, eh!. Si ara no hi fem res, després no en el tindrem dret.
En aquest sentit és lloable la tasca que de forma esperançada i fins i altruïsta, porten a terme algunes associacions ecologistes com el Geven (Grup Ecologista del Vendrell), el propi SES que abans us esmentava, el GEPEC (Grup Ecologista de Tarragona) o l'Associació Submarinista Sotavent, només per posar alguns exemples. Sense anar més lluny, Sotavent ja fa 15 anys que lluita perquè la plataforma que hi ha davant mateix de la platja del Vendrell, a la zona coneguda com Masia Blanca, sigui una reserva marina protegida. De moment, al 100%, encara ben bé no se n'han sortit, malgrat els passos que s'han donat en aquest camí. Les traves? l'ajuntament del Vendrell, la Generalitat, el Ministerio de Pesca y Alimentación, etc., etc., etc.
El temps corre en contra i cal afanyar-se per no exhaurir el mar, per evitar desequilibrar-lo encara més. "Mireu-lo fet una claveguera", cantava el Serrat. El canvi climàtic tampoc hi ajuda gaire i cada minut és preciós per salvar els coralls, les espècies, les praderies de posidònia. Aquí cal apel.lar a la consciència dels pescadors, que són els primers afectats per la manca de peix i de marisc i per la destrossa que les arts clares han provocat al fons, en el que els peixos es reproduïen i habitaven.
Tenim la immensa sort de viure al costat mateix del mar. A l'estiu, si ho volem, podem anar a prendre el sol a la platja a peu, sense haver d'agafar el cotxe. Una mica de consciència no ens aniria malament del tot. I una mica de respecte, si no és molt demanar. Altrament, aquell anunci del bosc cremat, l'haurem d'aplicar al mar: estius zero, gavines zero, paisatge zero, peixos zero, marisc zero, submarinisme zero, temporada alta zero, colors zero, turisme zero, vida zero, zero, zero...