Ahir ja ho deia jo que hi havia una mar de fons que cada cop es feia més violenta. Com aquells remolins gegantescos que es fan al mar, que ningú sap ben bé d'on venen i que acaben empassant-se allò que trobem més a la vora. I qui hi ha ara a la vora d'un d'aquests remolins gegantins i letals? Doncs el rei de les espanyes, tal i com ahir ja us deia.
Sabeu quin va ser ahir l'article més llegit del diari Avui? Doncs el que anuncia amb la vinyeta que us adjunto, que El Jueves contraataca de nou i presenta a la seva portada una sàtira reial que possiblement, també treurà foc. Ai, ai, ai, com en són d'incorregibles aquests humoristes d'El Jueves!. I com en són de rucs els poders fàctics i judicials que intenten fer callar les veus més satíriques, fines i àcides del país, a cop de segrest de la publicació. La gent ja no té por, avui dia. L'època de la por va morir amb el Franco. Que no ho saben que com més moviments facin, més moviments erronis cometran? Doncs això mateix, i el millor del cas, és que no paren de remoure's i de remenar-se en la seva indignació, com els porcs que donen tombarelles sobre la seva pròpia merda, quedant finalment plens de la seva pròpia i pudenta realitat. Més els hi valdria no fer res, deixar passar el temporal, afrontar-lo amb bon humor i amb bona cara, perquè com més mostrin la seva indignació, més divertida es tornarà la situació que ells mateixos crein.
Això sí, ara el rei torna a donar encaixades de mans, igual que en els primers temps del seu regnat, immediatament després de la mort del caudillo. Aleshores havia de fer-se el simpàtic i el "campechanu", el Borbó. Suposo que després devia considerar que ja havia tocat prou mans indignes de la seva reialesa i a partir del moment, es va limitar només a saludar amb la mà amb aquell gest tan característic i tan imitable, com qui enrosca una bombeta. Per cert, de la reina no en sabem res de res. Deu pensar que si es rifen mastegots, més val que els números se'ls quedi un altre.
Jo crec que això és només el principi i que la cosa va per llarg. Perquè quan la gent normal, vosaltres i jo mateixa, que matinem força, que treballem cada dia per guanyar-nos la vida i les garrofes i ningú ens resol la vida sinó que més aviat ens la compliquen, tenim la sensació que la corona ja no és invulnerable i que un futur sense els Borbons (o qualsevol altre eixerit de la vida que s'ho vulgui muntar per viure amb l'esquena dreta), podria ser millor, la veritat és que plantejar-nos un nou regnat quan el de Joan Carles I acabi al pudridero, fa moltíssima mandra.
Com que l'anonimat engendra valents, us enllaço amb la pàgina del diari Avui en la que es veu reflectit el malestar que alguns dels seus lectors han vomitat, a continuació de l'article que us comentava. L'enllaç és http://www.avui.cat/opinions/list.php?id=7296&tId=1. Hi llegireu autèntiques perles. Si obertament o en la intimitat us declareu juancarlistes, borbonistes o monàrquics/ques a seques, segur que se us remourà el païdor, però si sou gent amb l'esperit lliure i els borbons us fan més nosa que servei, segur que riureu una bona estona.
Sabeu quin va ser ahir l'article més llegit del diari Avui? Doncs el que anuncia amb la vinyeta que us adjunto, que El Jueves contraataca de nou i presenta a la seva portada una sàtira reial que possiblement, també treurà foc. Ai, ai, ai, com en són d'incorregibles aquests humoristes d'El Jueves!. I com en són de rucs els poders fàctics i judicials que intenten fer callar les veus més satíriques, fines i àcides del país, a cop de segrest de la publicació. La gent ja no té por, avui dia. L'època de la por va morir amb el Franco. Que no ho saben que com més moviments facin, més moviments erronis cometran? Doncs això mateix, i el millor del cas, és que no paren de remoure's i de remenar-se en la seva indignació, com els porcs que donen tombarelles sobre la seva pròpia merda, quedant finalment plens de la seva pròpia i pudenta realitat. Més els hi valdria no fer res, deixar passar el temporal, afrontar-lo amb bon humor i amb bona cara, perquè com més mostrin la seva indignació, més divertida es tornarà la situació que ells mateixos crein.
Això sí, ara el rei torna a donar encaixades de mans, igual que en els primers temps del seu regnat, immediatament després de la mort del caudillo. Aleshores havia de fer-se el simpàtic i el "campechanu", el Borbó. Suposo que després devia considerar que ja havia tocat prou mans indignes de la seva reialesa i a partir del moment, es va limitar només a saludar amb la mà amb aquell gest tan característic i tan imitable, com qui enrosca una bombeta. Per cert, de la reina no en sabem res de res. Deu pensar que si es rifen mastegots, més val que els números se'ls quedi un altre.
Jo crec que això és només el principi i que la cosa va per llarg. Perquè quan la gent normal, vosaltres i jo mateixa, que matinem força, que treballem cada dia per guanyar-nos la vida i les garrofes i ningú ens resol la vida sinó que més aviat ens la compliquen, tenim la sensació que la corona ja no és invulnerable i que un futur sense els Borbons (o qualsevol altre eixerit de la vida que s'ho vulgui muntar per viure amb l'esquena dreta), podria ser millor, la veritat és que plantejar-nos un nou regnat quan el de Joan Carles I acabi al pudridero, fa moltíssima mandra.
Com que l'anonimat engendra valents, us enllaço amb la pàgina del diari Avui en la que es veu reflectit el malestar que alguns dels seus lectors han vomitat, a continuació de l'article que us comentava. L'enllaç és http://www.avui.cat/opinions/list.php?id=7296&tId=1. Hi llegireu autèntiques perles. Si obertament o en la intimitat us declareu juancarlistes, borbonistes o monàrquics/ques a seques, segur que se us remourà el païdor, però si sou gent amb l'esperit lliure i els borbons us fan més nosa que servei, segur que riureu una bona estona.
Per cert, també us adjunto la primera portada del Jueves, la que mostra als prínceps d'Astúries fotent un quiqui i reflexionant profundament sobre el seu futur laboral, que és, al meu entendre, la que va desfermar la cacera del Borbó.
3 comentaris:
Hola Roser.
He de dir-te, amb tota sinceritat, que l'espai que has creat és acollidor, proper, aporta pau i et convida a llegir. Això no passa amb tots els blogs, que consti. Et seguiré de ben a prop i d'aquí pocs dies, quan incorpori nous espais al meu blog, et linkaré. Sempre explico el perquè de cada elecció que he fet i linkat i incorporo nous espais cada deu o dotze dies. EL teu hi serà segur. Gràcies per linkar-me a mi. El fet de ser el primer que poses, m'agrada molt. Ah! enhorabona pel que dius al teu perfil. No sabia pas que anaveu en camí del segon bambino! un petó!
hola i sort a aquest món bloguero
si et podem ajudar, ja ho saps a disposar
salutacions d'uns ganxets
P.D. em fet una ullada i tens molt bons artícles
Moltes gràcies, amics ganxets. Prenc bona nota de la vostra oferta perquè el vostre és un blog de referència.
Moltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada