diumenge, 28 d’octubre de 2007

AMETLLERS





A mesura que van passant les dates, la festivitat de Tots Sants és més a la vora. Per a molts, una simple jornada de festa en la que no cal anar a la feina i que si poden, fins i tot empalmaran amb la següent per fer un pont ben llarg amb el cap de setmana. Quatre dies de festa no solen ser menyspreables.
El novembre obre la porta del fred, no només del climatològic, sinó la del fred interior, aquell del que no pots eixoplugar-te. Anys enrera, aquesta diada tenia molta més solemnitat que no pas avui, i era observada amb rigorositat i sense falta. Per rememorar els difunts, el costum dels nostres dies es limita a fer una visita als cementiris i col.locar flors a les tombes dels éssers que ja no són físicament amb nosaltres. És un senyal d'afecte i de respecte. També mengem castanyes, moniatos i la pasta típica d'aquesta diada: els panellets. Un altre costum que també s'està imposant a passos agegantats any rera any és el halloween, però aquesta no és pas una celebració nostra, sinó importada dels Estats Units i per tant, per molt entretinguda que sigui, no és el tema del que avui us vull escriure.
Tornem a la cosa dels panellets. Els panellets són unes pastetes petites, arrodonides, de sabor intensament dolç, que poden ser de fàbrica casolana o bé de pastisseria i que tenen com a base de la seva composició la patata bullida, el sucre i l'ametlla, sobretot i especialment, l'ametlla. Després, la decoració anirà al gust i la imaginació del consumidor, qui haurà de decidir la varietat que més li agradi: pinyons, coco, maduixa, codonyat i fins i tot llimona o xocolata. Aquest any, com passa sempre, se n'elaboraran quilos i quilos i la gent en consumirà en grans quantitats acompanyats de moscatell o de vi ranci. És la tradició.
A moltes cases els panellets es fan de forma artesanal, com tota la vida, fent la barreja d'ingredients bàsics, donant-els-hi la forma i coent-los a foc suau al forn, però hi ha qui s'estima més anar-los a comprar fets i estalviar-se el mal de cap que suposa posar-se a elaborar una pasta que s'enganxa per tot arreu.
En un altre temps, quan els panellets es feien a casa, ningú no pensava en adquirir-los en un altre lloc, perquè tenien un significat molt concret, que avui dia s'ha perdut en la llunyania i profunditat de les nostres memòries, sovint tan limitades al dia a dia. M'ho havia explicat llargament la meva besàvia i de les seves explicacions, jo en faig acte de fe i les comparteixo amb vosaltres.
En temps llunyans, quan la gent vivia en masies, el costum manava plantar davant la porta de cada casa un ametller, la cura del qual, passava de generació en generació i de pares a fills. Motiu de respecte i de veneració, aquell arbre passava a ser l'ànima de la casa. Quan a la família es produïa una defunció, el mort no era enterrat lluny de la casa, sinó tant a prop com fos possible, i es soterrava sota mateix de l'arbre, el qual, es nodria del cos i de les perdudes energies del familiar mort, guanyant l'arbre amb vigorositat i força. Arribat el temps, l'ametller floria. Encara a l'hivern, cap als mesos de febrer i març, els ametllers, ahir com avui s'omplien de flors, la meitat de les quals quedaven glaçades i queien sense fruitar. Les altres, es convertien en ametlles, que eren recollides, assecades i guardades. Per la diada de Tots els Sants, amb aquelles ametlles es cuinaven els panellets, molt més rústics i senzills que no pas els d'ara, que eren compartits per tots els familiars de la casa, fins i tot els més llunyans, amb una gran solemnitat i respecte. Així doncs, amb els panellets els vius feien retornar a casa el familiar difunt que havia estat enterrat sota l'ametller i del qual l'arbre s'havia nodrit. Els panellets representaven el retorn del familiar mort al sí de la familia amb la que va compartir la vida i a la que retornava, un cop desencarnat i mort. Aquesta pot ser, doncs, l'explicació antropològica dels panellets que es mengen, precisament, el dia dels difunts. Ens aferrem sempre a allò que coneixem i no volem que cap pèrdua ens afecti, menys encara si allò que es perd, és algú a qui s'estima tant i tant.
El simbolisme dels panellets és tan entranyable que gairebé causa dolor. És dir: no vull que te'n vagis perquè aquí tens casa teva.
La meva besàvia Roseta era una dona molt sàbia.
Tornarà a venir la dia de Tots els Sants i tornarem a menjar panellets, i quan toqui, a primers d'any, els ametllers tornaran a florir de nou, i tornaran a fruitar omplint els trossos de flors blanques i rosades. I es demostrarà novament que tot és clíclic i que tot retorna.