Navegant pel Youtube, m'ha fet gràcia que ens veiem en aquest vídeo que algú va penjar-hi fa un temps. Aquesta passada Santa Tecla, tot just en el moment de l'arrencada dels gegants, la família Guinart-Pros, juntament amb el nostre amic Jordi, estàvem en el moment oportú en el lloc apropiat, per aparèixer en aquestes imatges, i nosaltres, badant i sense saber-ho. Ens veureu força bé, malgrat que les imatges maregen una mica, malgrat la bona voluntat de la persona que va recollir-les. L'Ariadna està damunt les espatlles del nostre amic Jordi, vestida amb una samarreta de color carabassa, al costat hi ha el Salvi i al costat del Salvi jo, amb la meva panxa ja evident.
Ens podeu veure bé cap al minut 1'20", aproximadament, tot i que molt o poc, anem apareixent.
Per aquells que no conegueu aquesta faceta de les festes de Santa Tecla, no deixeu de veure el vídeo tot sencer, perquè us fareu una idea de com es pren la ciutat la primera "Amparito Roca" de les festes.
divendres, 8 de febrer del 2008
UNA ARRENCADA DELS GEGANTS EN PLE FEBRER
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
al rjillo sols fan que donar-li premis,
sembla al MALLOL amb les escombre, d'or, de plata, de,,,,,,,,,,,,,,,,,
jo creec que es mareix un PERNIL I
UN BOM PA DE PAGES
SALUT MAMA
RCM
esteu tots molt macos !!, umm l'Amparito Roca, sobretot cantada pels de l'orquestra Plateria, quins records
petons a tots
Guapos, guapos, Roser, me n'alegro que ja estiguis prou recuperada, i que pugus estar de nou vivint com a persona...jejeje, és que quan un està fotut es sent com una bestiola a punt de caure en qualsevol parany! Petons, a l'Ariadna, al Salvi i al meu petit amic Marcel!!!!
Marcel!!!! Holi!!!! Sóc la mig bessona de la mama!!! Petonets, sucre!
Hola Rossend. Com està el Dani i la resta de la família? Ara fa un munt de temps que no ens veiem i desitjo que tot us rutlli la mar de bé.
Allò que deies del Rojillu i el pernil... m'has fet venir gana. El pernil, podria canviar d'adreça i fer-nos-el arribar a casa?
Gràcies.
Hola Té la Mà Maria. Ja sé que queda una mica d'aquella manera, però és que m'ha fet molta gràcia veure'ns al Youtube i no he pogut resistir la temptació. I ara que ens miro bé, mira, sí que estem guapets, no? En aquestes imatges del setembre, ja apunto una bona panxa.
Una abraçada molt forta.
Hola Zel. Afortunadament i gràcies als déus, ja estic millor. Dilluns passat em va donar l'alta el cirurgià que em va obrir la panxa deu dies després del naixement del Marcel i espero que demà, també me la doni el ginecòleg que em va fer la cesària, el Dr. Sentís. Començo a sentir-me millor i, saps? malgrat tot i tot, estic feliç amb la meva nena i el meu nen. Cada cop que he tingut una criatura hi he deixat la salut, però val la pena i, al capdavall, com deia el meu avi, jo rai que brosto.
Faré amb molt de gust, tant a l'Ariadna com al Marcel, els petonets de sucre que els has enviat.
Un petó ben fort.
Publica un comentari a l'entrada