EL MEU MÓN DISNEY

El ratolí Mickey i el seu gos Pluto.

La Blancaneus,en aquesta imatge, sense els set nans.

"Campanilla", la fada del Peter Pan.

Pinocho i la seva consciència, "Pepito Grillo".

Robin Hood (possiblement la pel.lícula preferida de l'Ariadna).

La princesa Aurora de "La Bella Durmiente".

L'Aladdin, amb la princesa Jasmin i el geni.

L'Alícia, a punt d'entrar al País de las Maravillas.

Mougly, Baloo i Baggira d'El Libro de la Selva.

Goofy, Mickey Mouse i el Pato Donald

La meva pel.lícula de Disney preferida: Fantasia

De nova creació, Los Increíbles

Mentre festegen, la Dama y el Vagabundo.

La Bella y la Bestia.

D'ençà que tinc ús de raó les creacions del genial Walt Disney, han estat presents a la meva vida i crec que no m'equivoco, si dic que també a la vida de gent de la meva generació i fins i tot potser de la generació de la meva mare (tinc una mare molt jove). Els seus encantadors dibuixos, les seves pel.lícules animades, ens han portat a un món de fantasia, d'il.lusió, d'imaginació, que rarament podríem haver conegut de la mà d'algun altre creador. Un món en el que els dolents són molt dolents i els bons, boníssims i al final de tot, sempre preval la justícia i el recte fer de les coses que han d'anar en una orientació i no en una altra. Crec que només aquí es pot considerar que els bons guanyen sempre i la justícia impera, imposant-se a la crueltat, la vilesa i la necetat dels dolents que poblen els contes de la nostra infantesa.

Ara que la meva Ariadna té cap a cinc anys, coneix tots els personatges de Walt Disney que també jo vaig veure, a la seva edat i una mica més gran, projectats a la pantalla del Casal Familiar del Vendrell, en unes sessions infantils que, cada cop que es donaven, omplien la sala de canalla àvida d'escridassar la madrastra dolenta, la bruixa, les pèrfides elefantes, els caçadors deshumanitzats i tants d'altres personatges que pertorbaven la pau i la tranquil.litat dels personatges candorosos i plens d'innocència com la Blancaneus, Dumbo, Bambi o la Ventafocs.

Sabeu? Me'n faig creus que la meva nena (i no me n'adonaré i també el meu nen), gaudeixi com jo dels mateixos personatges intemporals que Walt Disney va tenir l'encert de crear per donar-los a les generacions posteriors. Fa dos dies, era jo qui m'esgarrifava, qui plorava, qui somreia, qui cantava totes les cançons de les pel.lícules i ara, exactament com si es tractés d'un mirall, ho fa la meva filla. Està clar que em faig gran. Però les pel.lícules de Disney conserven intacta la seva màgia i ara que en veig una a diari, com a mínim, les gaudeixo igual que abans, incorporant-hi, a més, les noves creacions: Monsters SA, Aladdin, El rey león, Robots, Atlantis, etc., etc., etc.

M'agraden especialment les pel.lícules en les que els personatges són humans, perquè no pateixen les crueltats que dramatitzen les històries dels animals: a Bambi li maten la mare; a Dumbo el separen de la mare i el ridiculitzen per les seves grans orelles; al Rey León també li maten al pare; als Aristogatos els abandonen; a la Dama y el Vagabundo, a la Reina li fan veure la padrina, etc. En canvi, si els personatges són humans, només cal que lluitin contra bruixes, bruixots i el seu propi destí, res més, i en igualtat de condicions, no fan patir tant.

Us convido a tornar a ser nens/nenes per un instant, revivint les històries de Disney. Quins records!.