
La Blancaneus,en aquesta imatge, sense els set nans.
"Campanilla", la fada del Peter Pan.
Pinocho i la seva consciència, "Pepito Grillo".
Robin Hood (possiblement la pel.lícula preferida de l'Ariadna).

L'Aladdin, amb la princesa Jasmin i el geni.
L'Alícia, a punt d'entrar al País de las Maravillas.
Mougly, Baloo i Baggira d'El Libro de la Selva.

La meva pel.lícula de Disney preferida: Fantasia
De nova creació, Los Increíbles
Mentre festegen, la Dama y el Vagabundo.
La Bella y la Bestia.
D'ençà que tinc ús de raó les creacions del genial Walt Disney, han estat presents a la meva vida i crec que no m'equivoco, si dic que també a la vida de gent de la meva generació i fins i tot potser de la generació de la meva mare (tinc una mare molt jove). Els seus encantadors dibuixos, les seves pel.lícules animades, ens han portat a un món de fantasia, d'il.lusió, d'imaginació, que rarament podríem haver conegut de la mà d'algun altre creador. Un món en el que els dolents són molt dolents i els bons, boníssims i al final de tot, sempre preval la justícia i el recte fer de les coses que han d'anar en una orientació i no en una altra. Crec que només aquí es pot considerar que els bons guanyen sempre i la justícia impera, imposant-se a la crueltat, la vilesa i la necetat dels dolents que poblen els contes de la nostra infantesa.
Ara que la meva Ariadna té cap a cinc anys, coneix tots els personatges de Walt Disney que també jo vaig veure, a la seva edat i una mica més gran, projectats a la pantalla del Casal Familiar del Vendrell, en unes sessions infantils que, cada cop que es donaven, omplien la sala de canalla àvida d'escridassar la madrastra dolenta, la bruixa, les pèrfides elefantes, els caçadors deshumanitzats i tants d'altres personatges que pertorbaven la pau i la tranquil.litat dels personatges candorosos i plens d'innocència com la Blancaneus, Dumbo, Bambi o la Ventafocs.
2 comentaris:
Roser, cuca, altre vegada jo...
Sabs que amb 41 anys encara sento papellones a la panxa quan veig als set nans plorar la mort de Blancaneus? Saps qui plora de manera més sentida i desconsolada?
Doncs sí, el nan "rondinaire" Grumpy... Un bon exemple de persona en aparença distant i esquerpa però que amaga el cor més gran.
M'encanta el moment de la pel.licula quan la Blancaneus li pregunta (sic) "¿Cómo están?"
ell respon "¿Cómo estamos de qué?"
Magistral!!!
Zipi & Familia
Hola Laura, Zipi & Familia.
Com que tots tenim canalla, ja sabem de sobra que això d'en Disney enganxa. Ara mateix tinc a l'Ariadna fent un puzzle davant la pantalla de la tele i desconnectada del món amb el canal Disney en el que fan episodis de les pel.lícules que a ella més li agraden. Jo mateixa bado i em distrec amb l'Aladdin, Lilo & Stich, La Sirenita, la Casa de Mickey... en fi, què t'he d'explicar.
Una abraçada fortíssima.
Publica un comentari a l'entrada