divendres, 6 de juny del 2008

FEBRE A LA CIUTAT









No es tracta d'una epidèmia, però gairebé. Tampoc és una passa, tot i que passarà i tampoc es tracta d'una malaltia, tot i que hi ha un munt de gent encomanada. Es tracta de la col.lecció de cromos que la Cambra de Comerç ha editat i que sota la denominació IUBILAEUM, explica la història de l'any jubilar que enguany es viu a Tarragona, al voltant de la figura històrica de Sant Fructuós.
Segur que heu vist la col.lecció en algun moment, anunciada en algun mitjà de comunicació, o amb el póster que s'ha editat i que multitud de botigues, establiments, entitats i parròquies i centres cívics, tenen penjat als seus aparadors, anunciant que allí s'hi reparteix algun dels 144 cromos que composen la col.lecció.
Les il.lustracions dels cromos, detallades, puntilloses, completament recarregades, són de la Pilarín Bayés, a la que ja s'anomena la dibuixant de Catalunya. Quan jo era petita, als meus llibres de text, especialment els de català, ja hi havia il.lustracions de la Pilarín, que per la seva senzillesa, la canalla copiàvem una vegada i una altra (recordo amb especial estima la història de l'Espardenyeta i el Rei. Jo tenia aleshores 8 anys i cursava tercer d'EGB. Apa que no ha plogut...).
Bé, la febre de la qual us parlava és el neguit i l'afany de la gent per enllestir aquesta col.lecció. Caminant pel carrer es veu gent de totes les edats i condicions, més o menys ociosos, intercanviant cromos, llista a la mà, cantant allò del "tengui tengui, falti falti". Està clar que com menys cromos falten, més complicat es torna aquest canvi, però la gent, en general, tenim bona fe, especialment quan el tema no ens costa ni cinc cèntims, només l'esforç d'anar per les botigues en una mena de ruta prèviament traçada per no perdre excessivament el temps.
Avis, àvies, canalla, grans, mitjans i petits, tots enganxats a la febre jubilar de la celebració, no pas litúrgica, sinó col.leccionable.
Això està molt bé, perquè la col.lecció compta amb un bon historiador a la seva esquena, l'Andreu Muñoz i els cromos, com us comentava, estan meravellosament il.luminats per la Pilarín Bayés. Em comenten que aquesta mateixa febre ja s'ha viscut amb anterioritat a Tarragona, en les diverses col.leccions que s'han llençat al carrer en anys anteriors, però la veritat és que jo és el primer cop que ho veig i de debò m'agrada, malgrat algunes anècdotes que m'han arribat, que desconec si són llegendes urbanes o s'ajusten a la realitat, com ara que un cert partit polític patrocinador d'un cromo, demanava el DNI dels usuaris abans de lliurar-els-hi el cromo o que un cert capellà només repartia el cromo entre els feligresos que havien assistit a missa a un hora determinada, o que alguns cromos sortissin encartats al Diari i per aconseguir-los, primer calia comprar el Diari.
Pícars, gent amb barra que demana vint cromos de cada número, botiguers als que els sap greu repartir els cromos i fan cara de pal davant la corrua incansable de gent entrant i sortint de la botiga, també se n'han pogut trobar, però és que de tot hi ha a la vinya del Senyor.
A casa estem tots enganxats a la col.lecció i ara ja ens falten pocs números per enllestir. Vam començar l'Ariadna i jo i de mica en mica, també el Salvi va aconseguint alguns cromos. És, com us deia, una febre ciutadana, que fa que la gent es relacioni, que s'entri i surti de les botigues i que es passegi per la ciutat en aquesta primavera radiant que aviat donarà pas a l'estiu. I és també una manera de reconèixer l'any jubilar tarragoní a aquells als quals la litúrgia poc ens afecta.
Tot plegat, una bona idea. Enhorabona als promotors!.