dilluns, 6 d’octubre del 2008
APUNT PERSONAL, TOT RECORDANT AVUI FA 7 ANYS
divendres, 3 d’octubre del 2008
dimecres, 10 de setembre del 2008
LA CANALLA SEMPRE ÉS CANALLA
Tot navegant per Internet hem trobat l'Ariadna i jo aquestes imatges, per a ella divertides, per a mi entranyables, dels pallassos de la tele, amb el Fofó (l'enyorat i plorat Fofó) al capdavant, cantant allò de l'"Auto de papá."
A ella li ha encantat, malgrat ser unes imatges força precàries i en blanc i negre, fet que demostra que la canalla, sempre és canalla.
Perquè en comptes de tant de manga, dibuixos japonesos i mandangues diverses, no tornen a fer programes com els que feien quan la meva generació, els que ara som pràcticament quarentons, érem petits i que ens encantaven? Aquell 1974 jo tenia només 3 tendres anys i cridava com una boja un esgargamellador "Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen!!!!" quan els pallassos preguntaven: ¿Cómo están ustedes?."
Déu meu Senyor, però si això era ahir i ara veig aquestes imatges amb la meva nena que té cinc anys...
Com passa el temps. Snif, snif.
diumenge, 7 de setembre del 2008
Pavarotti - Il Trovatore - Di quella pira
Un any després encara hi penso, el trobo a faltar, l'admiro i l'estimo.
I ja ha passat un any...
dimecres, 6 d’agost del 2008
SANT SALVADOR, tants ous

diumenge, 3 d’agost del 2008
IMPERDONABLES D'ESTIU



dijous, 24 de juliol del 2008
UNA CULTURA DEMOCRÀTICA MOLT "JUSTETA"


Senyor Bassas, enhorabona per tots aquests anys. Gràcies per tot aquest temps. Ànim i bona sort!.
divendres, 11 de juliol del 2008
SEMPRE, SEMPRE PRESO A TE... AMAMI ALFREDO...
Salvi em truca per una qüestió sense importància. Qualsevol excusa és suficient. Despenjo el telèfon i abans de sentir-li la veu ja sé que és ell perquè de fons escolto òpera. És absolutament meravellosa la veu que escolto d'Anna Netrebko. En el mateix i precís instant, jo estic escoltant la mateix ària exacta, interpretada per la mateixa Netrebko. L'acompanya la seva parella operística natural, Rolando Villazón. És una gran coincidència i no em sorprèn sinó que em fa feliç. En el temps que fa que estem junts això ens ha passat una pila de vegades. Sona el telèfon i el despenjo feliç perquè és ell i em truca just quan estic a punt de trucar-lo. Com se'n deu dir d'això?
Salto del "Sempre Libera" a aquest "Amami Alfredo". Ja tot està dit.
Com sempre, deixo les llàgrimes lliscar galtes avall.
DE MAROR A MALA MAROR

dimecres, 9 de juliol del 2008
CEMENTIRI DELS JANS

dilluns, 7 de juliol del 2008
IMPRESSIONS SOBRE "VALENTÍ CANADELL..."

divendres, 27 de juny del 2008
VESTI LA GIUBBA
Només un sol instant per recordar al meu estimat i enyorat Pavarotti. Sense cap mena de dubte, el cantant que més m'ha acompanyat, més m'agrada i el qué més profundament m'ha tocat. Em declaro irremissiblement pavarottiana i si això fos un pecat, completament irridenta.
Aquí el teniu cantant Vesti la giubba de l'òpera Il pagliacci, de Rugiero Leoncavallo. No ho sé, potser és perquè estic en un moment sensible i tinc gana, però de cop i volta m'he fet absolutament conscient de la sensació que ja fa molt que m'empaita: el trobo a faltar tant...
dilluns, 23 de juny del 2008
NIT DE MÀGIA
Mentre la gent celebra Sant Joan al carrer, jo sóc davant l'ordinador. L'Ariadna i el Salvi han sortit a donar un tomb per la Rambla (que preveig que serà més aviat curt, perquè l'Ariadna estava cansada de tot el dia d'anades i vingudes), el Marcel dorm plàcid dins el seu bressol i jo m'he quedat a casa al seu costat i, tal i com us dic, davant l'ordinador. Temps enrera aquesta nit em produïa una sensació estranyament rebel i pagana i la sang que em bullia em feia creure en fades, en goges, aloges, dones d'aigua, herbes remeieres que cobraven virtud tal nit com aquesta, aigües ocultes que brollaven sobtadament i tota mena de màgies i encanteris que la tradició i el costum han fet arribar fins a nosaltres. Encara ara penso que potser qualsevol dia trobaré una petita fada enmig de les meves margarides, un gnom feinejant a la vora de la meva menta i el meu romaní i crec també que qualsevol nit pot sortir el sol. En tot cas, per si o per no, aquest matí he comprat un número de loteria amb l'esperança que la màgia funcioni, com ho ha fet en tantes anteriors ocasions.
Avui us convido a assistir a uns quants minuts d'un muntatge màgic en el que una petita fada és la protagonista de la història. És un personatge recreat en 3D i convertit en orgànic a través d'un efecte que sembla fet a cops de llargues pinzellades d’aqüarel.la. La fada balla feliç sota la lluna, però malgrat això, el perill l'amenaça i haurà d'espavilar-se. En fi, gaudiu d'aquesta producció de Pincelhadas, mengeu força coca, salteu la foguera mentre penseu un desig intens i procureu, a cada hora que va passant, ser més feliços que l'anterior.
Bona nit i bona revetlla.
dimecres, 18 de juny del 2008
SANT JOAN personal

diumenge, 8 de juny del 2008
UNA GRAN HUMANITAT, AMB UN PUNT DE NOSTÀLGIA. Dedicat al Salvi.

dissabte, 7 de juny del 2008
PARADISSOS LLUNYANS DE PAUL GAUGUIN
Si el pintor post-impressionista Paul Gauguin visqués, avui mateix hauria afegit un nou any a la seva successió d'aniversaris i tindria exactament 160 anys. Quan va morir l'any 1903 va deixar el seu enorme legat pictòric. Les imatges dels seus quadres evoquen paradissos perduts, amagats entre selves verges i edens encara per explorar. Tahití va ser el seu punt d'encontre amb el món i amb ell mateix i va ser tan forta aquesta impressió, que els seus llenços es van omplir de noies tahitianes immerses en les seves anades i vingudes diàries, atrafegades amb la feina endarrerida i amb mil escenes de la quotidianitat més mundana. Però va ser Gauguin qui va aconseguir plasmar-les i fer-les viure per sempre en un sens fi de formes i colors que han passat a la posteritat. Avui valorem més que mai la seva obra, i que sigui per molts anys.
Us recomano que deixeu fluir aquesta estona de pau que proporcionen les imatges i la música. Que en gaudiu.
divendres, 6 de juny del 2008
FEBRE A LA CIUTAT

dissabte, 31 de maig del 2008
CHIKILIQUATRE I LA INDIGNACIÓ DE LES ESPANYES

dilluns, 19 de maig del 2008
DIUMENGE MANDRÓS
divendres, 16 de maig del 2008
AQUEST HOME ÉS EL MEU ÍDOL (Oé, oé)

'En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura del Alzheimer. De aquí en algunos años tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven'.
Oé, oé!. Deixeu-me que us sigui que aquest doctor és un il.luminat i a més, estic convençuda que el que diu, ho fa sabent-ho ben segur i que està tan indignat com jo mateixa. Probablement convindreu amb mi que la frase té la seva gràcia i sona a acudit, però en el fons del fons, el que s'amaga al darrera és una denúncia oberta i declarada a la frivolitat amb la que es tracten alguns aspectes de la medicina, que necessita utilitzar mesures agresives i invasives, per fer que una dona tingui uns pits més grans (o fins i tot monstruosament grans) i els homes un penis més efectiu (ai Senyor, quina feinada). Per algun motiu que no m'explico, certs aspectes de la medicina s'han deixat subjugar per l'interès més fashion i superficial de la vida pública i social d'algunes gents que avantposen el físic a qualsevol altre qualitat més gratificant de la vida. Corre per internet un power point amb una selecció de mamelludes de tetes tan descomunalment immenses, que descriure l'aspecte que tenen aquelles dones, i la sensació entre fàsic i aprensió que em van produir a mi, em resulta impossible. Està clar que algunes eren naturals, però la majoria, eren implantades, i de quina manera!. Suposo que aquestes dones deuen carregar amb el pes del seu mamellamen per qüestions circenses o de pornografia, si de gustos estètics es tracta, no m'ho explico.
La meva àvia va morir a causa de l'Alzheimer fa vora tres anys. Malgrat les investigacions, els estudis, els anàlisis, els migrats avenços envers el misteri, el nombre de malalts continua sumant xifres extraordinàriament esgarrifoses al món, any rera any i creieu-me quan us dic que aquesta és una de les malalties més dures que conec i que he pogut viure, una mica, en primera persona en la meva àvia, un dels membres més benvolguts de la meva família. Sempre penso que potser algun dia, d'aquí a uns anys (molts o pocs, no ho sé), l'Alzheimer, igual com moltes altres malalties degeneratives del cervell, tindrà una cura senzilla, però ara per ara, està clar que el que més falta fa, és investigació, estudi i més investigació. No és fàcil, està clar, i tot vol recursos que sumen ràpidament xifres espectaculars. Precisament, el bon destí d'aquests recursos és el que hauria de portar els metges, al meu entendre, a saber discernir entre allò que és realment important i allò que és frívolament car, però que no ve a resoldre cap problema en la salud de les persones.
Ja em direu... perquè caram serveix això...
